Les garanties per a la pau a Ucraïna implicarien desplegar tropes europees

Trump rebutja enviar forces terrestres en un eventual escenari postbèl·lic, però ofereix suport aeri a Kíiv / Zelenski anuncia la compra d’armes als EUA per més de 77.000 milions d’euros

Les garanties per a la pau a Ucraïna implicarien desplegar tropes europees
4
Es llegeix en minuts
Beatriz Ríos
Beatriz Ríos

Periodista

ver +
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

L’insòlit desembarcament europeu a Washington per donar suport al president ucraïnès en la seva visita a la Casa Blanca ha deixat un aparent regust de satisfacció entre els participants. Donald Trump no es va limitar aquesta vegada a fer de ventríloc de Vladímir Putin ni va humiliar els seus aliats continentals. El nord-americà va posar sobre la taula una possible reunió entre l’autòcrata russa i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i, per primera vegada, es va comprometre a aportar alguna garantia de seguretat a Ucraïna davant un eventual acord per aturar la guerra. Era el que volien els europeus, asseguts finalment a la taula dels grans. Però la clau està en la lletra petita. ¿Quines garanties es contemplen per impedir en el futur una nova invasió russa? Trump va dir ahir que en cap cas enviarà tropes dels Estats Units per mantenir la pau armada que es contempla si les mil peces del puzle algun dia acaben encaixant.

A la Casa Blanca tot van ser vagues declaracions d’intencions. I poc més ha transcendit des d’aleshores. "Ningú sap de què es tracta exactament", assegura a aquest diari Keir Giles, analista britànic de la Chatham House i autor del llibre Who will defend Europe? (¿Qui defensarà Europa?) "Totes les especulacions sobre unes garanties equivalents a la defensa col·lectiva de l’OTAN van resultar ser un nou malentès de Steve Witkoff (el negociador de la Casa Blanca), de manera que no es van tractar durant les reunions. Tot el que sabem és que hi ha un acord vague amb Rússia perquè permeti als aliats alguna mena de garantia a Ucraïna".

Reunions virtuals

D’això es va parlar ahir en les diferents reunions virtuals que van mantenir els líders europeus. "Són essencials, un punt de partida per acabar amb la guerra", va assegurar Zelenski, abans d’afegir que podrien concretar-se "en la setmana vinent o en 10 dies". Com a part del pretès acord, Ucraïna comprarà als EUA armes per valor de 90.000 milions de dòlars (més de 77.000 milions d’euros), que pagaran els seus aliats europeus, segons va anunciar el president ucraïnès. També Trump va deixar clar que de la majoria d’aquesta empresa se n’hauran d’encarregar els europeus, sota la "coordinació" de Washington. "Respecte a la seguretat, ells estan disposats a posar gent sobre el terreny. Nosaltres estem disposats a ajudar, especialment des de l’aire", va dir el republicà en una entrevista a Fox News. Un escenari que, traduït, implicaria tropes europees en la Ucraïna postbèl·lica amb suport aeri nord-americà.

Aquesta arquitectura no és gaire diferent de la que proporciona l’OTAN, tot un anatema per a Rússia. I no és l’únic problema. "¿Té Europa realment la capacitat militar per dissuadir Rússia? Ho dubto. No parlem d’unes quantes tropes en missió de pau, sinó d’una força creïble sobre el terreny amb sistemes de defensa aèria, míssils, artilleria, vigilància satel·litària...", afirma Anthony King, professor d’Estudis Bèl·lics de la Universitat de Warwick. "¿I està Europa disposada a comprometre les seves tropes si es produeix una nova agressió russa?", afegeix.

Un exèrcit local "fort"

El president francès, Emmanuel Macron, va explicar que les garanties de seguretat en les quals es treballa es basen en dos pilars. D’una banda, "un Exèrcit ucraïnès fort, compost per diversos centenars de milers de soldats ben armats, amb sistemes de defensa i elevats estàndards". Un contingent local que estaria recolzat per "forces de reassegurament britàniques, alemanyes, franceses o turques". Totes disposades a operar sobre el terreny, "no en la línia del front ni de manera provocadora, però en operacions d’assegurament des de l’aire, el mar o per terra", va afegir el dirigent francès.

Per arribar fins allà falten moltes pantalles. Rússia no para d’atacar Ucraïna i els seus portaveus van tornar a descartar ahir que el Kremlin estigui disposat a permetre la presència de tropes de l’OTAN a la Ucraïna postbèl·lica. "Ens neguem a qualsevol escenari que contempli el desplegament d’un contingent militar a Ucraïna amb la participació de membres de l’OTAN", va assegurar Maria Zakharova, portaveu del Ministeri d’Exteriors rus.

En el que sembla que el Kremlin ha imposat el seu criteri és en l’aparent inevitabilitat dels intercanvis de territori. És a dir, en la cessió ucraïnesa de part dels territoris conquerits pel Kremlin. "Aquest punt s’ha incrustat, amb ajuda de Trump, en totes les converses com la base per arribar a un potencial acord de pau. És un punt de partida enganyós, una victòria de les operacions d’influència russa", opina Giles.

"És el moment d’accelerar nostre treball per establir garanties similars a les de l’article 5 de l’OTAN", que estableix les bases de la defensa col·lectiva transatlàntica, va dir ahir el president del Consell Europeu, António Costa, després de reunir-se amb els líders de la Unió Europea (UE) per debatre els resultats de la trobada amb el president dels EUA, Donald Trump, i amb l’ucraïnès, Volodímir Zelenski, dilluns a la Casa Blanca.

Notícies relacionades

Encara no hi ha un acord de pau, però els europeus ja miren cap a un futur. Com garantir que els termes d’aquest acord es respectin. "Per garantir que amb un futur acord de pau no acabi passant el mateix que amb els acords anteriors amb Rússia", va remarcar Costa. Amb l’entrada del país en l’OTAN pràcticament descartada, els EUA i la UE parlen ara d’un model "similar a l’article 5".

Aquest model implicaria considerar una agressió militar contra Ucraïna quasi com a pròpia i que la resposta fos col·lectiva. "Existeix un impuls creixent per proporcionar garanties de seguretat a Ucraïna, inclòs l’acord del president dels EUA, Donald Trump, de participar en aquests esforços", va destacar Costa.