La Xina i l’Índia certifiquen una nova sintonia política en presència de Putin

La Xina i l’Índia han de ser "socis i no rivals", van reiterar Xi Jinping. Tots dos països disfruten ara d’una "atmosfera de pau i estabilitat" i els interessos de 2.800 milions persones depenen de la seva cooperació, ha respost Narendra Modi. Els dirigents de totes dues potències econòmiques i demogràfiques asiàtiques van certificar ahir a Tianjin, una ciutat costanera al sud-est de Pequín, el desglaç començat l’any passat i que va accelerar la recent pallissa aranzelària de Trump a Nova Delhi. Aquest mur del 50% d’impostos del seu tradicional aliat al continent, motivats per la compra de cru rus, la va enfonsar primer en la perplexitat i la va empènyer després als braços de Pequín. Modi feia set anys que no trepitjava la Xina.

Ahir van parlar tots dos líders en els marges de l’Organització de Cooperació de Shanghai (SCO, per les seves sigles angleses), un fòrum amb etèries finalitats de defensa, al qual l’Índia no havia prestat gaire atenció tot i ser-ne membre. El context ha recomanat un gir. També hi va aterrar ahir Vladímir Putin, president rus, amb qui Modi es reunirà avui. És segur que parlaran d’aquesta relació comercial a la qual l’Índia no renuncia, malgrat els càstigs dels Estats Units. Modi va insistir ahir en la seva neutralitat en la guerra d’Ucraïna i va revelar que dissabte va parlar amb el seu president, Volodímir Zelenski, per intercanviar informacions i impressions sobre el conflicte.

L’origen

La SCO va néixer el 1996 com els Cinc de Shanghai –amb la Xina, Rússia, el Kirguizstan, el Kazakhstan i el Tadjikistan– amb la simple finalitat de fomentar la confiança en una zona, l’Àsia central, de tendències inestables i on conflueix la tradicional influència de Moscou amb la creixent de Pequín. Després s’hi van apuntar l’Uzbekistan, l’Iran, l’Índia, el Pakistan i Bielorússia. Ja sumen el 40% de la població mundial i el seu àmbit cobreix l’economia, el comerç i la defensa. Aquesta és la teoria però no té gaires concrecions pràctiques ni dels compromisos de defensa mútua de l’OTAN. Només té clar el seu objectiu: convertir-se en una alternativa, juntament amb els BRICS, a l’arquitectura global dirigida per Washington i Brussel·les que Moscou i Pequín pretenen superar amb un multilateralisme real i respectuós amb les demandes del Sud Global. És aquesta la seva edició més nombrosa. A la desena de membres s’hi han afegit 14 governs, principalment del sud-est asiàtic i el Pròxim Orient, com a "socis de diàleg i observadors".

La relació sinorussa és una "força estabilitzadora del món", va defensar Putin en una entrevista concedida a l’agència oficial xinesa la vigília del viatge. Tots dos països, va afegir, estan "units en la missió de construir un ordre multilateral més just". La qüestió pot sonar amenaçadora si ve de Rússia i la Xina, que compten amb una reputació global millorable, però és compartit per democràcies com l’índia o la brasilera i pel Sud Global en ple, és a dir, la majoria del planeta.

Notícies relacionades

La UE afronta el curs amb els reptes de Trump i Ucraïna

Un agost ‘horribilis’

La presència de Modi confereix una rellevància inèdita a aquesta edició i en fixa el signe. La Xina, Rússia i l’Índia són damnificades en diferent grau per la política comercial de Washington. Trump amenaça amb noves sancions Rússia per la guerra d’Ucraïna, tot i que no semblen prendre el son a Putin; la Xina va vèncer en el xoc aranzelari però pateix encara un mur que fereix la seva indústria exportadora, i l’Índia remarca amb raó el greuge comparatiu perquè Washington no ha gosat castigar Pequín per les mateixes compres d’energia russa. És segur que aquests dies compartiran els laments i pensaran en les vies de minimitzar els danys.

La cimera és el primer acte d’una de les setmanes diplomàtiques més intenses que es recorden a la Xina. La capital acollirà dimecres la desfilada militar per commemorar el 80 aniversari de la victòria sobre el feixisme en la Segona Guerra Mundial. No hi serà Modi, que el múscul militar xinès el continua incomodant per més que llimin asprors, però a canvi aterrarà Kim Jong-un, el líder nord-coreà, i altres representants del sud global. Ni en la cimera ni en la desfilada hi haurà representants d’Occident.