La cursa nuclear es reactiva 80 anys després d’Hiroshima

L’incompliment de tractats, la modernització d’arsenals i la normalització de les amenaces nuclears marquen un canvi d’era, segons alguns dels experts més destacats en armes nuclears i no proliferació entrevistats per aquest diari amb motiu del 80è aniversari del llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki, al Japó, que van causar unes 200.000 morts.

Pèrdua de confiança

"És una recepta per al desastre", afegeix Potter, pioner als EUA pel seu coneixement del poder nuclear de l’URSS abans de la seva caiguda. Les raons: "L’erosió de les normes contra l’ús nuclear, l’amenaça del seu ús i la desaparició de tota confiança, respecte i empatia per part dels principals actors nuclears". Especialment, com Rússia ha utilitzat l’amenaça atòmica per evitar una resposta a la seva invasió d’Ucraïna. Però l’acumulació d’armes malgrat els tractats data d’abans.

Cada vegada més països reivindiquen el seu dret a construir les seves pròpies armes, davant el club selecte de les potències nuclears que advoca per la no-proliferació dels altres, però continua amb la pròpia. Així, mentre els EUA i Rússia milloren els seus equips amb les últimes tecnologies, l’Iran, la Xina i fins i tot Corea del Nord acumulen urani enriquit fins al nivell necessari per a l’arma atòmica.

Un arsenal gegant

Es calcula que hi ha al voltant de 12.121 caps nuclears en total, dels quals uns 9.585 estan disponibles per a ús militar, segons l’últim informe de l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (SIPRI), publicat el juny passat. Només entre els EUA i Rússia són propietaris del 90% de l’arsenal global. "Hi ha una gran preocupació entre els experts que pugui estar començant una nova cursa armamentística", coincideix John Erath, director del Centre per al Control d’Armes i la No-Proliferació (CNAP) a Washington DC.

El tractat New START, firmat pels EUA i Rússia el 2010, limitava a 1.550 el nombre de caps nuclears desplegats per cada part. A més, va establir que els dos països compartirien dades dels seus programes nuclears i fins i tot farien visites a les instal·lacions de l’altre per revisar els seus equips. "Va ser una excel·lent idea que obligava a la transparència", explica a aquest diari Erath, que va treballar durant 30 anys per al Govern dels EUA, inclòs el Consell de Seguretat Nacional dels Estats Units (NSC). L’acord expirarà el 6 de febrer del 2026 i no hi ha cap voluntat de renovar-lo.

Tot i que el Tractat de No-Proliferació Nuclear (TNP) de 1968 segueix vigent –firmat per 191 països, inclosos els cinc que s’han reconegut com a posseïdors d’armes nuclears, els Estats Units, Rússia, la Xina, el Regne Unit i França– el seu reiterat incompliment ha fet que perdi crèdit. Inclosa l’OTAN, que sota el programa de "compartició nuclear" permet que països com Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos, Itàlia i Turquia acullin armes nuclears nord-americanes, una política que és criticada per altres països com una forma encoberta de proliferació nuclear.

La invasió d’Ucraïna va acabar amb tota cooperació entre Rússia i el bloc occidental. La resta del món es va quedar mirant, paralitzat. En aquells dies s’assenyalava repetidament que Rússia tenia armes nuclears, com a argument per no interferir. "El desig de no veure’s involucrat en un conflicte amb Rússia que pogués derivar en una guerra nuclear va ser un raonament correcte", analitza Erath, i matisa: "Però el que va fer va ser validar Rússia, que es va sentir menys vulnerable perquè tenia armes nuclears". Aquesta dinàmica, que ja va sorgir amb la invasió de Crimea el 2014, es va repetir amb més intensitat el 2022 amb l’ocupació russa a gran escala d’Ucraïna. "Rússia ha recorregut amb molta freqüència a les amenaces nuclears perquè els països de l’OTAN i d’altres no prestin assistència a Ucraïna. I ha sigut molt eficaç", apunta, si bé s’ha acabat enviant cert nivell d’ajuda a les forces ucraïneses, amb contenció.

Provocacions

El risc més gran és que la guerra a Ucraïna marqui un precedent si Rússia aconsegueix imposar-se i demostra que "l’agressió militar recolzada per amenaces nuclears" funciona, assenyala Erath. Corea del Nord, i potser altres països, ja n’estan prenent nota. "Si es normalitzen les amenaces nuclears com a eina de política estatal s’està donant als països una nova raó per adquirir i mantenir capacitats nuclears", alerta.

Notícies relacionades

Washington afronta el risc de contracció econòmica per al país

Trump i Putin clouen la seva crisi nuclear amb una cimera sense expectatives

El cas és que les amenaces nuclears ja no són un tabú, com ha deixat clar Trump a l’ordenar el desplegament de dos submarins nuclears davant el que considera una provocació de Rússia. "Ja siguin o no un farol, les amenaces d’utilitzar armes nuclears són irresponsables, molt perilloses i una provocació", apunta Milton Leitenberg, investigador del Centre d’Estudis Internacionals i de Seguretat de la Universitat de Maryland. "Sota Putin i Trump no es tornarà a les negociacions inicials del tractat", vaticina.

És difícil trobar la nota d’optimisme en aquest context, però mentre les associacions de víctimes participen en els actes de l’aniversari d’Hiroshima, el món sencer s’esforça per mantenir l’esperança que una desescalada és possible.