Alleujament i frustració entre els països europeus després del pacte aranzelari

"Aquest és clarament el millor acord que podíem aconseguir en unes circumstàncies molt difícils", va dir el comissari europeu de Comerç, Maros Sefcovic, durant una roda de premsa ahir en la qual va defensar el pacte assolit amb els Estats Units per frenar la guerra comercial.

El món abans del 2 d’abril, quan el president dels Estats Units, Donald Trump, va iniciar una guerra comercial global imposant un increment substancial dels aranzels a totes les importacions, ja no existeix. L’única opció possible en aquest escenari, va insistir Sefcovic, és adaptar-se, informa Beatriz Ríos. La Comissió Europea, va dir l’eslovè, ha fet els càlculs, i l’acord a què es va arribar diumenge passat era el millor possible ateses les circumstàncies.

Sefcovic va assegurar que la presidenta de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, va entrar a la seva reunió amb Trump amb un 30% d’aranzels sobre la taula. Va sortir amb un 15%, amb algunes excepcions a negociar, però també amb una rebaixa substancial a les importacions nord-americanes, el compromís de compres per valor de milers de milions d’euros en sectors estratègics com l’energia, i també d’un augment substancial de la inversió.

A canvi, Brussel·les frena l’escalada. "Una guerra comercial pot semblar atractiva per a alguns, però comporta greus conseqüències", va advertir Sefcovic, insistint que l’acord permet "un alleujament immediat". També insisteixen des de la Comissió que el pacte dona certa predictibilitat a les empreses, tot i que el preu a pagar serà alt.

Espanya.

Amb respecte i decepció continguda. Aquest va ser l’ànim del president del Govern, Pedro Sánchez, durant la seva compareixença d’ahir per fer balanç del curs polític. En relació amb l’acord aranzelari entre la UE i els EUA, va mostrar un suport molt tebi. "Valoro l’esforç de la UE, però ho faig sense cap entusiasme", va remarcar, deixant clar que l’estratègia comercial europea ha d’anar més enllà de l’eix transatlàntic. Sánchez va insistir en la necessitat de diversificar les relacions econòmiques i avançar en acords amb altres regions del món, com Mercosur, l’Índia i Indonèsia.

En un context marcat per la debilitat parlamentària de l’Executiu i els escàndols de corrupció que han esquitxat el PSOE, el cap de l’Executiu va voler tancar el curs polític reafirmant el seu suport al pacte amb Washington, tot i que matisant que no ho considera motiu de celebració. "Aquest acord el recolzo, sense cap entusiasme", va concloure, mostrant cautela davant el que considera una oportunitat limitada dins de l’actual context geopolític.

Per a Sánchez, ara és el moment perfecte perquè la UE es "posi les piles" en tots els àmbits, impulsant l’autonomia estratègica, així com les relacions comercials amb altres països. I en aquestes negociacions, "la veu d’Espanya ha de ser respectada i escoltada", especialment per part dels països que avui s’estan oposant o tenen dubtes sobre l’acord comercial entre la UE i el Mercosur. Tot seguit, va recolzar la línia marcada per la presidenta Von der Leyen en la seva voluntat d’arribar a acords amb Indonèsia i amb l’Índia abans de finalitzar l’any. SAVINA FEIJÓO MACEDO

França.

El Govern francès, si bé va considerar que l’acord comercial entre Washington i Brussel·les aporta "una estabilitat temporal", continua sent "desequilibrat". El primer ministre francès, François Bayrou, va lamentar que es tractava d’"un dia ombrívol" per a Europa, que "es resigna a la submissió", una valoració que coincidia amb l’oposició, que fins i tot va anar més enllà i va condemnar la inacció del macronisme: "La vergonya dels macronistes i el silenci estoic del Partit d’Esquerra diuen molt de la humiliació imposada per una presidenta de la Comissió que van recolzar obstinadament. Ens van prometre una Europa poderosa; tenim una Europa de capitulació", va afirmar el president d’Agrupament Nacional, Jordan Bardella. La França Insubmisa també va condemnar "la submissió a l’Imperi" i va cridar a la "no alineació" com l’única alternativa disponible.

El ministre francès encarregat d’aquest assumpte, Benjamin Haddad, va assenyalar que si bé l’acord "aportarà una estabilitat temporal als actors econòmics amenaçats per l’escalada duanera nord-americana", continua sent "desequilibrat" per a França, segons va publicar en el seu compte de la xarxa social X. LETICIA FUENTES

Alemanya.

El Govern alemany, que segueix la línia de la zero confrontació amb l’Administració de Trump, va mostrar el seu alleujament davant un compromís que, al seu parer, paliarà els temuts efectos devastadors sobre el seu sector de l’automòbil. Uns aranzels com els inicialment anunciats haurien "afectat greument l’economia alemanya, orientada a l’exportació", va destacar el canceller Friedrich Merz en un comunicat. Els aranzels, finalment fixats en el 15%, es redueixen a gairebé la meitat del temut, va remarcar el cap del Govern alemany.

Queda per veure, no obstant, el seu impacte real sobre el sector de l’acer, puntal històric de la indústria alemanya i que passa una crisi encara més profunda que la de l’automoció. GEMMA CASADEVALL

Itàlia.

La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, va donar el seu vistiplau al pacte aconseguit per Von der Leyen, qualificant-lo com una "base sostenible". Tot i així, Meloni va dir que es reserva la seva opinió definitiva fins a conèixer tots els detalls de l’acord, en particular les "excepcions" contemplades –"especialment per a alguns productes agrícoles"– i "a què es refereixen amb inversions i compra de gas" nord-americà.

En aquesta línia, la mandatària va remarcar que "caldrà continuar treballant sobre aquest acord" i va assenyalar que s’espera que els sectors més afectats "siguin ajudats, en àmbit nacional i europeu", en una referència indirecta a la possibilitat d’atorgar subsidis a les empreses que hauran d’assumir aquests costos addicionals. Meloni, a més, va instar la UE a "accelerar" la simplificació de la burocràcia europea perquè les empreses puguin "compensar" l’impacte de la crisi. IRENE SAVIO

Hongria.

Notícies relacionades

Mor una cooperant de Lleida de 23 anys en un accident de trànsit a Malawi

Almenys 17 morts a Turquia en una onada d’incendis

Un dels països més crítics va ser Hongria. El primer ministre d’aquest país, Viktor Orbán, díscol de la UE, es va burlar de l’actuació europea a l’esmorzar en el qual es va tancar l’acord. "Això no és un acord... Donald Trump es va menjar Von der Leyen per esmorzar, això és el que va passar i sospitàvem que passaria, ja que el president dels Estats Units és un pes pesant respecte a les negociacions, mentre que la senyora presidenta és un pes ploma".

Per al líder ultranacionalista i cap del Govern hongarès, hi ha un greuge comparatiu entre l’acord assolit pel bloc comunitari respecte al que va aconseguir el Regne Unit en la seva negociació amb Washington. GEMMA CASADEVALL