Una investigació confirma que 5 de cada 6 morts a Gaza eren civils

No hi ha manera de negar-ho. En la guerra d’Israel contra la Franja de Gaza han mort més civils que combatents. Així ho considera la base de dades de l’Exèrcit israelià, segons una investigació conjunta de la revista palestinoisraeliana +972, el mitjà en hebreu Local Call i el diari britànic The Guardian. Fins al maig, cinc de cada sis víctimes mortals de la violència israeliana van ser civils. És una taxa extrema de letalitat que no s’ha vist en les últimes dècades de guerres a nivell global. Mentrestant, aquesta brutalitat no s’atura, amb almenys 41 persones assassinades ahir en tot l’enclavament palestí, 11 de les quals van rebre trets mentre buscaven ajuda humanitària.

Aquests tres mitjans van revelar que, al maig, els funcionaris d’intel·ligència israeliana van identificar uns 8.900 combatents morts o "probablement morts" de Hamàs i la Jihad Islàmica Palestina després de 19 mesos de combats. Llavors, la xifra d’assassinats pels atacs israelians del Ministeri de Salut de Gaza, que no distingeix entre combatents i civils, se situava en 53.000 palestins. Per tant, els milicians registrats en la base de dades d’intel·ligència militar només suposaven el 17% del total. És a dir, el 83% dels morts eren civils. Aquestes dades desmunten l’argumentari del Govern israelià, del primer ministre Benjamin Netanyahu i dels seus aliats nacionals i internacionals en la guerra contra Hamàs.

Des de fa mesos han crescut les acusacions contra Israel d’estar portant a terme un genocidi a Gaza contra el poble palestí. No només ho diuen organitzacions com Amnistia Internacional i Human Rights Watch, sinó també oenagés israelianes, com B’Tselem, i experts en genocidi. Les xifres d’aquesta investigació conjunta mostren que l’ofensiva militar israeliana està sent especialment violenta. Només es va matar més civils que a Gaza de manera proporcional a Srebrenica (però no en el total de la guerra de Bòsnia), en el genocidi de Ruanda i en el setge rus de Mariúpol el 2022, segons el Programa de Dades sobre Conflictes d’Uppsala.

Quan Local Call i +972 van demanar comentaris a l’Exèrcit israelià sobre la seva investigació, les autoritats militars no van qüestionar l’existència de la base de dades ni les seves dades. En canvi, en la consulta de The Guardian, un portaveu va afirmar que havien decidit reformular la seva resposta, sense abordar les preguntes sobre la base de dades. Citada en el diari britànic, la font israeliana va dir que "les xifres presentades en l’article són incorrectes" i que "no reflecteixen les dades disponibles en els sistemes de les FDI [forces de defensa d’Israel]", però tampoc especifica quines dades són reals.

Oposició als carrers

Notícies relacionades

Vuit persones moren d’inanició a Gaza en les últimes 24 hores

Les Nacions Unides declaren la situació de fam a la Franja de Gaza

Netanyahu sembla que ha perfeccionat l’art de demanar pau i guerra alhora. Ahir ho va tornar a demostrar. En un comunicat en vídeo emès per la seva oficina va anunciar, d’una banda, la ratificació del pla militar per prendre ciutat de Gaza i, de l’altra, l’ordre d’iniciar negociacions per a una treva. L’endemà que el ministre de Defensa israeliana, Israel Katz, aprovés el pla de l’Exèrcit per prendre la ciutat palestina més gran, el mandatari va fer el mateix i va ordenar "escurçar" el termini de preparació previ a la invasió de Ciutat de Gaza, on es refugien quasi un milió de palestins, sense especificar data. Mentrestant, els carrers israelians cremen en oposició.

"Vaig ordenar iniciar negociacions immediates per a l’alliberament dels nostres ostatges i el final de la guerra en termes acceptables per a Israel", va comentar. "Aquests dos objectius –derrotar Hamàs i alliberar els nostres ostatges– van de la mà", va concloure el primer ministre, que cada vegada perd més suports populars i internacionals. Alhora, les famílies dels 50 ostatges que encara queden a Gaza –més de la meitat es creu que estan morts, segons l’Exèrcit israelià– van anar acompanyades dels seus partidaris cap a la seu de les FDI a Tel-Aviv per exigir el seu alliberament.