¿Error o omissió?

Per si no fos prou, a la subhasta de qui agrupa més delinqüència entre presumpta i acumulada s’hi afegeix ara qui té més càrrecs amb currículum falsificat. Posats a netejar el paisatge de desaprensius i indocumentats, es podria aprofitar el moment i revisar la llista de col·locats per intercanvi de favors, vots i amistats en qualsevol àmbit d’influència de les administracions públiques. Professionals contumaços de la propaganda o limitats transmissors de consignes tant superficials com ben remunerats tot i el seu poc ofici.

Que això succeeixi a escala espanyola no és novetat ni excepció. Fora, les coses no estan millor. A l’escandalosa impotència dels organismes internacionals davant el genocidi de Gaza retransmès en directe s’hi afegeix la llarga guerra a Ucraïna, on els drons substitueixen els tancs i l’uniforme militar ja no blinda Zelenski de les protestes dels seus compatriotes fastiguejats que l’agressió de Putin s’hagi convertit en excusa per a tot.

Noms i tendències supeditats al nou ordre internacional marcat per un aspirant a premi Nobel de la pau a qui pocs s’atreveixen a retreure-li les seves intemperàncies. Sí, ho ha fet Pedro Sánchez en el marc de l’OTAN limitant la inversió en defensa i seguretat, però el líder socialista espanyol, tot i que sense entusiasme, ha mostrat el seu suport a l’acord comercial tancat amb el nord-americà per Ursula Gertrud von der Leyen (Ixelles, Bèlgica, 8 d’octubre del 1958).

Principi del mal menor

Notícies relacionades

El nou termini per als aranzels de Trump dona marge a la UE per negociar

Trump envia dos submarins nuclears a prop de Rússia

Claudicació, indignació i dimissió són les paraules que la presidenta de la Comissió Europea està sentint una setmana després d’haver superat una moció de censura. Si aquella la va provocar la ultradreta, les crítiques actuals li arriben de socis, aliats i col·legues. Cercle infernal. La seva aplicació del principi del mal menor venut com a inevitable no ha agradat a ningú i encara menys als estats que temen més càstig a les seves ja malmeses economies per uns aranzels abans inexistents i l’afectació real dels quals encara s’ha de veure. I tot perquè l’impredictible empresari s’ha sortit amb la seva simplement dedicant a l’alemanya el temps de descans entre dues partides de golf en un camp escocès de la seva propietat.

Política de fulgurant carrera pública impulsada per Angela Merkel, a Von der Leyen se li retreu no haver exigit des de Brussel·les més contundència davant Washington. Com si no es cregués la força econòmica que el continent encara manté. Acostuma a passar quan domina el temor de perdre-ho tot i la defensa desprèn la indolència pròpia d’aspirar només a quedar-se amb alguna cosa. Però així no es construeix. Només es resisteix. I el rival ja t’ha pres les mides.