La Xina s’obre al turisme ampliant la llista de països exempts de visat

Una parella australiana amb el mapa desplegat a la torre del Tambor, cor històric de Pequín, pregunta pel camí més curt cap al llac Houhai, etapa final de la seva jornada. Un grup de joves llatinoamericans desxifren amb el traductor del mòbil el menú d’un restaurant amb l’inclement menjar picant sichuanès. Han tornat, per fi, els turistes a la Xina després del parèntesi pandèmic i la seva ressaca.

De tancar les portes i llançar la clau al mar a obrir-les de bat a bat. A principis del 2023 la Xina va donar la benvinguda al turisme estranger i al desembre va eximir els ciutadans de sis països del visat per entrar-hi i romandre-hi fins a 30 dies. Aquesta setmana, després dels últims afegits, el llistat ja arriba a 75 països. Els Estats Units, per comparació, permeten l’entrada sense visat per a turisme o negocis als ciutadans de 42 països, segons el programa Visa Waiver.

La política xinesa cobreix bona part d’Europa, Àsia, Llatinoamèrica i el Pròxim Orient. Sorprenen les absències africanes malgrat els emocionants comunicats conjunts de les freqüents cimeres. La mesura serà vigent durant un any, a l’espera dels resultats, però res apunta que es cancel·li. El turisme engreixa les arques quan el consum intern flaqueja i enllustra la imatge nacional.

Facilitats en estades curtes

La Xina també ha relaxat el trànsit en estades curtes: els viatgers de 55 països poden entrar-hi sense visat si surten en 10 dies cap a un país diferent del qual van arribar. La mesura beneficia una desena de nacions no incloses en l’anterior política, com són el Regne Uniu, Rússia o els Estats Units.

Les xifres corroboren l’estímul. El 2023, primer exercici postpandèmic, hi van arribar 13,8 milions turistes, tan sols un terç dels 31,9 milions del 2019, l’últim prepandèmic. Més de 20 milions turistes sense visat va comptar l’any passat l’Administració Nacional d’Immigració i enguany el sector apunta que aviat recuperarà la frescor que disfrutava abans que arribessin rumors d’una estranya pneumònia a Wuhan. Shanghai, el pulmó financer, va registrar 2,6 milions de visites estrangeres en el primer semestre en comparació amb el de l’any passat, cosa que suposa un repunt del 44,8%. Un milió i mig hi van arribar sense visat, el triple que el 2024.

L’agència turística Trip.com, una de les principals del sector, assenyala que les reserves de vols i hotels es van doblar en el primer trimestre respecte al mateix període de l’any passat i que el 75% arriba de països eximits del visat. "El turisme de l’exterior ja ha recuperat el 70% o 80% dels nivells abans de la covid. Es podria recuperar del tot aquest any. Persisteixen alguns colls d’ampolla, però, si són resolts, la Xina podria arribar a la cúspide del turisme mundial en 10 o 20 anys", va dir James Liang, el seu director, al mitjà local The Paper.

La política de zero covid va ser una dolorosa excepció a més de quatre dècades d’obertura xinesa al món. El renovat flux de turistes repara l’anomalia. Sempre els va atraure la Xina per un còctel imbatible amb una història mil·lenària que conviu en harmonia amb la tecnologia més sorprenent, algunes de les construccions humanes i paisatges més enlluernadors del món, una gastronomia inabastable i la plena seguretat ciutadana que permet despreocupades passejades nocturnes.

Notícies relacionades

Trump anuncia aranzels del 30% a la Unió Europea a partir de l’1 d’agost

Acord a Nova Caledònia per ser un Estat dins de França

Lliure comerç

Els rèdits econòmics són evidents, per més que el turisme exterior sigui una fracció minúscula de l’interior, en un país amb 1.400 milions d’habitants. També és una qüestió reputacional quan està en joc la primacia global. La Xina defensa el lliure comerç i convida tots els ciutadans del món, mentre els EUA aixequen murs aranzelaris, expulsen immigrants i limiten els visats a estrangers a les seves universitats.