Ucraïna i els aliats estudien les ofertes de Trump acabada la cimera d’Alaska

"La millor manera de posar fi a aquesta horrible guerra és arribar a un acord de pau i no pas a un simple pacte d’alto el foc que sovint no es compleix", va escriure Trump en un apunt difós a la seva xarxa, Truth Social, per desdir-se del seu compromís previ de buscar en primer lloc un cessament de les hostilitats. Zelenski va acceptar la invitació del seu homòleg nord-americà per viatjar a Washington i discutir els detalls del que s’hagués parlat amb Putin demà. "Si tot surt bé", el magnat espera poder fer immediatament després una reunió tripartida amb Putin i Zelenski. Això sí. El llenguatge agressiu de Trump, que incloïa amenaces i advertències a Putin i a Rússia, es va esvair en un instant, mentre tornaven, en boca del magnat novaiorquès, les pressions a Zelenski perquè acabi donant el vistiplau a un pla en l’elaboració del qual ni tan sols ha participat. L’acord de pau "ara depèn de Zelenski", va opinar Trump, que va aprofitar l’avinentesa per recordar a l’ucraïnès que el seu país no era una gran potència, però que, en canvi, Rússia sí que ho era.

Els dirigents europeus també van ser informats del contingut de les converses i la seva primera reacció va ser mantenir l’expectativa. Per avui estava previst que se celebrés una videoconferència de l’anomenada coalició dels disposats, en què participarien la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el president francès, Emmanuel Macron, el canceller alemany Friedrich Merz i el premier britànic Keir Starmer. En un eventual acord de pau, s’ha evocat la idea que Europa desplegui tropes a Ucraïna per apuntalar la seguretat del país eslau davant nous atacs del poderós veí de l’est, a més de garantir el compliment d’un eventual alto el foc.

Garanties de seguretat

Tot apunta que el nou element que es va posar sobre la taula durant les negociacions d’Alaska feia precisament referència a les garanties de seguretat, segons es desprèn de filtracions periodístiques. Fonts diplomàtiques van assegurar que Trump va proposar a Kíiv un acord de defensa mútua semblant al que hi ha al si de l’OTAN, tot i que sense materialitzar-se l’ingrés efectiu del país eslau en l’aliança militar. "Com una de les garanties de seguretat per a Ucraïna la part nord-americana va proposar una garantia de tipus article 5, fora de l’OTAN, amb l’acord a priori de (Vladímir) Putin", va informar la font esmentada.

No obstant, encara es coneixen pocs detalls de l’oferta, ni fins a quin punt el president rus s’hi sentiria vinculat. "No sap ningú d’una manera detallada com funcionaria ni per què Putin l’acceptaria si està categòricament en contra de l’OTAN i evidentment en contra de qualsevol garantia efectiva de la sobirania d’Ucraïna", va matisar. Aquestes possibles novetats van provocar reaccions enfrontades entre els principals líders europeus. Mentre que la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, saludava l’obertura d’"una finestra per a la pau a Ucraïna" i el premier britànic Starmer lloava els esforços de Trump, que "han acostat més que mai el final de la guerra", el president francès s’estimava més no llançar les campanes al vol i advocava per continuar mantenint la pressió sobre Moscou. "És essencial continuar recolzant Ucraïna, el manteniment de la pressió sobre Rússia mentre aquesta guerra d’agressió continuï i fins que una pau sòlida i duradora, respectuosa dels drets d’Ucraïna, sigui establerta", va deixar escrit en un apunt a la xarxa X.

Immobilisme

Notícies relacionades

El contracte del Govern amb Huawei eleva el xoc amb el PP

Les protestes contra el Govern serbi s’agreugen al carrer

A Moscou també es van produir filtracions sobre el contingut de les converses. I aquestes apunten que, ara com ara, la part russa no dona senyals d’haver-se mogut de les seves posicions, que molts observadors consideren "maximalistes" i inacceptables per a Kíiv. El diari Financial Times, la cadena NBC, i l’agència Bloomberg van informar que, segons les fonts russes pròximes a la cimera d’Alaska, Putin va plantejar paralitzar la seva ofensiva al sud del país, aturar els atacs aeris contra les ciutats ucraïneses, que han elevat considerablement el nombre de morts civils les últimes setmanes, a canvi que es permeti a Rússia quedar-se tota la regió de Donbàs, dues de les ciutats més importants de les quals, Sloviansk i Kramatorsk, encara es mantenen a mans ucraïneses i de les quals haurien de retirar-se. Aquestes localitats acullen elements d’un cinturó defensiu fonamental per impedir l’avenç de les tropes russes cap al centre del país.

El líder del Kremlin també va informar a Alaska el seu interlocutor nord-americà, d’acord amb les fonts esmentades, que no ha abandonat les exigències restants, com un estatus permanent pel qual Ucraïna seria una potència no nuclear i que "no ingressaria mai" a l’OTAN, a més de garanties per a la comunitat que parla rus.