¿Què se sap de la possible trobada entre Trump i Putin?

El president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu homòleg rus, Vladímir Putin,mantindran una trobada cara a cara a cara a Alaska divendres vinent, en un intent per posar fi a la guerra a Ucraïna desencadenada després de la invasió russa del febrer del 2022. Trump ha dedicat els seus primers mesos en el càrrec a intentar negociar la pau, després que en la campanya electoral de les presidencials americanes es vantés de posar fi a la guerra en 24 hores. No ho ha aconseguit. Després de múltiples rondes de converses, trucades telefòniques i visites diplomàtiques, no hi ha fins ara cap avenç. Això és el que sabem fins al moment sobre la reunió:

Trump va anunciar en la seva xarxa Truth Social que la reunió amb Putin se celebrarà el 15 d’agost a l’estat d’Alaska, a l’extrem nord dels Estats Units, cosa que posteriorment va confirmar el Kremlin. L’anunci es va produir dies després que les dues parts indiquessin que els dos líders celebrarien una cimera la setmana vinent. «Es volen reunir amb mi i faré tot el que estigui en el meu poder per aturar la matança», va dir Trump dijous, amb referència a Putin i al president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Divendres, el president nord-americà va afirmar des de la Casa Blanca que «hi haurà algun intercanvi de territoris per al benefici de tots dos», sense donar més detalls.

La reunió se celebrarà a Alaska, un estat que Rússia va vendre als Estats Units el 1867. L’extrem occidental de l’estat és a prop de l’extrem oriental de Rússia, creuant l’estret de Bering. «Alaska i l’Àrtic també són punts de trobada dels interessos econòmics dels nostres països, i hi ha perspectives de projectes a gran escala i mútuament beneficiosos», va dir en un comunicat de Telegram Iuri Uixakov, assessor del Kremlin. «Però, per descomptat, els presidents se centraran a debatre les opcions per aconseguir una solució pacífica de llarg termini a la crisi ucraïnesa», va afegir.

Uixakov també va expressar el seu anhel que la pròxima vegada els dos presidents es reuneixin en territori rus. «Ja s’ha enviat la invitació corresponent al president nord-americà», va afegir. S’esperava que l’ordre d’arrest per part de la Cort Penal Internacional (CPI) contra Putin, que obliga a la detenció del líder rus si visita països membres, reduiria el nombre de possibles seus. Putin havia esmentat prèviament els Emirats Àrabs Units com a possible amfitrió de les converses, mentre que els mitjans de comunicació especulaven amb Turquia, la Xina i l’Índia com a opcions de seu.

Per Zelenski, és una «prioritat» reunir-se amb Putin i afirma que és «legítim que Ucraïna participi en les negociacions» en un format tripartit. Però el president rus rebutja veure’s amb Zelenski. Per a Putin, una trobada amb el seu homòleg ucraïnès només tindria sentit en la fase final de les negociacions de pau. Quant a Trump, la seva resposta va ser taxativa. A la pregunta de si creia que Putin s’havia de reunir primer amb Zelenski abans de trobar-se amb ell, el president nord-americà va respondre «no». Zelenski va parlar dijous per telèfon amb Trump, en una conversa en la qual van participar també diversos dirigents europeus. El president ucraïnès va demanar que s’inclogui els europeus en les negociacions de pau.

L’última trobada entre Trump i Putin va passar el juny del 2019 enmig d’una cimera del G20 al Japó, durant el primer mandat del mandatari republicà. El 2018, Putin va mantenir una reunió a Hèlsinki amb Trump, que va sorprendre a l’aparèixer al costat del líder rus després de la troballa de la intel·ligència nord-americana que Rússia havia interferit en les eleccions dels Estats Units per donar suport al magnat republicà. L’última vegada que Putin es va reunir amb un president estatunidenc, als Estats Units, va ser amb Barck Obama a l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2015.

Notícies relacionades

La cimera entre Trump i Putin promet més teatre que conclusions

Guyana, la sort de l’or negre

Entre Rússia i Ucraïna, les posicions continuen sent diametralment oposades. L’última ronda de negociacions directes celebrada a Istanbul al juliol només va donar lloc a un nou intercanvi de presoners i restes de soldats morts. Mentrestant, Rússia continua portant a terme atacs mortífers contra Ucraïna i cada dia avança al front. Moscou exigeix que Ucraïna li cedeixi quatre regions parcialment ocupades (Donetsk, Luhansk, Zaporíjia i Kherson), a més de Crimea, annexionada el 2014, i que renunciï a les entregues d’armes occidentals i a la seva ambició d’unir-se a l’OTAN.

Però per a Kíev aquestes exigències són inacceptables. Ucraïna vol que Rússia retiri les seves tropes del seu territori i exigeix garanties de seguretat occidentals, incloent-hi que se li continuïn subministrant armes i es desplegui un contingent europeu, a la qual cosa s’oposa Rússia. Ucraïna també demana, juntament amb els seus aliats europeus, un alto el foc de 30 dies, i els russos també s’hi neguen.