Trump torna a retirar els EUA de la Unesco i la titlla d’antiisraeliana i ‘woke’

L’anunci el va fer el Departament d’Estat i el va confirmar la Casa Blanca. I el seus portaveus van esgrimir la mateixa argumentació de l’Administració, assenyalant l’agència de l’ONU, fundada després de la Segona Guerra Mundial per promoure la pau a través de la cooperació internacional en educació, ciència i cultura i amb seu central a París, de suposada promoció de polítiques woke, així com de promoure suposadament el sentiment anti Israel, una acusació habitual de Washington cap a l’ONU.

"La Unesco treballa per fer progressar causes culturals i socials divisòries i manté un focus desproporcionat en els Objectius de Desenvolupament Sostenible, una agenda ideològica globalista enfrontada amb la nostra política exterior d’Amèrica primer", va escriure en un comunicat Tammy Bruce, portaveu del departament que dirigeix Marco Rubio.

Suport a l’Estat palestí

Bruce va afegir que la decisió de la Unesco d’"admetre l’Estat de Palestina com a Estat membre [que es va produir el 2011] és molt problemàtica, contrària a la política dels EUA i ha contribuït a la proliferació de retòrica antiisraeliana en l’organització".

Des de la Casa Blanca, mentrestant, Anna Kelly va reiterar en unes declaracions al tabloide New York Post, que va avançar la notícia, la idea que és una decisió de Trump per considerar que l’agència "dona suport a causes socials i culturals woke i divisives absolutament desconnectades de les polítiques de sentit comú per les quals els nord-americans van votar al novembre".

La decisió de Trump, que ha fet del menyspreu a les institucions internacionals un dels eixos de la seva agenda, era esperada. Ja al febrer la Casa Blanca va anunciar una revisió de la seva membresia i en un comunicat llavors va acusar l’agència d’"haver fracassat a reformar-se", així com d’haver "demostrat contínuament durant l’última dècada sentiment antiisraelià".

Audrey Azoulay, l’exministra francesa que és directora general de la Unesco, va afirmar que lamenta "profundament" la decisió però que era anticipada i que "la Unesco s’ha preparat". Washington aporta prop del 8% del pressupost total de l’agència, que havia estat diversificant les seves fonts d’ingressos per, segons va explicar Azoulay, "compensar la tendència de finançament minvant dels Estats Units".

Trump ha tret els EUA d’altres organitzacions vinculades a l’ONU com el Consell de Drets Humans o l’Organització Mundial de la Salut i ha detingut també el finançament de l’UNRWA, l’agència d’ajuda als refugiats palestins.

Azoulay, que és jueva i té arrels al Marroc, va rebutjar els arguments que va oferir el Govern de Trump i va assegurar que "les seves acusacions contradiuen la realitat dels esforços de la Unesco, especialment en el terreny d’educació sobre l’Holocaust i la lluita contra l’antisemitisme". Així mateix, va denunciar que la decisió "contradiu els principis fonamentals del multilateralisme".

"Les raons que donen els EUA són les mateixes que fa set anys, tot i que la situació ha canviat profundament, les tensions polítiques s’han reduït i la Unesco avui constitueix una inusual forma de consens en multilateralisme concret i orientat cap a l’acció", va afirmar també.

Influència de la Xina

Notícies relacionades

Trump endureix el seu atac a mitjans, periodistes i veus crítiques

Una quinzena de persones moren de gana a Gaza en només 24 hores

Es tracta de la tercera vegada que els EUA abandonen la Unesco després de l’anterior de Trump i una de prèvia, el 1984, sota el mandat de Ronald Reagan, el Govern del qual va acusar l’agència de ser parcial contra Occident i d’haver "polititzat de forma no pertinent virtualment tots els temes que tracta".

Barack Obama va tallar el finançament quan la Unesco va reconèixer el 2011 Palestina com a Estat membre. Quan Biden va tornar els EUA a l’agència després de la primera sortida de Trump va dir que era una decisió crucial per contrarestar "la influència de la Xina", que s’havia convertit en font principal de finançament per a l’agència. Biden es va comprometre a pagar 619 milions de dòlars que Washington no havia aportat a programes de la Unesco que financen iniciatives d’accés a l’educació a l’Àfrica, record de l’Holocaust o seguretat dels periodistes.