Voluntat pública i assetjament privat

Poc després de la seva victòria en les eleccions de juliol de l’any passat, el primer ministre britànic, Keir Starmer, va expressar en una trobada amb el president xinès, Xi Jinping, la seva voluntat de reforçar els llaços comercials i diplomàtics amb la Xina en un intent de captar inversions i accelerar el creixement econòmic del Regne Unit. Una mostra de bona voluntat que s’ha traduït en la visita de diversos ministres laboristes a Pequín, inclosa la ministra de Finances, Rachel Reeves, però que amaga alhora certa desconfiança a causa dels casos d’espionatge, assetjament i ciberatacs orquestrats presumptament pel gegant asiàtic en els últims anys en territori britànic.

Un dels casos més recents va sortir a la llum després de la detenció el 2023 de Christopher Cash, un exassessor del Parlament britànic, acusat de vulnerar la Llei de Secrets Oficials britànica. Cash formava part de la Xina Research Group, un grup d’investigació sobre la Xina fundat per diputats del Partit Conservador, i tenia accés a membres destacats de la formació, entre ells el llavors ministre de Seguretat, Tom Tugendhat, o la llavors presidenta de la comissió parlamentària d’Afers Exteriors, Alicia Kearns. Cash ha sigut acusat formalment de compartir informació amb la Xina, juntament amb un altre ciutadà britànic, tot i que tant ells com les autoritats de Pequín han negat les acusacions.

Un altre cas sonat va ser el de Yang Tengbo, un home de negocis molt pròxim al príncep Andreu i a qui les autoritats britàniques van negar l’entrada al país el 2023 després de detectar indicis d’espionatge. Tengbo s’havia guanyat la confiança del germà de Carles III i fins i tot va arribar a tenir autorització per negociar en el seu nom amb inversors xinesos, una relació que, segons la justícia britànica, "podria aprofitar-se per a finalitats d’interferència política" i suposar una amenaça per a la seguretat nacional. Els jutges, que van ratificar la prohibició d’entrada al país el 2024, van argumentar que l’empresari xinès havia amagat vincles amb el Partit Comunista de la Xina.

Pressions a estudiants

Notícies relacionades

L’escàndol a l’Argentina pels gairebé 100 morts per fentanil contaminat esquitxa Javier Milei

Trump ofereix garanties de seguretat a Kíiv si obté un acord de pau amb Rússia

La infiltració d’espies també hauria arribat a les institucions acadèmiques. Un recent informe publicat pel centre d’investigació UK-China Transparency ha alertat que alguns estudiants xinesos han sigut pressionats pel Govern de Pequín perquè espiïn els seus companys més crítics amb el règim, especialment els dissidents de Hong Kong que van fugir de l’excolònia després de l’aprovació de la polèmica Llei de Seguretat Nacional. L’informe també denuncia pressions sobre els professors perquè evitin esmentar temes delicats en les seves classes, malgrat les lleis que obliguen els centres acadèmics a garantir la llibertat d’expressió. Alguns investigadors xinesos contraris al règim han denunciat tenir dificultats per obtenir visats o casos d’assetjament sobre membres de les seves famílies, cosa que Pequín ha qualificat d’"infundada i absurda".

La preocupació per la infiltració d’espies xinesos en territori britànic, així com el risc de ciberatacs orquestrats per Pequín, ha provocat una mobilització en contra de l’obertura de la nova ambaixada de la Xina a Londres. La futura seu diplomàtica, ubicada al Royal Mint Court –molt a prop de la City–, ha generat recels per la seva localització i per la seva enorme mida, de més de 20.000 metres quadrats.