"Res m’agafava al terra"

L’Anatoli era al centre de la ciutat, a punt d’entrar al cotxe, quan va començar a sentir el terratrèmol. "Era com viatjar en un avió enmig d’una zona de turbulències, tenia la sensació que res m’agafava al terra", explica. Tan important com la intensitat del terratrèmol va ser la seva llarga durada: tres llargs minuts.

No en aquesta remota regió russa, però en plena temporada turística van ser molts els espanyols a qui el terratrèmol els va agafar en algun altre dels països del Pacífic afectats per l’alerta de tsunami. Vanessa Cabeza, de Barcelona, viatjava a Hawaii amb la seva filla de dos anys i el seu marit a visitar la família d’ell, originària de Hilo, a l’anomenada illa gran de l’arxipèlag. Estaven ja a punt d’embarcar a l’aeroport de Honolulu i la Vanessa va anar a canviar a la nena, quan van sonar les alarmes als mòbils de tots els que eren a la terminal. No va ser fins que van ser tots a bord que van rebre l’ordre d’evacuar.

"L’avió ja estava a punt d’envolar-se i de sobte ens van fer baixar", explica la Vanessa a EL PERIÓDICO. Els van ordenar desembarcar i anar a un lloc segur, en alt. Els minuts que van seguir van ser molt anguniosos, relata, mentre tots els passatgers s’afanyaven a trobar hotels a la zona.

Calma al tren bala

Notícies relacionades

Rússia i Itàlia s’embranquen en una crisi diplomàtica

El sisme més fort de l’última dècada

L’Alba, una catalana de viatge al Japó, es trobava en un tren bala de Tòquio a Takayama, a l’interior del país, quan, a les vuit del matí, les sirenes d’alerta sísmica van sonar alhora a tot el comboi. "Van sonar totes les alarmes, com les de Protecció Civil a Espanya", assenyala a aquest diari.

Era aviat, molts dormisquejaven, ja que és un trajecte de més de tres hores. Els viatgers locals amb prou feines es van immutar, van llegir el missatge, es van tornar a ficar el mòbil a la butxaca i van seguir com si res. "Tothom va continuar el que estava fent", explica en conversa telefònica.