L’economia alemanya comença a veure la llum a l’espera de les mesures de Merz

Els experts comencen a veure la llum al final del túnel. Després de dos anys en recessió i amb perspectives d’estancament aquest 2025, s’espera que Alemanya registri el 2026 un creixement de l’1,6% del PIB. És el pronòstic de dos instituts de referència, l’Ifo i el d’Estudis de l’Economia Mundial (IFW). Doblen amb això les seves estimacions anteriors, tot i que tot està condicionat al que passi amb els aranzels de Donald Trump i el seu impacte al motor exportador alemany.

El canceller, Friedrich Merz, que a mitjans d’agost complirà els primers 100 dies en el càrrec, no es pot limitar a confiar que tot sortirà bé. La seva prioritat és reactivar l’economia, després de la contracció del 0,3% amb què va tancar Alemanya el 2023 i del 0,2% del 2024.

A més, s’ha de comportar com un alumne exemplar en els objectius de rearmament marcats per Washington. El seu govern ha activat un fons extraordinari d’un bilió d’euros, alliberat del fre al deute, la meitat del qual serà per a Defensa i l’altra per a les malmeses infraestructures del país.

"Merz ha de prendre diners a tots els alemanys", escrivia el columnista Markus Zydra al diari Süddeutsche Zeitung. Tant als que guanyen més com als que depenen de subsidis. Té el suport del seu bloc conservador. Però topa amb el temor dels socis socialdemòcrates a una deriva de retallades indigeribles, en un país amb un mercat laboral precaritzat i on milions de jubilats són laboralment actius perquè amb la pensió no els arriba.

El llast del passat

L’última gran reforma estructural la va emprendre el socialdemòcrata Gerhard Schröder (1998-2005) en la seva segona legislatura. Hi va haver retallades dràstiques en els subsidis a l’atur, a la sanitat pública i a les pensions. La socialdemocràcia ho va pagar amb una sagnia d’electorat i un esquinç intern, inclosa l’escissió del seu corrent esquerrà. Però es van facilitar les coses per a la conservadora Angela Merkel (2005-2021), qui ha reconegut que Alemanya va superar millor que altres socis la crisi de l’euro o els estralls econòmics de la pandèmia gràcies a l’anomenada Agenda 2010 de Schröder.

En lloc d’aprofitar aquell període de bonança per invertir, Merkel va convertir en el seu senyal d’identitat el dogma de l’austeritat. A escala alemanya, es va traduir en un estancament inversor en infraestructures i digitalització. Els seus 16 anys en el poder van deixar com a herència per al seu successor, el socialdemòcrata Olaf Scholz (2021-2025), un país necessitat d’una urgent posada al dia. Amb la invasió russa d’Ucraïna, Alemanya es va acomiadar acceleradament de la dependència energètica de Moscou cultivada per Schröder, amic de Vladímir Putin, i amplificada per Merkel. Es va tancar així l’aixeta al gas barat rus que havia afavorit la indústria de la primera economia europea.

Reclamació de la indústria

Merz es va anotar aquesta setmana un punt al presentar-se amb 60 empresaris de tots els sectors clau, compromesos a invertir al país 610.000 milions d’euros en els pròxims tres anys. Era la foto de família que Merz necessitava per demostrar que els plans del seu govern d’impulsar l’actualització de ponts, carreteres, xarxa ferroviària, escoles i hospitals tindrà el seu puntal en l’empresa privada.

En qualsevol cas, no es tractarà d’un xec en blanc. La indústria vol veure plasmada en realitat l’eterna promesa d’alliberar de traves burocràtiques l’activitat empresarial. Però, sobretot, reclama l’abaratiment de l’energia.

Les llars i la indústria han passat de disfrutar de l’energia barata russa a pagar el preu més alt de la UE, fins a 0,39 euros/Kwh per al consum privat, quan la mitjana europea està en 0,29 euros/Kwh. La meitat correspon a impostos. Merz va prometre rebaixes per a tothom. S’ha quedat a mig camí, ja que de moment només es descarregarà a empreses l’activitat de les quals requereix un alt consum energètic.

Comentari polèmic

A molts alemanys no els va agradar gens una frase pronunciada per Merz davant d’empresaris: "Amb setmanes de quatre jornades i conciliació de la vida privada i laboral no podem mantenir el nostre sistema de benestar". La frase va generar titulars que assenyalaven que, per a Merz, els alemanys no treballen prou o que no rendeixen com d’altres. Per a la premsa sensacionalista, Merz acusava de ganduls els seus compatriotes.

Notícies relacionades

Cambodja demana a Tailàndia un alto el foc immediat

Von der Leyen busca un acord comercial equilibrat amb Trump

Del debat van sorgir propostes com la del president de les Cambres de la Indústria Alemanya, Peter Adrian, de suprimir alguns dies festius. Merz va matisar que l’objectiu havia de ser optimitzar el rendiment laboral, en un país on la mitjana d’hores treballades per setmana és de 33,2, una mica per sota de les 35,5 hores de mitjana de la UE.

La seva ministra del Treball, la socialdemòcrata Bärbel Bas, el va replicar recorrent a l’estadística. Alemanya ha incrementat la seva població activa en els últims 20 anys per situar-se el 2024 en els 45,9 milions de persones treballant. És un rècord consolidat, en una població de 84 milions d’habitants i amb 2,9 milions d’aturats. No és, en definitiva, un país de ganduls.