La corrupció acorrala Milei a les portes de les legislatives d’octubre

"El pitjor moment de Javier Milei", repeteixen els analistes. La paraula "descomposició" passa per tots els micròfons. Hi va haver abans altres dies negres per al president argentí, perills amenaçants al Congrés i els mercats que no van desembocar en l’apocalipsi. El silenci del president i la confusió de les tropes virtuals de la ultradreta davant un il·lícit de grans proporcions donen compte que l’escenari polític es prepara per canviar dràsticament a l’Argentina. El criptogate va suposar un abans i després en la valoració ètica de l’anarcocapitalista, que havia promès el "mètode persa" de tallar-li la mà als corruptes.

L’estafa amb actius digitals que el va situar al centre de les mirades, juntament amb la seva germana Karina, es percep per part d’una part de la societat com un episodi secundari arran dels fets de la setmana passada. El Govern llibertari, que va assumir amb la promesa de "polvoritzar" la "casta", i que aplica la implacable "motoserra" als beneficis que atorga l’Estat a les famílies de discapacitats, és el mateix que, d’acord amb àudios que van prendre estat públic i no van ser desmentits, demana suborns en la compra de medicaments efectuada per l’Agència Nacional de Discapacitat (ANDIS).

El seu director i advocat personal de Milei, Diego Spagnuolo, va comentar la trama a través d’una sèrie de whatsapps. La gravació es remunta a finals del 2024. El que sorgeix d’aquests registres és una xarxa de negociats articulada per Jonathan Kovalivker de la drogueria Suizo Argentina. La mateixa es basaria en la imposició comissions del 8% sobre el gairebé milió de dòlars mensuals en concepte d’adquisicions realitzades per l’ANDIS. Un 3% d’aquesta suma, sosté l’advocat, pertanyeria a Karina, un altre 1% als responsables de l’"operatòria", el president de la Cambra de Diputats, Martín Menem, i el número dos de la Gran Germana Eduardo Lule Menem. El 4% restant dels suborns no és identificat per Spagnuolo. Kovalivker se’n va anar de casa seva abans que arribés la policia, però es va oblidar tancar la caixa forta i retirar del terra les bandes elàstiques que havien de subjectar feixos de bitllets. El seu germà va ser interceptat amb 266.000 dòlars repartits en sobres.

"Tenim un president que no demana coimas directament, però permet que la seva gent de més confiança ho faci. I tenim també un president que quan un funcionari, a més amic i advocat personal, li adverteix que dins del seu govern s’estan demanant suborns, començant per la seva germana, no mou ni un dit. Excepte que sí que ho va fer. "Quan la denúncia de Spagnuolo es va fer pública, Milei va decidir acomiadar... ¡Spagnuolo!", va ironitzar Ignacio Fidanza, columnista del portal La Política Online.

Jugada opositora

Notícies relacionades

Els països islàmics acusen l’Estat hebreu de "genocidi"

Un doble bombardeig israelià sobre un hospital de Gaza causa 21 morts

L’oposició, que ha infligit dures derrotes a l’Executiu al Congrés, intenta desplaçar Martín Menem de la presidència de la Cambra de Diputats. Però la seva jugada més audaç és interpel·lar a Karina el Cap la cogovernant en els fets. De moment, la ultradreta es limita a denunciar una "maniobra" del kirchnerisme de cara a les eleccions legislatives provincials de setembre i les nacionals d’octubre.

L’escàndol té lloc en un moment de forta debilitat econòmica del Govern, al mig d’un nou quadre recessiu, el repunt de la inflació, la principal carta guanyadora de Milei, i amb l’amenaça d’una tempesta letal al mercat. La combinació dels dos factors pot incidir negativament en les aspiracions electorals de la ultradreta.