Itàlia bat rècord de permisos de treball per a migrants malgrat el discurs de Meloni

En un esforç per complir les demandes del mercat laboral italià, especialment del sector agrícola, el turisme i la feina domèstica, la coalició de Meloni, sense provocar cap polèmica –i a través de l’anomenat decret flux, avalat pel Consell de Ministres–, va aprovar així una de les emissions més grans de nous visats a ciutadans de fora de la Unió Europea dels últims anys.

En nombre, com a mínim. De fet, la mesura arriba després que, entre el 2023 i el 2025, el Govern de Meloni ja va autoritzar 450.000 nous permisos, cosa que fa pujar el total a gairebé un milió. I aquesta és una xifra molt superior als 70.000 del 2021, quan l’actual primera ministra italiana no governava, i els 75.700 del 2022, quan la política va guanyar les eleccions el setembre d’aquell any.

Immigrants que ja són a Itàlia

En un país governat per una coalició que ha centrat bona part del discurs en la lluita contra la immigració irregular, l’anunci no va passar desapercebut entre els investigadors. En particular, Matteo Villa, un dels analistes de dades més coneguts del país, va ser taxatiu a l’hora de fer una anàlisi de la situació.

"El Govern de Meloni s’ha convertit oficialment en el Govern més obert als treballadors estrangers de la història d’Itàlia", va indicar Villa, que va afegir que "la gran majoria" dels beneficiaris d’aquest tipus de mesures seran, a més, precisament "immigrants irregulars que ja són a Itàlia".

Una cosa que xoca amb el discurs de Meloni, que assenyala que s’han trobat mesures eficients perquè Itàlia faci servir només migrants que han entrat al país a través de canals legals.

Exercici de pragmatisme

Això no seria sorprenent, però. Ho demostra el fet que, en coincidència amb el primer decret de fluxos del 2023 aprovat per Meloni, el nombre d’estrangers en situació irregular ja a Itàlia va passar de 520.000 el 2021 a 320.000 el 2024, segons les dades de la Fundació ISMU.

Una baixada significativa que es va produir malgrat el desembarcament al país, en el mateix període, d’uns 400.000 migrants. El mateix Govern italià ha defensat la seva decisió com un exercici de pragmatisme.

"Les quotes [els permisos de treball] s’han determinat tenint en compte les necessitats que van expressar els agents socials i les sol·licituds efectivament presentades els últims anys", va explicar la presidència italiana en una nota difosa en ocasió de l’anunci de la nova mesura. L’objectiu és "permetre l’entrada a Itàlia de mà d’obra indispensable per al sistema econòmic i productiu nacional i que de cap altra manera no seria possible trobar", van afegir.

Els números, una vegada més i més enllà de les polèmiques de l’extrema dreta europea, expliquen la situació. Segons dades de la Unió Italiana de Cambres de Comerç (Unioncamere), el mercat laboral italià necessitarà prop de 640.000 treballadors addicionals entre el 2024 i el 2028, ni més ni menys que el 21% del total. Uns treballadors que, segons unes anàlisis, serien sobretot mà d’obra no altament qualificada.

Notícies relacionades

Un atropellament intencionat causa 30 ferits davant un club a Los Angeles

Istanbul impulsa el seu megacanal artificial

Mà de ferro

La líder del partit ultra Germans d’Itàlia ha demostrat des que va arribar al poder una mà de ferro molt ferma pel que fa a la política migratòria. Les traves a les organitzacions humanitàries que treballen en el rescat marítim d’immigrants són un clar exemple d’això. També els seus acords amb Albània per externalitzar l’acollida amb la construcció de dos centres per als immigrants que han sigut rescatats al Mediterrani, amb una capacitat màxima de 3.000 persones al mes.