Del Projecte Manhattan a la pluja negra

Alain Resnais, que va ser un dels primers cineastes a mostrar en tota la seva cruesa el que s’havia fet als camps d’extermini nazis al documental Nit i boira (1956), seria també el primer a acostar-se, de manera molt personal, a les seqüeles de la bomba llançada sobre Hiroshima el 6 d’agost de 1945. Ho va fer el 1959 a Hiroshima, mon amour, amb un text bonic i sinistre alhora de l’escriptora Marguerite Duras. La Nouvelle Vague cinematogràfica i el Nouveau Roman literari es van aliar per explicar amb crua precisió els efectes de les partícules atòmiques sobre la pell de dos amants i per parlar també de com van ser tractades les joves franceses que van tenir relacions amb algun soldat alemany.

En aquesta pel·lícula, el fong atòmic només és evocat –no així les imatges d’alguns supervivents amb el cos cremat i esquinçat que Resnais mostra en un hospital–, al contrari del que faria David Lynch en el vuitè episodi de Twin Peaks. The return (2017), quan va visualitzar en un blanc i negre captivador l’explosió atòmica per explicar el naixement de l’emanació del mal, Bob, que acabaria assassinant Laura Palmer.

De Resnais a Lynch hi ha un món, tot i que van ser cineastes més coincidents del que sembla. També existeixen diferències entre tres mestres japonesos, Kaneto Shindo, Shohei Imamura i Akira Kurosawa, que es van acostar al tema a Los niños de Hiroshima (1952), Lluvia negra (1989) i Rapsodia de agosto (1991), respectivament. El director de Los siete samurais es va centrar en la seva pel·lícula en la devastació en Nagasaki a partir dels records que una àvia aboca als seus quatre nets (i en un familiar japonès-nord-americà, encarnat per Richard Gere), mentre que Shindo ambientaria la seva història quatre anys després de la massacre, des del moment en què una jove torna a la seva ciutat natal i coneix de primera mà la magnitud de la crueltat atòmica. Imamura va ser el més bel·ligerant dels tres ja des del mateix títol de la pel·lícula, que evoca la pluja de residus radioactius. Lluvia negra alterna passat i present des de la perspectiva d’una dona que no sap si podrà tenir fills o emmalaltirà a causa de la radiació. El pla final, just abans de la deflagració, és esgarrifós.

En el camp sempre exploratori de l’anime, destaca la cinta de Mori Masaki Hiroshima (1983), el protagonista de la qual és un nen que sobreviu a l’explosió i intenta superar tots els traumes que els adults que es mouen al seu voltant no aconsegueixen vèncer. L’holocaust atòmic influiria en d’altres anime com el postapocalíptic Akira, còmic i pel·lícula de Katsuhiro Otomo.

Proves atòmiques

Notícies relacionades

Apple esquivarà les taxes invertint més als EUA

Hiroshima evoca els horrors de la bomba atòmica

També hi ha abundància cinematogràfica entorn del Projecte Manhattan, el pla secret portat a terme pels Estats Units, el Regne Unit i el Canadà durant la primera meitat de la dècada dels 40 per desenvolupar la bomba atòmica i avançar-se a les proves amb cubs d’urani i aigua pesada que es desenvolupaven als laboratoris nazis. L’últim gran exemple és l’exitosa i oscaritzada Oppenheimer (2023), biopic del físic nuclear que va dissenyar la bomba, Julius Robert Oppenheimer, realitzat per Christopher Nolan i protagonitzat per Cillian Murphy. La pel·lícula mostra a consciència el procés desenvolupat al laboratori de Los Álamos i explora l’obsessió del personatge i els dubtes que el tenallen quan la seva creació creua totes les línies de l’ètica.

Els mateixos personatges havien sigut portats abans a la pantalla en la menys aparatosa Creadores de sombras (1989), de Roland Joffé, amb Dwight Schultz com a Oppenheimer i Paul Newman com el general al càrrec del projecte, Leslie Groves, paper que en la pel·lícula de Nolan recau en Matt Damon. Alan Moore donaria el nom de Doctor Manhattan a un dels superherois tràgics de Watchmen, el físic destrossat en un accident que torna a la vida amb el cos de color blau i el símbol de l’àtom d’hidrogen marcat al front. I en un altre film de superherois, Lobezno inmortal (2013), l’home de les urpes d’adamantium es troba a Hiroshima quan cau la bomba sobre la ciutat.