El pols entre els EUA i Veneçuela dispara la tensió al Carib sud

Una opaca cortina dificulta l’observació del nou capítol de tensions entre Veneçuela i els Estats Units. El Govern de Nicolás Maduro ha redoblat aquest cap de setmana la crida a la ciutadania a afegir-se a les files de la Milícia Bolivariana. "Nosaltres hem de garantir aquesta pau, aquesta sobirania i aquesta independència que van deixar els nostres llibertadors", va dir l’home el cap del qual té per a Washington el preu de 50 milions de dòlars per ser considerat un "fugitiu" de la justícia nord-americana en la seva qualitat de cap d’un presumpte grup de narcotraficants anomenat Cártel de los Soles. La decisió presidencial de mobilitzar 4,5 milions de persones en condicions de combatre es va complementar amb la primera divulgació d’imatges oficials del Grup Amfibi de Desplegament Immediat Iwo Jima sortint del port de Norfolk, Virginia, amb destí al sud del Carib, a prop del mar territorial veneçolà. Els tres vaixells, el vaixell d’assalt amfibi USS Iwo Jima, el de transport amfibi USS San Antonio i el vaixell de desembarcament USS Fort Lauderdale, transporten uns 4500 efectius, a més d’una Unitat Expedicionària de Marines de 2200 integrants.

El rerefons d’aquest desplegament és una ordre executiva firmada per Donald Trump que autoritza el Departament de Defensa a utilitzar recursos militars per desarticular les organitzacions que trafiquen droga i han sigut catalogades de "terroristes". Una és el "Tren d’Aragua"¸ un grup nascut en una pressió veneçolana, expandida més enllà de les fronteres i que, segons el ministre d’Interior i Justícia, Diosdado Cabello, ha sigut desarticulada.

Els últims dies han sigut objecte d’interpretacions creuades. El Palau de Miraflores parla al mateix temps d’una "guerra psicològica". Als carrers de Caracas es percep el temor que es consumin les profecies més atziagues i, també, escepticisme, sota la convicció que aquesta pel·lícula s’ha anat repetint des de la primera administració Trump, quan va sortir a donar suport a l’autoproclamació del diputat Juan Guaidó com a "president encarregat" el gener del 2019.

Antecedents inquietants

"L’administració Trump està avivant agressivament les tensions amb Veneçuela i el seu president, Nicolás Maduro, i sembla estar creant les condicions que podrien conduir a un enfrontament militar", va advertir dies enrere The New York Times. Les intencions "operatives" de Washington "mantenen en secret de forma inusual" i encara "no està clar quins criteris o regles de combat està considerant l’administració per a qualsevol operació que impliqui l’ús de la força armada".

La Guàrdia Costanera nord-americana va informar l’última setmana la confiscació de 34,5 tones de drogues il·lícites, valorades en 473 milions de dòlars, en el marc de 19 operatius en aigües del Carib i el Pacífic. "Fita històrica", es va dir. Per a Caracas l’anunci altisonant va ser part d’una provocació sostinguda. "¡El càrtel és al Nord! No a Veneçuela", es va convertir en una mena de consigna oficial. El Govern afirma que Washington no té ni una prova per relacionar a les seves autoritats amb els negocis il·lícits que, remarquen, flueixen per altres canals: Mèxic, Amèrica Central i el mateix territori nord-americà.

El ministre de la Defensa, Vladímir Padrino López, va assegurar que les Forces Armades començaran a patrullar les costes del país amb drons i amb vaixells de guerra. "Hi haurà un desplegament important", va indicar. Així mateix, es porta a terme una mobilització de 15.000 efectius a la frontera amb Colòmbia, coordinada amb el Govern d’aquest país. Maduro no es cansa de parlar de la "fusió perfecta" entre "poble, Força Armada i policia".

Notícies relacionades

Cinc vaixells de la Global Sumud Flotilla tornen a Barcelona per les condicions meteorològiques

Trump avisa que sense aranzels els EUA estarien "al tercer món"

L’acord amb els Estats Units que va permetre facilitar les deportacions d’immigrants veneçolans va tenir com a contrapartida la permanència de Chevron a Veneçuela. Aquesta sigil·losa entesa va habilitar la creença que les relacions bilaterals transitarien pel camí del pragmatisme més enllà de certes declaracions altisonants.

La política cap a Veneçuela ha pres, però, una altra direcció més agressiva de la qual no és aliè el secretari d’Estat, Marco Rubio, un cubanoamericano que ha establert estrets contactes amb la líder opositora de dretes, María Corina Machado. La dirigent de Vente Veneçuela és una de les principals propagadores del relat sobre Maduro de la fiscal general Pamela Bondi. Aquest entusiasme no li ha guanyat més simpaties al front intern. Les deportacions i les restriccions per a l’obtenció d’una visa als Estats Units han provocat un malestar entre els veneçolans corrents que el Palau de Miraflores intenta capitalitzar.