La ferida que no es tanca a Beirut

Cinc anys després de l’explosió del port, la vida ha tornat a aquests barris adjacents a la zona portuària, però es conserven les ferides físiques, un record dolorós de les enormes destrosses causades per una de les deflagracions no nuclears més brutals de la història.

L’olor de pintura va i ve als carrers de Beirut. Als barris de moda de Gemmayze i Mar Mikhael, els edificis acabats de remodelar brillen. Els turistes, en canvi, giren la mirada i fotografien les restes de destrucció que queden a les avingudes adjacents al port. Cinc anys després que volés pels aires, la vida ha tornat a aquests barris. Però no tota. Els veïns ja no surten al carreró compartit a prendre cafè. En l’horitzó queda el perpetu recordatori de la tragèdia del 4 d’agost del 2020, que va deixar una ferida encara per tancar.

Les restes de les sitges protagonitzen el perfil de la capital libanesa. Fa cinc anys, 2.750 tones de nitrat d’amoni mal emmagatzemat van provocar una de les explosions no nuclears més grans de la història mundial. Almenys 220 persones van morir, 6.000 més van resultar ferides i 300.000 més es van quedar sense llar a les 18.07 hores d’aquell dia. La ciutat encara no s’ha recuperat. Pot ser que mai ho faci. Als barris més afectats, hi queden recordatoris constants de la tragèdia. Davant un port encara en ruïnes, s’erigeix l’abandonat edifici públic de l’electricitat del Líban, congelat en el temps, aniquilat per la deflagració.

No queda ni una finestra intacta. Als seus peus, un embolic de ferros impedeix l’accés. "Simbolitza la ineficiència i disfuncionalitat de l’Estat i el seu abandonament de totes les funcions públiques, a més del col·lapse de la infraestructura", reconeix Mona Harb, cofundadora i directora d’investigació del Laboratori Urbà de Beirut (LUB) a la Universitat Americana de Beirut. "Encara queden cicatrius físiques molt clares a la ciutat relacionades amb l’explosió, per això, atesa la ubicació estratègica del port, fins al dia d’avui els libanesos i beirutís que viuen en aquests barris connectats amb el port i que passen per allà recorden diàriament el que va passar", explica a EL PERIÓDICO.

Aquell 4 d’agost a l’Estat ni se’l va veure. Tampoc a la municipalitat ni a cap representant públic. "Lamentablement seguim igual", constata Elie Mansour, gerent de la unitat de planificació i disseny urbà del programa de les Nacions Unides per als assentaments humans al Líban (ONU Habitat). En a penes segons, Beirut va canviar. Més enllà del port, l’explosió va destruir escoles, carrers, hospitals i habitatges, i molts negocis van haver de tancar. Això va provocar pèrdues econòmiques estimades entre 2.900 i 3.500 milions de dòlars. En un radi de cinc quilòmetres de la zona portuària, el 86% de les empreses van patir danys.

Notícies relacionades

Absència de les institucions

L’absència de les institucions no va suposar el final. Una enquesta del 2022 del LUB va revelar que entre el 60% i el 80% dels apartaments i negocis destrossats havien sigut reparats. La majoria gràcies a iniciatives d’ONG locals i internacionals i a donacions de la diàspora libanesa. "Els barris afectats s’han reconstruït en gran part, tot i que encara hi ha indicis de destrucció física i danys, i fins i tot hi ha hagut canvis en la població", constata Harb. "No obstant això, hi ha certes zones on la vida no ha tornat, perquè no s’ha fet cap reconstrucció o, si s’ha fet, els edificis segueixen buits", afegeix. A molts racons s’hi va instal·lar el fantasma de la gentrificació.

Temes:

Moda El Periódico de Catalunya Beirut

Inicia sessió 0 Comentaris

Guardar la carta de la guerra

Trump intenta esquivar el malestar social culpant la immigració i Biden