El ‘cinturó-fortalesa’ del Donbàs

Ciutats on encara viuen civils.

Quatre ciutats de mida respectable, Pokrovsk, Kostiantínivka, Sloviansk i Kramatorsk, a més de diversos assentaments i nuclis urbans, conformen la geografia humana de l’óblast (‘regió’) de Donetsk encara en mans de les tropes ucraïneses. Les pretensions del Kremlin són que els lliurin tot el territori sense un sol tret. Tal com assegura Nick Patton Walsh, al web de la CNN, això seria un èxit propagandístic de primer ordre per a Moscou, que explotaria amb fruïció sense cap mena de dubte. Desenes de milers de civils hi viuen ara, i el Kremlin veuria amb delectança les escenes d’"ucraïnesos obligats a abandonar la seva llar davant l’avenç de les tropes russes", que podrien ocupar-la de manera humiliant, sense haver presentat ni tan sols batalla. Tant Sloviansk com Kramatorsk tenien, abans de la contesa, una nombrosa població, com a mínim 130.000 habitants, és a dir, eren ciutats d’una mida semblant a Lleida i Sant Sebastià, respectivament.

El subsol de Donetsk també és ric en recursos minerals, amb una demanda que, a més, creixerà els anys vinents. Segons l’Institut per a l’Estudi de la Guerra, la part de la regió encara sota control d’Ucraïna acull jaciments d’urani, mentre que els territoris ocupats per Rússia tenen reserves de metalls no ferrosos, titani i zinc, a més de les anhelades terres rares, molt buscades per Donald Trump i el seu entorn.

Una fortalesa inexpugnable.

Notícies relacionades

Putin imposarà les seves condicions

Vaga nacional a Israel per l’alliberament d’ostatges a Gaza

A banda de la importància de les seves poblacions, la cessió per Ucraïna d’aquest territori a Rússia tindria importants conseqüències per a la defensa del país i per a les possibilitats d’afrontar una nova envestida militar des de l’Estat veí en el futur. Tal com recull l’ISW, durant els últims anys, el Govern ucraïnès ha dedicat ingents esforços per edificar posicions militars de defensa, tenint en compte que la primera agressió, el 2014, contra el país es va produir precisament en aquesta zona, d’on va aconseguir fer-los retrocedir. "Els últims 11 anys, Ucraïna ha invertit temps, diners i esforç per reforçar la fortalesa del cinturó (defensiu) i per establir una significativa infraestructura industrial i militar en l’interior i al voltant d’aquestes ciutats", destaca en un informe recent l’organisme esmentat. La prova del seu èxit ha sigut la incapacitat de les tropes invasores russes d’aconseguir el control de Sloviansk el 2022, en l’arrencada de la invasió, quan encara hi havia avenços territorials significatius. Actualment, les tropes russes intenten envoltar Pokrovsk, al sector sud del cinturó, tot i que al ritme actual, segons la font, "encara trigaran anys" a completar l’ocupació del territori que ara exigeixen que els cedeixin.

La retirada d’Ucraïna obligaria a traslladar la línia de separació entre la Ucraïna lliure i la Ucraïna ocupada prop de 70 quilòmetres en direcció oest, de manera que Kíiv hauria de construir fortificacions molt de pressa en un terreny de més dificultat per ser defensat. Mentre que la regió de Donetsk està solcada de rius i obstacles naturals als avenços militars, una eventual línia defensiva en aquesta zona s’hauria d’erigir en planes, fet que concediria als russos avantatges per atacar les regions veïnes de Dnipropetrovsk i Khàrkiv.