De l’espionatge als làsers ‘encegadors’

La penúltima alarma entre els serveis de seguretat alemanys va saltar al juliol, al detectar-se un atac amb làser de l’Exèrcit xinès contra un avió germànic de la missió naval Aspides al mar Roig. El Ministeri d’Exteriors va convocar l’ambaixador xinès, Pequín va rebutjar tota responsabilitat en l’assumpte. La notícia va quedar arxivada al cúmul d’assumptes mai aclarits entorn d’un presumpte suport de la Xina als houthis, aliats de Hamàs. A canvi, la milícia houthi deixa navegar els mercants xinesos pel mar Roig. Segons el sensacionalista diari Bild, no era el primer d’aquests atacs contra la missió de la UE, supervisora d’aquest espai aeri. El propòsit és encegar els pilots i interferir en les seves operacions en una regió convulsa, enmig de la devastadora ofensiva israeliana de Gaza.

Aquest episodi ocupa els serveis secrets d’Exteriors i l’espionatge militar, dues de les tres branques de la intel·ligència alemanya. La tercera, la d’Interior, alerta de la ingerència xinesa des de fa gairebé dues dècades. L’objectiu de l’espionatge xinès és guanyar influència en la política, l’economia i la tecnologia militar alemanya. Els informes anuals del servei de protecció de la Constitució –BfV, per les seves sigles en alemany o espionatge d’Interior– amb prou feines dedicaven un parell de paràgrafs a aquest tema fins a 1995. Les alertes es van disparar a l’entrada del següent mil·lenni.

Filtracions

Dos casos recents plasmen la diversificació d’aquestes activitats: d’una banda, la detenció, el juliol del 2024, de tres alemanys acusats d’haver filtrat des del 2017 informació sobre tecnologia militar al MSS, Ministeri de Seguretat xinès; de l’altra, l’escàndol desencadenat per un talp de doble nacionalitat, sinogermànica, al servei de l’eurodiputat Maximilian Krah, de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD). Fins aleshores, es considerava a aquesta formació, actualment segona força nacional, com el braç prorús del Parlament alemany. A partir d’allà va saltar la sospita que a més es filtra des del seu interior informació a Pequín.

El seguiment és complex. S’estima que hi ha a Alemanya uns 40.000 estudiants xinesos, un alt número dels quals ha rebut beques de Pequín. Són fonts potencials d’informació sobre sistemes de míssils, tecnologia militar, robòtica, IA i microxips.

Automoció

Notícies relacionades

El contracte del Govern amb Huawei eleva el xoc amb el PP

Les protestes contra el Govern serbi s’agreugen al carrer

Per a Berlín, la Xina és sobretot un rival comercial que ha liquidat el poder industrial germànic en l’automoció i en les renovables. En temps de Helmut Kohl (1982-1998), es van normalitzar els viatges del canceller acompanyat d’una delegació de líders empresarials alemanys darrere el gran mercat asiàtic. En els 16 anys al poder d’Angela Merkel (2005-2021) es va ritualitzar aquesta pràctica. Ara com ara, no està clar que hagi beneficiat Alemanya. La República Popular de la Xina ha engolit el que semblava un sector prioritari per al motor exportador alemany, l’energia solar. Un 87% de les plaques fotovoltaiques que s’instal·len a Alemanya són made in China. També són dramàtiques les conseqüències per al sector dels automòbils elèctrics, en els quals les marques alemanyes s’han vist superades per les seves rivals xineses.

La resposta ràpida és que la Xina produeix més ràpid i més barat. Darrere d’això hi ha certa miopia política alemanya, que ja amb Merkel va retallar les subvencions a l’energia solar, a la qual cosa es va sumar la lentitud del sector de l’automoció en el desenvolupament de la mobilitat elèctrica.