Detinguts a Geòrgia dos dissidents russos que afirmen esperar visats per a Espanya

Dos opositors russos residents a Geòrgia van ser arrestats els últims mesos per les autoritats del país caucàsic i van rebre amenaces de ser tornats a Rússia. Segons Egor Kuroptev, un dels defensors dels drets humans més prominents de Rússia i director de la fundació Free Russia a Geòrgia, el Govern espanyol havia promès als arrestats visats i regularitzar la seva situació per instal·lar-se a Espanya. Formen part del grup de 276 dissidents, segons el mateix Kuroptev, acordats amb les autoritats espanyoles perquè puguin fugir de la creixent pressió que pateixen a Geòrgia, amb un nou Govern escorat clarament cap a Moscou i fruit d’unes eleccions qualificades de "fraudulentes" pel Parlament Europeu, grups de drets humans i l’oposició. El Ministeri d’Exteriors d’Espanya nega haver formulat aquesta promesa.

Els dos dissidents van ser detinguts d’una manera sorprenent, acusats d’haver violat els terminis del seu visat, i sota l’amenaça de deportació a Rússia, van aconseguir fugir a tercers països. Les autoritats georgianes exigeixen als ciutadans russos que surtin del país una vegada a l’any per poder continuar residint a Geòrgia, però una vegada fora no els deixen tornar-hi. Del grup original de 276 ciutadans russos, tan sols 65 són a l’Estat espanyol després d’entrar l’estiu passat amb visats gràcies a les gestions de les legacions espanyoles a Moscou, Tbilissi i Istanbul. Cap d’ells ha pogut regularitzar la situació a Espanya, atès que no han rebut els documents de residència, un fet que els limita enormement en l’activitat diària. La resta del grup encara són en un territori georgià cada vegada més hostil.

Fonts del ministeri indiquen que s’han concedit visats Schengen per motius humanitaris a un grup d’opositors russos. Aquestes persones "tenen dret a sol·licitar protecció internacional a Espanya", afirmen les fonts esmentades. Quant a portar més de dos centenars de persones, "aquesta possibilitat no s’ha considerat mai en l’àmbit polític", conclouen.

Canvi d’interlocutors

Tot això ha coincidit amb un canvi d’interlocutors entre els funcionaris que, segons la seva versió, serien els encarregats de gestionar el seu cas. El desembre del 2023, Ángeles Moreno Bau, al capdavant de la secretaria d’Exteriors, va ser substituïda per Diego Martínez Belio. L’ambaixador d’Espanya, Marcos Gómez, va ser rellevat el novembre del 2024 per Ricardo Martínez Vázquez. Sota el mandat d’aquest diplomàtic sembla haver-se produït un relatiu desglaç quant a les relacions diplomàtiques, de molt baix nivell des del 2022. El 2024, tres països del bloc Schengen –França, Itàlia i Espanya–, que abans de la guerra atreien un bon nombre de turistes de la Federació Russa, han tornat a emetre "a gran escala" visats d’aquestes característiques, segons l’estonià Pekka Kallioniemi, expert en xarxes socials i desinformació del Centre Internacional per a la Defensa i la Seguretat.

Notícies relacionades

Pol Morillas, director del ‘think tank’ CIDOB: "Europa ha de teixir vincles amb molts tipus d’actors internacionals"

Perdedors i guanyadors

En concret, d’acord amb aquestes dades, la nostra legació va estampar en passaports russos prop de 110.000 visats Schengen. Alguns destacats propagandistes de l’entramat de mitjans governamentals russos, com Mikhaïl Demin o Aleksei Zemsky, directius del hòlding televisiu Gazprom-media, poden viatjar lliurement al nostre país, segons denuncia la publicació The Insider.

Aquesta precarietat legal en què es mouen els opositors en territori espanyol comporta "riscos", afirma Kuroptev, que no dubta que la intel·ligència del seu país en pren nota. "Som uns quants centenars de refugiats polítics que lluitem contra la guerra a Ucraïna; [a Geòrgia] ens havíem d’amagar dels serveis de seguretat; ja fa més d’un any que som aquí sota la pressió permanent del règim de Putin", afirma. De fet, la Free Russia Foundation ha sigut objecte de crítiques de l’entorn de Victoria Samoilova, activista pro Putin instal·lada a Madrid, que els va qualificar despectivament de "ressituats" en un article a Vezde Naixi.