Els EUA podrien perdre 29.000 milions de dòlars per la falta de visitants

Donald Trump ha aprofitat l’estiu per llançar un nou missatge d’Amèrica per als americans, aquesta vegada amb el turisme internacional com a boc expiatori, una indústria de 150.000 milions de dòlars que podria perdre fins a 29.000 milions de dòlars el 2025, segons una estimació de Consell Mundial de Viatges i Turisme (WTTC). Entre les noves mesures hi ha la pujada de preu de tota mena de visats, que encarirà substancialment l’entrada al país. L’ESTA (sistema electrònic d’autorització d’entrada, per les seves sigles en anglès) duplica el seu cost i s’imposa una tarifa addicional de 250 dòlars per a la resta de visats. Aquestes mesures arriben quan el turisme ja retrocedeix als EUA per l’efecte dissuasori de les batudes antiimmigració i els aranzels que han apujat el cost de vida al país des del retorn de Trump.

Així, els EUA es convertiran en l’únic país on es preveu una contracció del turisme. Per a un sector que encara no s’havia recuperat a xifres prepandèmia, aquest cop suposa que la projecció s’inverteix i passa d’un creixement del 9% a una caiguda del 8,2% en arribades internacionals. Al març, abans de la temporada d’estiu, hi va haver un 11,6% menys de visitants; europeus i canadencs van ser les absències més marcades. Són dades que confirmen un retrocés sostingut que preocupa en un país que, fins fa poc, liderava el turisme mundial.

Més de 400 dòlars

El turista espanyol està entre els menys impactats, ja que com a membre de la UE només necessita fer l’ESTA, que passa de 21 a 40 euros. Si bé es duplica, continua sense ser tan alt al tractar-se d’un programa d’exempció de visat en què participen països amb què suposadament els EUA tenen un acord bilateral de facilitar el turisme, inclosa la UE, el Regne Unit, Austràlia, Xile, Israel, el Japó, Qatar o Corea del Sud.

Però després hi ha un ampli ventall de països en una segona categoria que sí que necessiten sol·licitar un visat com a turistes, que fins ara costava 185 dòlars i que ara costarà 250 dòlars addicionals, és a dir, un total de 435 dòlars per persona. Això s’aplica a països com Mèxic, l’Índia, el Brasil o la Xina. En una família de quatre, això implica 1.740 dòlars només en taxes fins i tot abans de trepitjar el país. L’efecte dissuasori és real.

El 2024 es van expedir 11 milions de visats d’aquest tipus, segons les estadístiques del Departament d’Estat dels EUA, així que esperen una gran recaptació. A més, visitar parcs nacionals –gran atractiu turístic del país, amb noms com el Gran Cañón, Yosemite, Sequoia o Yellowstone- serà més car per a estrangers que per a americans a partir d’ara.

Batudes i boicot

Les batudes migratòries van ser les primeres en foragitar el turista. L’Administració Trump va dirigir les forces de l’ordre migratòries a buscar persones que, sota les noves directrius, poguessin estar subjectes a deportació, encara que visquin al país de manera regular. Des de fa mesos, les persones estrangeres que travessen la frontera han sigut sotmeses a controls aleatoris en què se’ls revisa el telèfon mòbil i les xarxes socials per detectar si suposen una amenaça a la seguretat nacional, un concepte que sembla més lax en la present legislatura i que ha interceptat persones per participar en protestes propalestines.

Si bé els problemes amb els turistes estrangers han sigut més anecdòtics –la comunitat universitària sí que ha tingut problemes més greus i freqüents–, aquests casos han dissuadit molts viatgers que volen evitar problemes, mentre països com el Canadà han liderat un boicot als viatges als EUA. Al maig, les entrades des del Canadà van caure un 38% per carretera i un 24% per via aèria, el cinquè mes consecutiu de descensos interanuals de dos dígits, fruit d’un boicot impulsat arran de les amenaces d’annexió de Donald Trump.

A banda de les noves taxes imposades al turista, Trump pràcticament deixarà de promocionar el turisme al país: ha ordenat retallar un 80% el pressupost per a la promoció turística. Aquest gir arriba en un any clau per rellançar la imatge del país, que acollirà el Mundial de futbol del 2026 i els Jocs Olímpics del 2028 a Los Angeles. "Mentre altres països despleguen l’alfombra vermella, el Govern dels EUA penja el cartell de tancat", denuncia Julia Simpson, presidenta del Consell Mundial de Viatges i Turisme (WTTC) en un comunicat, i afegeix que el país està "anant enrere" en turisme internacional, amb un aïllacionisme en contra de la tendència global.

Temor i desconfiança

Els turoperadors europeus també detecten un patró similar. Les reserves per a l’últim trimestre del 2025 han baixat entre un 40% i un 60%, segons l’Associació Internacional d’Operadors de Turisme Receptiu (IITA). Molts viatgers citen temor, desconfiança o desinterès com a raons per evitar el destí.

Notícies relacionades

Cambodja demana a Tailàndia un alto el foc immediat

Von der Leyen busca un acord comercial equilibrat amb Trump

El turisme va generar 1,3 bilions de dòlars el 2024 i va sostenir 15 milions de llocs de treball, segons indica l’Associació de Viatges dels EUA. D’aquest total, 181.000 milions de dòlars van provenir de visitants internacionals.

I és que la caiguda no afecta només aerolínies i hotels. També colpeja museus, parcs nacionals, restaurants, comerços i transport. Les zones més afectades són ciutats com Nova York, Miami o Los Angeles, així com els principals parcs del sud-oest, on els turistes estrangers representen entre el 30% i el 50% del total. A més de l’impacte econòmic, els experts adverteixen d’un deteriorament reputacional. El discurs oficial i les noves restriccions projecten una imatge de país hostil no només cap als migrants, sinó també cap als turistes.