Brussel·les respon a l’incompliment d’Israel amb una sanció de mínims

Ja són més de 60.000 els morts a Gaza, molts d’ells assassinats precisament quan miraven de demanar ajuda. Les imatges de nens famolencs han donat la volta al món. L’Executiu comunitari ha reaccionat proposant la suspensió parcial d’un programa d’investigació europeu de què es beneficia Israel.

La Unió Europea (UE) va exigir com a mínim 160 camions diaris d’ajuda humanitària per a Gaza. Israel assegura que n’estan entrant 200. Brussel·les calcula que dilluns en van ser 86. La Comissió destaca que s’han obert nous passos fronterers, però no tots els que demanaven. També reclama més garanties en la seguretat dels treballadors humanitaris. Respecte a l’entrada de combustible, les mateixes fonts apuntaven que cal veure si aquest està sent suficient.

"S’han restablert alguns punts de connexió d’aigua procedents d’Israel. La connexió elèctrica de la planta dessalinitzadora del sud de Gaza, fonamental per al subministrament d’aigua, es va restablir fa un parell de dies. Però continuem tenint dificultats d’accés", va admetre una font de l’Executiu comunitari.

La Comissió depèn en gran manera de la informació que li facilita Israel o les agències de l’ONU. "Mentre no siguem al terreny, és difícil verificar les coses de manera independent", assegura una alta font de la Comissió. "Ens agradaria que el nostre equip amb seu a Jerusalem, un equip d’experts humanitaris, es pogués traslladar a Gaza. I portar a terme les missions de verificació", assegura. Però de moment, l’Executiu de Benjamin Netanyahu no ho permet.

Un alt funcionari europeu hauria d’haver pogut accedir a la franja aquesta setmana, però el Govern israelià li ha denegat el permís. De moment s’ha suspès la participació d’empreses amb seu a Israel en un programa de finançament per a empreses emergents i pimes, en particular en l’àrea de tecnologies disruptives. Des del 2021, Israel se n’ha beneficiat amb 200 milions d’euros.

Sense reunió aquest estiu

Brussel·les no ha donat una xifra concreta del que suposarà la suspensió, que no afecta projectes en curs. La decisió requereix el suport d’una majoria de països. Ahir, els estats membre de la UE van tenir una primera discussió a nivell d’ambaixadors. Però no hi ha una reunió de ministres prevista fins després de l’estiu.

Sí que ha mogut fitxa el Regne Unit, que va anunciar que reconeixerà l’Estat palestí en la pròxima Assemblea General de l’ONU, prevista per al setembre, llevat que Israel acordi un alto el foc a Gaza. La decisió va ser confirmada pel primer ministre britànic, Keir Starmer, després de mantenir una reunió d’emergència amb el seu gabinet. "El poble palestí ha suportat un patiment terrible. Ara, a Gaza veiem nadons famolencs, nens massa dèbils per mantenir-se drets: imatges que es quedaran amb nosaltres tota la vida. El patiment s’ha d’acabar", va assegurar Starmer, que va justificar la decisió al·legant que la solució dels dos estats "està molt més lluny del que ha estat en molts anys".

Notícies relacionades

La UE qualifica d’"amenaça" la incursió de drons russos a Romania

Les urnes donen la victòria a Merz, amb un toc d’atenció a la seva coalició

En cas que Israel no accedeixi als termes fixats, el Regne Unit s’afegirà a França, país que ja va anunciar que reconeixerà l’Estat palestí el setembre que ve. El Govern britànic està treballant en un pla de pau a llarg termini, en col·laboració amb França i Alemanya, basat en la retirada de l’Exèrcit israelià de la Franja i en l’entrega de les armes per part de Hamàs, així com la seva renúncia a participar en qualsevol futur Govern a l’enclavament.

La principal prioritat, no obstant, és millorar al més aviat possible la situació al terreny, cosa que inclou l’alliberament dels ostatges i l’entrega d’ajuda humanitària. El Regne Unit està participant en l’entrega per aire d’aliments i subministraments bàsics, però Starmer ha alertat que aquest proveïment també s’ha de dur a terme per terra.