El ‘cinturó-fortalesa’ del Donbàs
És l’últim escull que planteja el Kremlin per a una treva a Ucraïna. Però la cessió del 25% de l’‘óblast’ de Donetsk per part de Kíiv concediria al Kremlin un important triomf propagandístic i dificultaria les possibilitats del país eslau de defensar-se d’una nova invasió russa en el futur.

Va ser el punt principal de la reunió que van mantenir ahir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski. La cessió de territoris, en concret, del 25% de la província de Donetsk encara a mans ucraïneses és "impossible", van coincidir tots dos. Precisament aquesta franja de terra, d’uns 6.600 quilòmetres quadrats, amb una llargada de 50 quilòmetres i on residien, abans de la guerra, prop de 380.000 ciutadans, s’erigeix en l’últim escull plantejat pel Kremlin per apaivagar les armes a Ucraïna. Tot seguit es desgranen les dues principals raons que impedeixen tant a les autoritats ucraïneses com als seus aliats europeus acceptar qualsevol cessió territorial en aquest punt geogràfic.
Ciutats on encara viuen civils.
Quatre ciutats de mida respectable, Pokrovsk, Kostiantínivka, Sloviansk i Kramatorsk, a més de diversos assentaments i nuclis urbans, conformen la geografia humana de l’óblast (‘regió’) de Donetsk encara en mans de les tropes ucraïneses. Les pretensions del Kremlin són que els lliurin tot el territori sense un sol tret. Tal com assegura Nick Patton Walsh, al web de la CNN, això seria un èxit propagandístic de primer ordre per a Moscou, que explotaria amb fruïció sense cap mena de dubte. Desenes de milers de civils hi viuen ara, i el Kremlin veuria amb delectança les escenes d’"ucraïnesos obligats a abandonar la seva llar davant l’avenç de les tropes russes", que podrien ocupar-la de manera humiliant, sense haver presentat ni tan sols batalla. Tant Sloviansk com Kramatorsk tenien, abans de la contesa, una nombrosa població, com a mínim 130.000 habitants, és a dir, eren ciutats d’una mida semblant a Lleida i Sant Sebastià, respectivament.
El subsol de Donetsk també és ric en recursos minerals, amb una demanda que, a més, creixerà els anys vinents. Segons l’Institut per a l’Estudi de la Guerra, la part de la regió encara sota control d’Ucraïna acull jaciments d’urani, mentre que els territoris ocupats per Rússia tenen reserves de metalls no ferrosos, titani i zinc, a més de les anhelades terres rares, molt buscades per Donald Trump i el seu entorn.
Una fortalesa inexpugnable.
Notícies relacionadesA banda de la importància de les seves poblacions, la cessió per Ucraïna d’aquest territori a Rússia tindria importants conseqüències per a la defensa del país i per a les possibilitats d’afrontar una nova envestida militar des de l’Estat veí en el futur. Tal com recull l’ISW, durant els últims anys, el Govern ucraïnès ha dedicat ingents esforços per edificar posicions militars de defensa, tenint en compte que la primera agressió, el 2014, contra el país es va produir precisament en aquesta zona, d’on va aconseguir fer-los retrocedir. "Els últims 11 anys, Ucraïna ha invertit temps, diners i esforç per reforçar la fortalesa del cinturó (defensiu) i per establir una significativa infraestructura industrial i militar en l’interior i al voltant d’aquestes ciutats", destaca en un informe recent l’organisme esmentat. La prova del seu èxit ha sigut la incapacitat de les tropes invasores russes d’aconseguir el control de Sloviansk el 2022, en l’arrencada de la invasió, quan encara hi havia avenços territorials significatius. Actualment, les tropes russes intenten envoltar Pokrovsk, al sector sud del cinturó, tot i que al ritme actual, segons la font, "encara trigaran anys" a completar l’ocupació del territori que ara exigeixen que els cedeixin.
La retirada d’Ucraïna obligaria a traslladar la línia de separació entre la Ucraïna lliure i la Ucraïna ocupada prop de 70 quilòmetres en direcció oest, de manera que Kíiv hauria de construir fortificacions molt de pressa en un terreny de més dificultat per ser defensat. Mentre que la regió de Donetsk està solcada de rius i obstacles naturals als avenços militars, una eventual línia defensiva en aquesta zona s’hauria d’erigir en planes, fet que concediria als russos avantatges per atacar les regions veïnes de Dnipropetrovsk i Khàrkiv.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tips de les residències d’estudiants a Collblanc
- Incendis i tuits frenen Vox
- Altes temperatures Dones grans que es confinen per «no morir» de calor: «Em tanco amb un ventilador, tres ampolles d’aigua... i les telenovel·les turques»
- Indignació Tàrrega, farta del repte viral de defecar a l’aigua: contracta vigilants després del tercer tancament en una setmana
- Els incendis exposen els diferents models de gestió de cada comunitat