Els tentacles del Kremlin
Una fundació sancionada per la UE va finançar la Casa de Rússia a Alacant
L’associació establerta a Espanya va firmar un contracte el 2024 per rebre 22.000 euros de Pravfond, malgrat haver estat vetada aquesta un any abans
Els fons es van enviar, com a mínim, des del 2022, any de l’inici de la guerra d’Ucraïna

El Consell Europeu, en la seva decisió del 23 de juny del 2023 publicada al Diari Oficial de la Unió Europea, que al seu torn esmena la decisió 2014/145/CFSP "sobre les mesures restrictives en resposta a les accions que minven o amenacen la integritat territorial, la sobirania i la independència d’Ucrania", va incloure a la seva llista de persones i institucions russes sancionades la Fundació per al Suport dels Drets dels Compatriotes que Viuen a l’Estranger, més coneguda com a Pravfond, i el seu president, el diplomàtic rus Aleksandr Udaltsov.
En el primer cas, segons diu el text legal, per representar una "eina fonamental del poder tou rus que juga un important paper de suport a les polítiques polaritzants del Govern de la Federació Russa" en territori comunitari. En el segon cas, com a dirigent de l’entitat, per "recolzar i implantar accions i polítiques que minven i amenacen la independència d’Ucraïna". Tot això, no obstant, no sembla haver sigut un impediment perquè el president de la Casa de Rússia a Alacant, que al seu torn es presenta com a rukovoditel (supervisor en rus) de Pravfond a Espanya, Aleksandr Txepurnoi, firmi contractes i fins i tot rebuts de subsidis amb data posterior a l’entrada en vigor de les esmentades sancions, per garantir el finançament de les seves activitats d’assistència legal a ciutadans russos, segons es desprèn dels documents obtinguts pel consorci periodístic internacional encapçalat pel Projecte de Denúncia de la Corrupció i el Crim Organitzat.
En una carta datada el maig del 2024 i firmada de pròpia mà, Txepurnoi dona justificant de recepció del primer tram corresponent a l’exercici del 2024 per al finançament de les activitats del centre per un import de 1,085 milions de rubles (aproximadament, 12.000 euros al canvi actual). De l’enunciat de la missiva, se suposa que la Casa de Rússia va rebre posteriorment el segon tram d’un subsidi total anual de 22.000 euros, segons els termes del contracte, també rubricat amb data d’abril del 2024, pel president de la Casa de Rússia a Alacant, per finançar "el centre d’assistència legal als compatriotes que viuen a Espanya". Els ingressos monetaris s’havien de dur a terme en el compte corrent a nom de Txepurnoi d’una agència bancària moscovita del Raiffeisenbank, una entitat financera d’origen austríac amb gran implantació a l’est d’Europa i que ha sigut assenyalada per diferents investigacions internacionals com a vehicle del blanqueig de diners procedent de la màfia russa i en les quals surt esmentat el nom d’un presumpte capo del crim organitzat rus, Semion Mogilèvitx.
Investigació espanyola
Dels emails examinats es dedueix també que els comptes de l’organització han sigut investigats per "el servei espanyol d’intel·ligència econòmica" el 2023, és a dir, després de la implantació de les sancions. Des d’Espanya, un interlocutor vinculat a la Casa de Rússia va informar Moscou que "l’auditoria" no tindria conseqüències, tot i que, això sí, va lamentar que els investigadors no informessin del seu origen, si va estar motivada per una denúncia o si es devia "a les sancions" recentment aprovades, de la qual cosa es dedueix que els gestors a Alacant dels fons estaven molt al corrent del veto comunitari. "Les seves visites, com a regla general sense advertència prèvia, s’han convertit en bastant freqüents...", prevé el text.
Notícies relacionadesEls documents també demostren que, com a mínim, la Casa de Rússia a Alacant va disposar de fons enviats per Pravfond des del 2022, l’any de l’inici de la guerra. En un missatge enviat a Udaltsov, amb rúbrica de Txepurnoi i segell de la Casa de Rússia a Alacant, s’informa que l’associació ha rebut l’últim tram de 10.000 euros de l’any 2022, d’un subsidi anual de 25.000 euros. És una quantitat gairebé idèntica a la del 2024, la més recent de la qual es té noticia, cosa que permet deduir que, malgrat els creixents constrenyiments que pateix l’economia russa a causa de les sancions, per al Kremlin dotar de recursos Pravfond perquè mantingui les seves activitats més enllà de les seves fronteres continua constituint una prioritat.
També és de destacar, segons els experts, que els subsidis del 2022 estiguin denominats en euros, mentre que els del 2024, amb les sancions en vigor, ho siguin en rubles i s’ingressin en un compte moscovita. En una valoració general de la investigació publicada per Le Monde, que va participar en la investigació, el rotatiu francès arriba a la conclusió que Pravfond ha fet servir diversos mètodes per evadir les sancions.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Museu La vida de Prat de la Riba vista a la seva casa natal
- Amagatalls d’artistes El punt més perfecte de la Torre d’Oristà, segons la gran promesa del folk Ferran Orriols
- Ruta Retorn a la infantesa
- Cata Mayor La gran cuina viatja en carro (de plata)
- Experiències en altura Els millors terrats de BCN per a les tardes d’estiu