La justícia argentina reconeix en una condemna exemplar la violació en el matrimoni

«Jo ja estava anestesiada en vida. M’era tot igual, si em matava em feia un favor», va dir també Prandi, de 44 anys. Més de dues dècades enrere va adquirir visibilitat pública en el programa televisiu Poné a [Guillermo] Francella. Llavors protagonitzava una adolescent que despertava desitjos sexuals irrealitzables en el personatge masculí, que no era cap altre que el popular actor. El programa tenia llavors un èxit ressonant. En l’actualitat, a partir dels canvis culturals introduïts per l’agenda de gènere, seria un producte molt més que políticament incorrecte. Eren temps durant els quals Mauricio Macri, alcalde de la ciutat de Buenos Aires i futur president, defensava el valor de les floretes pujades de to a una dona, fins i tot dir-li «quin cul tan bonic que tens».

Prandi va experimentar fora de les pantalles les conseqüències del masclisme i la misogínia que despertaven rialles. Es va casar amb Contardi i va començar a viure un calvari ventilat durant les audiències del Tribunal Oral Criminal número 2 de Campana-Zárate, a la província de Buenos Aires. Les seves revelacions van adquirir molta actualitat. Els termes de la sentència, també. L’empresari va ser declarat culpable d’«abús sexual amb accés carnal agreujat per causar un greu dany en la salut mental de la víctima de manera reiterada en concurs real».

El dictamen té encara un fort impacte: va tornar a instal·lar en el debat públic i, en especial els mitjans de comunicació, el problema de «les relacions sexuals no consentides» i les conseqüències que pateixen encara les dones quan diuen «no», una negativa que Prandi va haver de remarcar al brindar el seu testimoni. «No és no, casada o no casada». Ella és una «famosa», està casada amb el cantant pop Emanuel Ortega i en l’actualitat condueix un programa radiofònic, i aquesta és una de les raons per les quals el seu cas i la decisió exemplar permeten ara estendre les discussions més enllà d’una singularitat.

Sentència crucial

«La sentència és molt important perquè analitza amb perspectiva de gènere una situació familiar de molta crueltat, que revela les diferents facetes de dominació masculina que van des de l’àmbit habitacional fins al psicològic, passant pel control dels diners», va dir l’advocada feminista argentina Soledad Deza.

Notícies relacionades

La governadora de la Reserva Federal Lisa Cook demanda Trump per intent d’acomiadament

La Unió Europea denuncia que Rússia ha atacat la seva delegació a Ucraïna

Els jutges van prendre en consideració el testimoni de la víctima, el seu entorn afectiu i els professionals de salut mental que la van acompanyar. Només la ultradreta va qüestionar l’actitud del tribunal. Ho va fer ni més ni menys que Nicolás Márquez, biògraf oficial del president Javier Milei i, a més, un publicista que en els seus llibres defensa a capa i espasa les violacions als drets humans perpetrades durant l’última dictadura militar (1976-1983). «Qualsevol dona amb cert nivell cultural, al ser colpejada o abusada pel seu marit se separa en l’acte i fa la denúncia pertinent... ¿Com ho va fer per viure durant anys sota ‘segrest’ sense escapar-se? », va ironitzar. «Sospito molt de les denúncies tardanes en si mateixes improbables, només sustentades en el suport del ‘lobby’ d’actors, dels amics de la denunciant i de l’actual parella de la persona suposadament danyada, dels quals ni un sol va ser ‘testimoni’ presencial del ‘segrest’ ni de bon tros dels abusos sexuals denunciats». El repudi dels col·lectius feministes, però també dels mitjans i de nombrosos intel·lectuals, va fer que Márquez esborrarés la seva provocació a X.

Però aquestes frases agreujants no van ser improvisades o fruit d’un rampell propi de les xarxes socials. Coincideixen amb el rebuig visceral de les polítiques de gènere d’un Govern que es considera «antiwoke». De fet, pocs dies abans, una senadora aliada a la ultradreta, Carolina Losada, coneguda per la seva militància antivacunes, va impulsar un projecte de llei per penalitzar les denúncies de gènere falses. La iniciativa, es va advertir, podria descoratjar les víctimes a denunciar els seus agressors. El ministre de Justícia, Mariano Cúneo Libarona, conegut per la seva defensa de narcotraficants abans d’integrar-se a l’elenc de Milei, va saludar la proposta. El ministre és conegut per qualificar de «negoci» les polítiques de gènere. Aquesta és la trama paral·lela a un judici qualificat d’històric. El mateix tribunal ha negat a Contardi la possibilitat de complir la condemna al seu domicili. El seu advocat, Fernando Sicilia, va assegurar que no cessarà a reclamar la nul·litat del judici. Les seves expectatives no semblen sintonitzar amb el present.