El nou tauler mundial

Les retallades de Trump permeten a Rússia i la Xina guanyar influència

Moscou i Pequín han allargat la mà a països de l’Àfrica i l’Amèrica Llatina dependents del finançament exterior davant l’abandonament dels EUA

Un estudi ha calculat que la reducció de l’ajuda exterior dels EUA pot causar fins a 14 milions de morts

Les retallades de Trump permeten a Rússia i la Xina guanyar influència
3
Es llegeix en minuts
Irene Benedicto
Irene Benedicto

Redactora d'Internacional

ver +

Donald Trump ha obert la porta perquè Vladímir Putin i Xi Jinping expandeixin la seva influència a l’Àfrica, Àsia i Llatinoamèrica, fet que ja passa des de la retirada dels EUA com a garant de l’ajuda humanitària.

Mentre els EUA cancel·laven el programa Power Africa, amb 80 milions de dòlars destinats a impulsar inversions energètiques nord-americanes a l’Àfrica, la Xina ja mobilitzava 50.000 milions per a infraestructures els tres anys següents, segons un informe dels demòcrates de la Comissió de Relacions Exteriors del Senat, publicat aquesta setmana. I Rússia ha anunciat oficialment que començarà amb una xarxa d’ajuda humanitària explícitament inspirada en el ja inexistent model nord-americà.

Les retallades de Trump en cooperació, que han fet desaparèixer completament l’Agència Nord-americana per al Desenvolupament Internacional (USAID), han deixat un buit que les altres dues grans potències mundials ja prenen posicions per ocupar. El patró es repeteix als despatxos i sobre el terreny.

Logotip de l’Agència dels EUA per al Desenvolupament Internacional. | WILL OLIVER / EFE /

Futur de l’OMS

Pequín vol ser el principal contribuent de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), després de la retirada nord-americana, i ha estès la seva ajuda humanitària a països dependents de l’ajuda exterior que han quedat desatesos.

La Xina ha donat dos milions de dòlars en arròs a Uganda, ha enviat mig milió de tests del VIH a Zàmbia i ha començat a negociar acords de millores d’estructures al Perú, Colòmbia i l’Equador, en absència dels EUA en aquests països.

Per la seva banda, Rússia té plans per entrar directament a substituir la ja enterrada Agència dels EUA per al Desenvolupament Internacional (USAID). Segons Ievgueni Primakov, director de l’agència russa d’ajuda exterior i projecció cultural, el Kremlin prepara el marc legal per posar en marxa l’organisme, a imatge i semblança del nord-americà.

"El Ministeri d’Afers Estrangers treballa en un projecte de llei sobre ajuda internacional al desenvolupament per crear un format semblant al d’USAID, que pot continuar existint o no", va explicar en una entrevista amb el mitjà rus RBC.

Les files demòcrates posen el crit al cel i miren d’apel·lar a la consciència dels votants amb arguments pragmàtics. La senadora demòcrata Jeanne Shaheen va advertir que abandonar organismes d’ajuda humanitària, com ara agències de l’ONU, no afavoreix pas els EUA, sinó que cedeix espai a potències rivals.

"No crec que la majoria dels nord-americans vulgui viure en un món on el Partit Comunista Xinès marqui l’agenda", va afirmar per afegir: "No podem modelar aquestes organitzacions ni pressionar per reformes si no som a la taula".

A l’interior del Govern nord-americà eren plenament conscients de l’impacte que tindria la retirada exterior. Amb la fi d’USAID, l’escassa ajuda exterior que queda ara depèn del Departament d’Estat, dirigit per l’ultraconservador Marco Rubio. El 2022 Rubio advertia el president demòcrata Joe Biden de la importància de mantenir el finançament d’USAID "per enviar un missatge clar que els EUA tenen una estratègia integral per contrarestar la creixent influència del Partit Comunista Xinès i l’amenaça que significa per als interessos de seguretat dels EUA i els seus aliats".

Ara, tres anys després, aquestes paraules sonen com una profecia autocomplerta, i Rubio sembla que ha canviat de parer, no pas perquè la Xina hagi perdut influència internacional sinó com a resultat del gir del Partit Republicà, que ha passat a prioritzar el lema Amèrica primer.

"Poc fiables"

Notícies relacionades

"Ja no som el país que si hi havia una emergència era el primer a respondre. Ara som tan poc fiables que resulta improbable que apareguem", va advertir Gayle Smith, que va ser exadministradora d’USAID en el mandat de Barack Obama, al diari Politico.

El replegament de Washington no solament obre un buit geopolític: també causarà morts evitables. Segons un estudi publicat aquest mes a The Lancet, USAID ha salvat més de 90 milions de vides les últimes dues dècades. No obstant, l’informe preveu que moriran 14 milions de persones, de les quals 4,5 milions són infants de menys de cinc anys, si l’escenari actual de tancament de programes de salut dura tan sols l’actual presidència de Trump.

Temes:

Donald Trump