Trump evita imposar sancions a Rússia mentre rearma Ucraïna

Com acostuma a fer amb els seus missatges en comerç, en aquest cas Trump també va deixar espai per a la confusió. Va amenaçar d’imposar aranzels "secundaris", però aquests habitualment són gravàmens que s’imposen sobre tercers països que compren a l’assenyalat, en aquest cas Rússia. I una font de la Casa Blanca després va explicar a Reuters que Trump es refereix tant a aranzels directes del 100% als productes russos com a càstig "secundari" a altres països que compren les seves exportacions.

El càstig directe seria molt limitat, ja que els EUA tenen una relació comercial mínima amb Rússia: el 2024 van exportar béns només per valor de 526 milions de dòlars i en van importar per valor de 3.000 milions segons les dades de l’oficina comercial nord-americana. Quant als càstigs secundaris, podrien elevar més la pressió indirecta sobre el Kremlin, especialment des de la Xina. Allí el model sembla una proposta de llei que es debat al Congrés, segons la qual es gravarien exportacions als EUA de béns de tercers països que hagin comprat a Rússia petroli, gas natural o urani (Europa, per exemple, encara obté el 19% de la seva energia de Rússia). Tot i que la proposta al Congrés eleva fins al 500% aquests gravàmens, Trump va suggerir que n’hi hauria prou amb un 100% i malgrat aplaudir la legislació també va dir que "pot no ser necessària".

"Esperem tenir un impacte en Vladímir Putin", va declarar el mandatari davant la premsa al fer l’anunci al Despatx Oval, on va rebre Mark Rutte, el secretari general de l’OTAN.

Armes per a Ucraïna

La trobada va servir per culminar l’anunci de la venda per valor de "milers de milions de dòlars" d’armes dels EUA a l’Aliança Atlàntica, que s’encarregarà de facilitar-les després a Ucraïna. Aquest acord, segons va explicar Rutte, inclou sistemes de defensa aèria Patriot, però també un altre armament, inclosos altres míssils i municions.

"La velocitat és essencial", va dir Rutte, que va assegurar, com Trump, que les transferències es podrien produir "en qüestió de dies". Ahir mateix el ministre de Defensa d’Alemanya, Boris Pistorius, s’anava a reunir amb el cap del Pentàgon, Pete Hegseth. A més d’Alemanya, Finlàndia, el Canadà, Noruega, Suècia, el Regne Unit i Dinamarca figuren entre els compradors que donaran armament a Ucraïna.

Rutte va declarar també que aquesta serà "només la primera onada" de diversos acords d’armes i va dir a Putin que s’ha de "prendre les negociacions sobre Ucraïna amb més serietat" i que ha de "reconsiderar" la seva postura en les converses cap a la pau.

La primera pregunta dels periodistes a Trump va ser per què dona a Putin un termini de 50 dies, i el mandatari nord-americà es va justificar dient que acumula "poc temps en això" i va tornar a assenyalar el seu predecessor, Joe Biden, com a suposat responsable de l’inici de la invasió d’Ucraïna fa tres anys.

Des de Moscou, mentrestant, es va considerar que les accions de Trump no han sigut tan contundents com s’esperava. "Si això és tot el que Trump havia de dir sobre Ucraïna avui, llavors per ara és només aire calent", va escriure el legislador rus Konstantin Kosatxev en xarxes socials, segons una traducció de The New York Times.

El cert és que Trump, que va prometre ja la setmana passada fer un anunci molt contundent sobre Rússia i que havia alimentat la idea d’un canvi radical en l’estratègia, de moment no fa grans canvis de fons. Amb l’anunci d’ahir Washington continua sense dedicar gens de diners extres per ajudar directament Kíiv.

Notícies relacionades

Netanyahu ataca Gaza, el Líban i Síria mentre perd socis de Govern

La falta de consens a la UE impedeix aplicar sancions al Govern israelià

El principal canvi s’està produint en el to i en la mostra pública de desencant i esgotament de la paciència de Trump amb Putin. El republicà ahir va reiterar un missatge que ja va compartir diumenge contra el líder rus, dient que les seves converses amb ell "són molt agradables i després a la nit dispara els míssils".

Trump va mirar també de dir que sempre va saber que Putin jugava amb aquesta doble cara. "Va prendre el pèl a Clinton, a Bush, a Obama, a Biden, però a mi no em va enganyar", va declarar. No obstant, també va semblar reconèixer que el líder rus ha estat manipulant-lo al dir: "Unes quatre vegades vaig creure que teníem un acord, però les coses van continuar arrossegant-se".