Les sequeres posen Zimbàbue davant el drama de les nenes esposes

Lungisani s’acosta al dipòsit d’aigua amb pas titubejant. Després, retira unes branques, posades perquè els animals no s’hi acostin, i fa anar la cisterna. El degoteig gairebé no se sent. Lungisani ho confirma: "No hi ha prou aigua per a tots els llogarets, és poca", afirma aquest home de 39 anys, guardià del lloc, al districte de Bubi, oest de Zimbàbue.

Avui està particularment afligit. Ha tornat a sentir que s’ha quedat embarassada una altra nena i s’ha hagut de casar, i amb la dona han tornat a parlar del tema. Està amoïnat per la seva única filla, un nadó que va néixer fa 10 mesos, en plena sequera. Ara viu amb ell en una espècie de cabana de lona plàstica, construïda sobre un terra àrid i vermellós. "També ella potser acaba sent una nena esposa. ¿Què puc oferir-li, jo? No tinc res. Tot està sec", afirma, mentre se li dibuixa a la cara una ganyota de tristesa i resignació.

A l’escola primària pròxima de Dromoland, la mestra Thadine Mpone, que des de fa 23 anys es dedica a l’ensenyament, també se sent culpable. En el seu cas, l’angoixa l’envaeix cada cop que recorda que tot just fa uns mesos una de les seves estudiants va deixar de venir a classe. Poc abans, la menor havia quedat embarassada. I a aquesta dona d’ètnia ndebele la turmenta no haver-ho pogut impedir. "Tot ha empitjorat des que les sequeres no ens donen treva i se succeeixen i allarguen any rere any", diu.

El centre de Mpone es beneficia d’una iniciativa de Mary’s Meals, organització sense ànim de lucre que lliura menjar a dos milions d’infants a Zimbàbue, Zàmbia, Malawi i Moçambic. "És una manera d’incentivar que els infants vagin a classe, i això també ajuda a prevenir els matrimonis infantils, perquè si són a l’escola no surten a buscar menjar i tenen problemes", afirma. Però fins i tot aquí la situació és dura.

Des de fa mesos, l’escola no rep aigua del pou de perforació comunal pròxim, que, com altres en aquesta àrea, ha deixat de funcionar després del pas del Niño i la sequedat extrema de l’any passat –que va arribar després de cinc anys de pluges erràtiques–, símptoma de la crisi climàtica, i que va obligar el Govern local a declarar l’estat de catàstrofe. La falta d’aigua és tan extrema que les cuineres renten els gots amb una mena de pastetes humitejades amb grava i terra, i els infants de vegades es passen fins a vuit hores sense beure si no tenen a disposició l’aigua que els ven una església pròxima per 10 dòlars al mes, explica Mpone.

Desemparades

Abel Blessing Matsika és investigador a Harare i un dels autors d’Our voices, our future (‘Les nostres veus, el nostre futur’), un estudi exhaustiu que ha establert el nexe entre crisi climàtica, inseguretat alimentària i matrimoni infantil a Zimbàbue. La recerca, feta amb el suport de Pla Internacional i la Comissió per a Dones Refugiades, va analitzar el fenomen al districte de Chiredzi de la província de Masvingo (sud-est), una zona shona, l’altre gran grup ètnic del país, on el percentatge de nenes casades abans dels 18 anys és un dels més alts del país, entre el 41% i el 50%.

Matsika diu sense embuts que els matrimonis infantils s’enfilen amb el clima extrem perquè "o les nenes queden desemparades i surten a buscar-se un marit per poder alimentar-se, o directament les famílies les empenyen a aquests matrimonis amb l’esperança de rebre diners del marit, alhora que així també disminueix la càrrega alimentària de la llar".

La recerca de Matsika, segons la qual el 34% de les dones entre 20 i 24 anys de Zimbàbue han acabat casades abans dels 18 anys (mentre que els homes amb prou feines assoleixen el 2%), i que afecta especialment les zones rurals, es basa també en estimacions de l’Unicef. Aquesta font assenyala que el fenomen ha crescut tres punts les dues últimes dècades.

El problema és la ramaderia i l’agricultura que, quan hi ha clima extrem, es debiliten i gairebé no rendeixen prou per alimentar la població. "Tant és així que s’ha observat que cap al final de les temporades de collita els casos s’enfilen", afegeix Clare Lofthouse, una altra investigadora que va participar en l’estudi. Lofthouse remarca un fet que pràcticament totes les persones consultades –tant analistes com afectades directes i caps de comunitat– per a aquest reportatge han confirmat, és a dir, que la crisi climàtica afecta sobretot les dones. "Les històries varien segons el cas, però el que també passa és que les menors són seduïdes per miners o per homes que treballen en altres països, i que després de deixar-les embarassades o casar-s’hi, se’n van i les abandonen", explica al reflexionar sobre aquest cercle de pobresa.

Cercle viciós

Thembeline Moyo, que també es va casar sent menor, reparteix menjar com a voluntària a l’escola Amazwamabili del districte de Nkayi, també gràcies a la iniciativa humanitària de Mary’s Meals. "Això és un salvavides", assegura, i coincideix a dir que és un moment en què, especialment el món rural zimbabuès, observa com la crisi climàtica li fa la punyeta. "Aquí durant generacions s’ha viscut de la terra, però les collites són cada vegada pitjors per les sequeres, fet que deixa moltes famílies en un estat de fragilitat extrema", diu aquesta dona de 46 anys. "Això és el que exposa particularment les nenes a la violència de gènere, els embarassos i matrimonis precoços, ja que el que queda de les famílies, de vegades tan sols els seus avis, no aconsegueixen mantenir tots els seus membres. És prou pitjor que quan jo era petita", acaba.

Notícies relacionades

L’assassinat del senador Uribe ataca el procés per a la pau a Colòmbia

Tensió entre Pequín i Manila per la col·lisió de dos vaixells xinesos

Els matrimonis de menors de 18 anys avui són il·legals a Zimbàbue. El 2022 el Govern local va aprovar una nova llei que els tipifica com a delicte, cosa que ha sigut ben rebuda per les organitzacions que lluiten contra aquesta plaga. La ministra d’Assumptes per a la Dona, Monica Mutsvangwa, va afirmar, durant una visita a una escola: "La crisi climàtica té un impacte negatiu en les famílies, però no hauria de casar ningú la filla per aconseguir menjar".

Altres organitzacions ho veuen com un cercle viciós que perpetua la injustícia. Tan sols el juny passat, Equality Now i Dones i Llei a l’Àfrica del Sud (WLSA, per les seves sigles en anglès), han remarcat que "Zimbàbue es troba entre els primers 20 països de l’Àfrica amb més prevalença de matrimonis infantils" i han instat a promoure iniciatives per a les supervivents.