Trump desafia la legalitat amb la seva campanya militar contra el narcotràfic

Com a les imatges en blanc i negre del vídeo sobre l’atac letal que els EUA van llançar dimarts en aigües del Carib sobre una suposada narcollanxa veneçolana, i que va acabar provocant la mort d’11 persones, no està gens clara l’autoritat legal del Govern de Donad Trump per emprendre aquesta acció militar. El que sí que és clar és el missatge que el president nord-americà llança: està disposat a continuar empenyent l’ús de forces armades per a tasques policials, una cosa que ja ha fet dins dels EUA amb desplegaments a la frontera i en ciutats.

Trump també es mostra disposat a escalar la seva lluita contra el narcotràfic i les bandes fins a fora de les seves fronteres, una de les coses que va voler i no va poder fer en el seu primer mandat, va convertir en promesa central en la seva última campanya presidencial i acaba de fer realitat.

Des que va anunciar per sorpresa l’atac, ni Trump ni el seu Govern han donat massa detalls de l’operació ni, tampoc, dels arguments legals sobre els quals la sustenten. Però s’emmarca en una directiva que Trump va firmar al juliol, de la qual va informar The New York Times però que encara no s’ha fet oficialment pública, en la qual ha donat instruccions al Pentàgon de començar a utilitzar força militar contra bandes i càrtels de droga que la seva Administració ha classificat com a organitzacions terroristes.

Llistat de grups "criminals"

Ja el primer dia de la seva segona presidència, Trump va firmar una ordre executiva per portar a terme aquesta classificació. El març passat, després d’una altra ordre executiva, el secretari d’Estat, Marco Rubio, va designar diversos grups com una "amenaça de seguretat nacional més enllà de la que presenta el tradicional crim organitzat". Entre els grups hi havia el Tren de Aragua (banda de la qual l’Administració diu que formaven part els 11 ocupants de la llanxa), la Mara Salvatrucha i sis càrtels mexicans.

Després han sumat a aquestes altres organitzacions, com algunes bandes violentes d’Haití i el Càrtel dels Sols, organització que diuen dirigida per Nicolás Maduro i altres líders del Govern de Caracas. Washington també ha pujat a 50 milions de dòlars la recompensa per informació que porti a l’arrest de Maduro, imputat amb càrrecs de tràfic de drogues.

Els interrogants legals de l’atac de dimarts són nombrosos. La llei Posse Comitatus de 1878 limita l’ús de les forces armades dels EUA en operacions policials o de llei i ordre excepte en comptades excepcions. A més, la llei nord-americana prohibeix els "assassinats selectius" i el Congrés ha de donar autorització per fer excepcions en aquesta prohibició i matar civils que no representen una "amenaça imminent".

Notícies relacionades

Putin amenaça d’atacar tropes occidentals si es despleguen a Ucraïna

26 països es comprometen a desplegar tropes a Ucraïna si hi ha un alto el foc

El compliment de la legislació internacional i les lleis de guerra en l’operació de dimarts és també qüestionable. Hi ha preguntes sobre si es va donar als ocupants de la llanxa l’opció de rendir-se abans que es llancés l’atac des de l’aire (des d’un helicòpter d’atac o un dron MQ-9 Reaper). I hi ha interrogants sobre quina base legal s’atribueix a Washington per fer operacions militars contra càrtels en aigües i terra estranger sense consentiment dels països afectats, tot i que l’operació de dimarts suposadament es va produir en aigües internacionals, on alguns límits podrien no aplicar-se. Ja a l’abril Trump va proposar a Claudia Sheinbaum que permetés a l’Exèrcit dels EUA lluitar contra càrtels en terra mexicà però la presidenta ho va rebutjar.

Des de Veneçuela s’ha denunciat que els EUA han incorregut en greus violacions legals amb l’operació, informa Abel Gilbert. Diosdado Cabello, el número dos de Maduro, va emfatitzar que l’acció de Washington contravé principis fonamentals del dret internacional i el dret a la vida, al no capturar, detenir i jutjar els ciutadans que anaven a bord.