Mèxic es converteix en destí final de migrants per l’efecte Trump

Per a l’Eduardo, arribar als EUA era una qüestió de vida o mort. Com tants altres salvadorencs, fugia de la violència i de la misèria, i volia retrobar-se amb la seva germana, que l’esperava a l’altre costat del mur. Però Trump no només va deixar d’admetre sol·licitants d’asil, sinó que va començar a expulsar els que ja eren dins, fins i tot amb els papers en curs. Les imatges de vols xàrter amb deportats a El Salvador van fer que l’Eduardo canviés de parer sobre la seva sort. "De vegades un se sent malament per no haver tingut l’oportunitat d’entrar-hi i començar una vida nova. Però altres vegades dono gràcies a Déu per no ser allà i que em deportin", explica.

Més de mig any després d’aquest 20 de gener en el qual el Govern dels EUA va tancar la frontera, EL PERIÓDICO s’aproxima a les realitats als carrers i els albergs de Tijuana i de Ciudad Juárez, per conèixer com l’Estat mexicà està encaixant aquest cop que ha posat a prova el seu sistema migratori, com les trampes de la burocràcia han deixat milers de persones atrapades sense poder regularitzar la seva situació a cap país, com les màfies han aguditzat l’enginy per continuar amb el negoci d’ajudar a escapar els que estan més desesperats i com la societat civil ha reaccionat a la situació amb iniciatives d’acollida renovades. El somni americà, per a molts, ja no és nord-americà, sinó mexicà.

Els campaments improvisats es van organitzar a Tijuana de la nit al dia. "Es va quedar la gent encallada, sense documents per quedar-se a Mèxic i sense documents per sortir cap als Estats Units", explica a aquest diari Ana Valle, presidenta de l’Associació de Nicaragüencs a Mèxic. "Es van quedar a la deriva, sense saber on els enviarien", recorda.

El problema és que, a Mèxic, un migrant disposa de 30 dies per sol·licitar asil, un tràmit que els que es consideraven de pas no van iniciar. Fins al 20 de gener, els que buscaven asil als EUA havien d’arribar a la frontera terrestre i, des d’allà, demanar cita a través del programa CBP One, que en donava tot just 1.400 al dia. L’espera era del voltant d’un any. L’Eduardo portava nou mesos quan els EUA van cancel·lar el programa d’asil.

Treballa reparant sostres o canonades a l’alberg en el qual viu. "Acullen gratuïtament mares solteres, nens i persones com jo, que no tenen on anar", diu. Li agradaria enviar part dels diners que guanya a la seva família a El Salvador però tem que, al fer-ho, el detectin com a migrant irregular i el facin fora de Mèxic. "És la por de la meva mare i la meva germana, que em tornin allà", admet.

"Mèxic s’ha convertit en una destinació forçosa, perquè ¿quines alternatives hi ha si no pots tornar al teu país?", explica Lizbeth Guerrero, directora de l’organització Recolzament a Migrants Veneçolans a Mèxic, juntament amb Ana Valle a Tijuana.

Alguns veuen Mèxic com a provisional: el que duri la presidència de Trump. "Encara hi ha gent amb l’esperança que això acabi i tornin a obrir la frontera", assenyala Valle. Mentrestant, són molts els que, com l’Eduardo, s’agafen a llocs de treball informals. Els que poden abandonen els albergs i busquen habitacions que puguin pagar, per assentar-se mínimament.

Els tornats

L’anomenada migració inversa, del nord al sud del continent americà, mai havia sigut tan alta. Es calcula que el 40% dels que es van quedar a Mèxic sense poder passar als EUA estan tornant als seus països d’origen. El que preocupa Guerrero i Valle són els centreamericans que tornen als països dels quals van fugir perquè temien per la seva vida.

"Alguns venen de travessar la selva de Darién (zona entre Colòmbia i Panamà coneguda per la seva perillositat), han travessat fins a set fronteres i dins de Mèxic tampoc ho han passat bé. L’últim que volen és quedar-se aquí", assenyala Guerrero. Sobretot si s’han de quedar sense papers.

A més de continuar rebent migrants del sud, Mèxic rep deportacions del seu veí del nord. Els EUA tenen permís per treure persones del seu territori i deixar-les a Mèxic, tot i que no siguin d’allà. "Des de la visió humanitària, prefereixo que enviïn la gent a Mèxic que a El Salvador o al Sudan", remata Guerrero.

Repartits pel país

Notícies relacionades

Els països islàmics acusen l’Estat hebreu de "genocidi"

Un doble bombardeig israelià sobre un hospital de Gaza causa 21 morts

La teoria que al tancar la frontera no només ningú podria entrar, sinó que menys s’animarien a venir, ha funcionat a mitges. "A la frontera nord de Mèxic arriben menys persones, però a la frontera sud continua arribant molta gent", assenyala Guerrero. La diferència és que es reparteixen per tot el país. Això fa que sigui menys visible.

Però la realitat és que el sistema migratori mexicà està sota estrès. I es deu, en gran part, al fet que la presidenta mexicana, Claudia Sheimbaum, com els seus predecessors, continua acceptant les condicions dels EUA. "Aquí es fa el que diguin els EUA per conveniència política", assenyala Guerrero. n