Trump accelera el seu autoritarisme

Dilluns passat, poc abans de presumir a la Casa Blanca davant el president de Corea del Sud de tenir una bona relació amb Kim Jong-un i amb Vladímir Putin i de lloar Xi Jinping, Donald Trump va firmar quatre ordres executives davant la premsa. Una d’elles incloïa instruccions al Departament de Defensa per crear en la Guàrdia Nacional, que des de mitjans de mes el president dels Estats Units ha desplegat amb agents federals als carrers de Washington i les seves tropes ja patrullen armades, una "unitat especialitzada dedicada a assegurar la seguretat pública a la capital que es pugui desplegar quan les circumstàncies ho facin necessari". "Podria desplegar-se en altres ciutats on s’ha perdut la seguretat pública i l’ordre", diu el decret.

En aquell acte, i després també davant els periodistes, assegut amb el seu convidat de Seül, Trump va tornar a assenyalar a aquestes "altres ciutats" que fa temps que posa públicament en la llista de desplegaments federals i militars imminents amb arguments que barregen la seva campanya de deportacions d’immigrants i una suposada "emergència de crim" com la que ha esgrimit a DC. Parlava de Chicago (on fonts d’AP i CNN ja assenyalen a una operació que començaria el dia 5), Baltimore, Nova York... Totes estan governades per alcaldes demòcrates, amb polítiques "santuari", amb molta població negra.

Aquell mateix dilluns Trump anunciava, penjant una carta d’acomiadament a Truth Social, el cessament de Lisa Cook, governadora de la Reserva Federal. Es tracta d’un pas sense precedents que posa en perill la independència del banc central dels EUA.

La intensa jornada era només l’inici d’una setmana que ha deixat de manifest quant i com Trump està accelerant l’expansió del seu poder en el seu segon mandat cap a una autocràcia o, com a mínim, cap al que els politòlegs Steven Levitsky i Lucan Way van batejar com autoritarisme competitiu, un règim híbrid en el qual hi ha institucions democràtiques però els governants abusen constantment del seu poder.

Autoritarisme competitiu

A les accions, paraules i amenaces ja esmentades, Trump en va sumar moltes més en els dies següents. En una llista que no és exhaustiva apareix una altra crida a acabar amb el vot per correu; un missatge per demanar que s’arresti i s’imputi per crim organitzat George Soros i el seu fill pel seu suport a manifestacions; l’acomiadament de la directora dels Centres de Control i Prevenció de Malalties (CDC); la retirada de la protecció del servei secret a Kamala Harris i una reunió de gabinet davant les càmeres i roda de premsa que durant més de tres hores i quart va ser una barreja de marató de reality tv i competició entre els seus alts càrrecs per exposar lleialtat i superar-se en afalacs .

Tant dilluns com dimarts Trump va repetir la idea que "molta gent pensa: ‘potser ens agradaria un dictador’". Ho va afirmar malgrat negar que ell ho sigui i dient que, amb les seves mesures, especialment referent al desplegament dels militars en ciutats nord-americanes, només està actuant "amb sentit comú". Però també declarava: "Puc fer el que vulgui. Soc el president dels EUA". Marc Short, que va ser director d’afers legislatius en el primer mandat del president, ha afirmat a The Wall Street Journal que "Trump ha après que no hi ha res que pugui frenar-lo".

La visió expansiva de l’autoritat de Trump també la propagava aquesta setmana el vicepresident, J. D. Vance. En una entrevista en la qual se li va preguntar pel cessament de Cook, la governadora de la Fed, Vance va dir que Trump és "molt més capaç" de prendre determinacions de política monetària que "buròcrates no elegits".

Fins i tot més preocupants són declaracions com la que aquesta setmana va fer Stephen Miller, un dels assessors de Trump del seu cercle més pròxim i un dels més radicals i influents. "El Partit Demòcrata no és un partit polític: és una organització extremista", va assenyalar en una entrevista a Fox News, disparant les pors que el republicà combini el seu esperit de venjança i retribució amb el desplegament de força que ja ha començat i que ha fet freqüents als EUA les visions d’agents emmascarats i no identificats.

Pendents del Suprem

Notícies relacionades

Xi i Modi certifiquen la nova sintonia sino-russa en una cimera en què també participa Putin

Israel confirma haver matat el portaveu del braç armat de Hamàs, Abu Obeida

Divendres a la nit, un parell de decisions en els tribunals contra una part dels seus aranzels i contra una part de la seva campanya de deportacions d’immigrants recordaven aquesta realitat. Però molts ulls segueixen estan pendents del Tribunal Suprem, on la supermajoria conservadora l’any passat va ampliar de forma inèdita la immunitat presidencial, donant ales a una deriva autoritària de Trump i que en aquests set mesos de la seva segona presidència ha donat carta blanca a la majoria de les seves accions desafiades amb demandes.

Trump, per la seva banda, no desisteix en el seu afany. Així, hores abans d’haver patit aquests revessos judicials, va enviar al Congrés una carta en què cancel·lava unilateralment, amb una maniobra inusual, 4.900 milions de dòlars que les cambres ja havien apropiat per a partides com contribucions a les Nacions Unides i a programes d’ajuda internacional. La setmana, a més, havia deixat altres mostres de la seva ambició de revolució personalista i populista. En vigílies del Dia del Treball, que se celebra demà, Trump ha intensificat l’assalt als sindicats i dijous va firmar una ordre executiva per instar diverses agències federals, inclosa la NASA, a acabar amb els seus convenis col·lectius (els sindicats han estat presentant moltes demandes contra retallades de personal i altres mesures).