Europa i els Estats Units estrenyen el setge a la ‘flota fantasma’ russa

L’armada francesa va assaltar i va capturar davant la costa d’Almeria el petrolier Grinch el 22 de gener. L’operació es va dur a terme amb informació d’intel·ligència aportada pel Regne Unit i va ser, segons el Govern gal, la primera operació conjunta d’aquesta mena. El vaixell "no tenia pavelló vàlid". Navegava amb bandera de les illes Comores i amb tripulació d’origen indi però era, en realitat, un vaixell rus, segons París. Sobre el vaixell pesaven les sancions contra la flota fantasma russa imposades pels Estats Units, la Unió Europea, el Regne Unit i el Canadà.

El Govern francès va justificar l’abordatge en virtut de l’article 110 de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar, que valida el dret de "visita" d’un vaixell de guerra si es tenen dubtes sobre la validesa jurídica dels títols del vaixell, per exemple no tenir nacionalitat. Després de ser inspeccionat per la Fiscalia gal·la, va ser desviat a França per incomplir diverses regulacions internacionals. El capità, d’origen indi, va ser detingut i interrogat.

El 7 de gener, forces especials militars i dels guardacostes dels Estats Units van abordar a l’Atlàntic Nord, entre Islàndia i Escòcia, el vaixell Marinera (abans anomenat Bella 1). Procedia del mar Carib i, segons Washington, es tractava d’un vaixell de la flota fantasma que violava les sancions lligades al petroli veneçolà.

Trajectòria del petrolier

Havia sortit de l’Iran al desembre amb el nom de Bella 1. El 17 de desembre, a prop de la costa veneçolana, va apagar el sistema automàtic d’identificació (AIS, en les sigles en anglès) i va deixar de ser visible la seva posició GPS. Va reaparèixer l’1 de gener, ja a l’Atlàntic i amb el nou nom de Marinera. L’assalt es va produir després de més de dues setmanes de persecució als mars per l’Armada nord-americana. Al lloc de la detenció es va detectar presència russa, entre d’altres una unitat submarina que havia estat seguint el vaixell, segons l’agència Reuters.

Aquell mateix dia, els EUA van anunciar una altra intercepció a alta mar, la del M/T Sophia, descrit com a mancat de bandera i sancionat pels EUA. Va ser portat a la costa nord-americana. El cas va provocar polèmica i ha obert un procediment judicial al Regne Unit, després de la denúncia per detenció il·legal presentada per la dona del capità. Ell i el seu primer oficial van ser arrestats i traslladats a un vaixell nord-americà. Hi ha dubtes legals sobre la jurisdicció aplicada en aquest trasllat de tripulants.

"La resposta de Rússia a les actuacions dels EUA contra els seus vaixells fantasma ha sigut força modesta. Els petroliers capturats van intentar escapar canviant la bandera i el registre russos i malgrat això Moscou se’n va mantenir en una gran part al marge. Això, sense cap mena de dubte, amplia el marge dels socis europeus i britànics per actuar", analitza per a EL PERIÓDICO Iúlia Pavitska, directora del departament de Sancions de la Kíiv School of Economics. "És un avenç perquè hi ha un nombre creixent de vaixells fantasma russos operant sota banderes falses o desconegudes. El risc de ser detinguts i interceptats provoca costos addicionals per a Rússia. La qüestió ara és si s’arribarà a confiscar algun vaixell fantasma. Ara com ara, això no ha passat".

Més de mil vaixells

La flota fantasma russa és una xarxa de petroliers i vaixells de càrrega que Rússia fa servir per mirar d’eludir sancions internacionals i continuar exportant cru per sobre del límit de preu fixat en aquestes sancions. L’objectiu és omplir les arques de la Federació Russa i contribuir així a finançar la invasió d’Ucraïna. La xifra de vaixells d’aquesta flota fantasma es desconeix, però s’estima que hi podria haver fins a uns 1.400 vaixells implicats, segons una nota informativa distribuïda per la delegació francesa a Espanya. La UE té un total de 597 vaixells en la llista de vaixells sancionats.

El 65% del petroli rus exportat per mar hauria viatjat en vaixells d’aquesta flota. Els principals destinataris són la Xina i l’Índia, que aprofiten els descomptes que aplica Moscou als qui estiguin disposats a ignorar les sancions imposades pels països occidentals.

Aquests vaixells funcionen de manera opaca i aliena a les normes internacionals de la navegació marítima. En aquest sentit, canvien tot sovint de nom, de país, de bandera i de propietat. Viatgen de vegades amb "pavelló inexistent o fraudulent", amb sistemes de navegació manipulats o apagats i amb "assegurances insuficients o inexistents", tot segons l’esmentada nota informativa gal·la.

Notícies relacionades

La transició de Veneçuela

L’Iran avança amb els EUA en la creació d’un "marc de negociacions"

Tot plegat multiplica els riscos d’accidents i abocaments en alta mar, així com danys a infraestructures marítimes. Els vaixells utilitzats són principalment petroliers envellits. París vincula, a més, aquesta flota amb activitats "híbrides" de "sabotatge i espionatge", especialment en zones sensibles com ara el Bàltic.

Precisament al Bàltic els països occidentals pretenen exercir més pressió. Catorze països europeus que tenen costa al mar del Nord i el mar Bàltic, més Islàndia, van emetre el 28 de gener un comunicat conjunt en què demanaven estrènyer el setge a la navegació il·legal de vaixells russos al Bàltic. Els organismes marítims demanen que reconeguin l’amenaça per a la seguretat de navegació que comporten el bloqueig del senyal de seguiment GPS i la suplantació de posició, així com les interferències amb els satèl·lits de navegació procedents de Rússia.