Netanyahu diu que ampliarà "ben aviat" la seva ofensiva a Gaza

Netanyahu va matisar que el seu "objectiu no és el d’ocupar Gaza, sinó d’alliberar-la de Hamàs". Per a això, va establir cinc principis per acabar amb la guerra, que passen pel desarmament de Hamàs, l’alliberament de tots els ostatges, la desmilitarització de Gaza, la garantia de la seguretat de l’Estat hebreu i l’establiment d’una administració civil no israeliana, sense vincles amb el grup terrorista ni amb l’Autoritat Nacional Palestina.

Una de les incògnites que va sorgir després de l’anunci de la presa militar de Gaza, en una entrevista del mandatari israelià a Fox News, va ser si la nova operació implicaria l’ocupació i annexió definitiva de tota la Franja de Gaza a l’Estat d’Israel.

Protestes massives

"No volem quedar-nos a Gaza, almenys aquest no és el meu objectiu", va assegurar el primer ministre israelià. No obstant això, la seva visió no és compartida per l’oposició parlamentària ni per les famílies dels ostatges, que veuen aquest nou pla com un pas més en la guerra i no com el seu final i han convocat una vaga general i protestes massives a Tel-Aviv per reclamar un alto el foc.

El pla tampoc compta amb el suport dels sectors ultra que formen part del seu govern, els que consideren que es tracta d’una proposta descafeïnada per no incloure mesures per establir colònies israelianes a Gaza. Netanyahu va delimitar en un mapa les zones on pretén ampliar l’ofensiva militar, entre elles la ciutat de Gaza i els "camps centrals" i va al·legar que el 75% de la Franja ja és sota control israelià i que la destrucció dels "bastions de Hamàs" que, segons ell, encara resisteixen en aquests punts del territori, és l’única manera de posar fi a la guerra.

La fam generalitzada que assola la població de Gaza, a causa del bloqueig imposat per Israel a l’entrada d’ajuda humanitària des de gener, ha suscitat crítiques al govern de Benjamin Netanyahu per part de països i organismes internacionals.

Com a resposta, el primer ministre israelià va anunciar ahir la implementació de "corredors segurs" per a l’entrada d’ajuda humanitària, un augment dels punts de distribució gestionats per la Fundació Humanitària de Gaza (GHF, per les seves sigles en anglès), i la continuïtat dels polèmics llançaments aeris, durament qüestionats per la seva escassa eficàcia i els riscos que impliquen per a la població civil. La greu situació a la Franja de Gaza ha deixat, fins avui, 210 morts per causes relacionades amb la desnutrició o la gana, entre ells un centenar de nens.

"Trampes mortals"

Notícies relacionades

Dubravka Šuica : "El nostre mar és clau per a la seguretat de la UE en la guerra d’Ucraïna"

Trump, contra la immigració: "Si no poden estimar el país, no els volem"

La distribució d’ajuda humanitària, relegada als punts de la Fundació Humanitària de Gaza (GHF), que Metges sense Fronteres ha titllat de ser "trampes mortals", tampoc pal·lia la desesperació dels gazians. Als voltants d’aquests punts i a les carreteres, per on passen els comptats camions d’ajuda de l’ONU autoritzats, han mort 1.778 persones i 12.894 més han resultat ferides, la majoria en tirotejos per part de les tropes israelianes.

Preguntat per aquesta realitat, Netanyahu va assenyalar que "molts dels trets van ser realitzats per Hamàs" i que el grup "ha saquejat violentament els camions d’ajuda", una narrativa que contradiu una anàlisi interna del Govern dels Estats Units.