Política d’apaivagament per guanyar-se Trump

Des que Donald Trump va arribar a la Casa Blanca al gener, els europeus han optat per una política d’apaivagament per mirar de preservar les relacions transatlàntiques. Una política que passa des d’acceptar un mal acord comercial fins assumir un increment substancial de la despesa en defensa o renunciar a una cadira a la taula de negociacions per garantir el suport a Ucraïna i la seguretat d’Europa.

Des de Brussel·les, el fet que Trump hagi coordinat la seva posició amb els seus aliats europeus abans de reunir-se amb Putin i que els hagi rebut després a la Casa Blanca amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, després de mesos d’insolències, es veu com una victòria. Com un canvi en la dinàmica de les relacions entre Europa i els EUA. Però el preu ha sigut altíssim.

La UE ha evitat respondre a les provocacions del dirigent, que va arribar a dir que el bloc va néixer "per fotre" els EUA i amenaçar la integritat territorial de Dinamarca. Europa amb prou feines ha aixecat la veu davant les amenaces del republicà en l’àmbit comercial i assumeix la derrota entenent que ha aconseguit el menys dolent dels resultats.

L’exemple més extrem de la política d’apaivagament és el del secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, que assumeix la narrativa de Trump com a pròpia. El principal objectiu de Rutte, va reconèixer una font aliada, és garantir tant sí com no que els Estats Units es mantinguin adherits al principi de defensa col·lectiva.

Abans de reunir-se amb Putin, el president dels EUA va participar dimecres en una reunió amb alguns dels seus homòlegs europeus i Zelenski. En un comunicat firmat per Alemanya, França, Finlàndia, Itàlia, Polònia, el Regne Unit i els presidents de la Comissió i del Consell europeus, els líders aplaudeixen els esforços del president dels EUA.

Coincideixen que el següent pas ha de ser una reunió amb Zelenski i s’ofereixen a facilitar una cimera a tres bandes. Però ja no reclamen un lloc a la taula i deixen "els interessos vitals de seguretat d’Ucraïna i d’Europa" en mans de Trump. A canvi, els Estats Units han obert la porta a participar en les garanties de seguretat d’Ucraïna, tot i que rebutja enviar-hi soldats.

"Un nou capítol"

Notícies relacionades

Víctimes i congressistes critiquen la censura de documents publicats del cas Epstein

S’esquerda el control de Trump sobre MAGA i el Partit Republicà

Quant a l’acord comercial entre la UE i els EUA, fonts comunitàries reconeixen que no és un bon acord, sinó el menys dolent. El comissari de Comerç i cap negociador del bloc, Maros Sefcovic, va revelar que aquest tracte era molt més que un acord comercial. "Salva els fluxos comercials, salva llocs de treball a Europa i obre un nou capítol en les relacions UE-EUA", va dir el comissari. "No té a veure només amb el comerç, sinó amb la seguretat, amb Ucraïna, amb la volatilitat geopolítica actual", va assegurar.

Una cosa semblant passa amb el compromís d’augmentar la inversió en defensa al 5% del PIB. És una alça sense precedents, de manera que el nord-americà va treure pit. Una font aliada al·legava que el càlcul no responia necessàriament a les necessitats reals de l’OTAN, sinó a la voluntat d’assegurar el suport dels EUA. Però alguns països temen que les condicions vagin canviant en el futur i que l’aliança acabi plegant-se, una altra vegada, a les necessitats dels Estats Units per sobre de les pròpies.