Trump anuncia aranzels del 30% a la Unió Europea a partir de l’1 d’agost

Von der Leyen diu que Brussel·les continuarà treballant per aconseguir un acord que havia donat per imminent després de la intensificació de les negociacions amb la Casa Blanca els últims dies

Trump anuncia aranzels del 30% a la Unió Europea a partir de l’1 d’agost
4
Es llegeix en minuts
Beatriz Ríos
Beatriz Ríos

Periodista

ver +

El president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar ahir que Washington imposarà aranzels del 30% a les importacions de productes europeus, en una carta dirigida a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i publicada a la seva plataforma Truth Social, quan s’esperava un acord imminent entre Washington i Brussel·les per frenar l’escalada comercial. La UE no és una excepció.

Malgrat que el comissari de Comerç, Maros Sefcovic, havia assegurat dimecres passat que les negociacions entre els socis transatlàntics havien previngut que Brussel·les rebés la carta de Washington, la missiva va arribar ahir. "A partir de l’1 d’agost del 2025, cobrarem a la Unió Europea un aranzel de només el 30% sobre els productes de la UE enviats als Estats Units, independent de tots els aranzels sectorials", va afirmar Trump. Tot i que la carta es va publicar ahir, fonts comunitàries confirmen que la Casa Blanca havia informat la Comissió divendres passat.

"Portem anys debatent la nostra relació comercial amb la UE i hem arribat a la conclusió que hem de deixar enrere els grans i persistents dèficits comercials a llarg termini generats per les seves polítiques aranzelàries i no aranzelàries i les seves barreres comercials", afegeix el president dels EUA a la carta. En aquesta missiva, es congratula de la feina feta per buscar un acord, però considera que la relació continua sent desequilibrada, i per això anuncia l’increment dels aranzels.

Segons la missiva, el 30% s’aplicarà a totes les exportacions europees que arribin als EUA. Però Washington manté a més els aranzels anomenats "sectorials". De moment, aquests ascendeixen al 25% en el cas dels cotxes i components, i fins al 50% en el cas de l’alumini i l’acer. Trump atribueix la mesura a aquest dèficit comercial. La UE té en efecte un superàvit en béns, però els EUA el tenen en serveis. La diferència total amb prou feines ascendeix a 48.000 milions en favor dels europeus, poc menys del que calcula treure Washington amb els aranzels.

El republicà, com va fer en el passat, va justificar la mesura com una qüestió de "seguretat nacional". A més, ofereix a la UE la mateixa solució que a la resta de països: que les seves empreses moguin la producció als EUA. "Com vostès saben, no hi haurà aranzels si la Unió Europea, o empreses de la Unió Europea, decideixen construir o fabricar productes als Estats Units", afirma a la carta.

Resposta de la CE

En un comunicat, Von der Leyen va prendre nota de la carta de Trump, "en què esbossa una taxa aranzelària revisada i un nou calendari". La presidenta de la Comissió Europea va reiterar que fa mesos que la UE hi insisteix: "La imposició d’aranzels del 30% a les exportacions de la UE interrompria cadenes de subministrament transatlàntiques essencials, en detriment d’empreses, consumidors i pacients als dos costats de l’Atlàntic", va afirmar l’alemanya.

Malgrat l’escalada, Brussel·les continua apostant per la negociació. "La UE ha donat sempre prioritat a una solució negociada amb els EUA, cosa que reflecteix el nostre compromís amb el diàleg, l’estabilitat i una associació transatlàntica constructiva", va afegir en aquest comunicat. "Continuem disposats a seguir treballant per arribar a un acord abans de l’1 d’agost". La carta dona poques o cap opció, i de moment no hi ha contactes previstos.

Els equips de la Comissió havien intensificat els contactes amb l’Administració Trump en les últimes setmanes, precisament després d’una trucada entre el president i Von der Leyen. Semblava que l’acord per frenar la guerra comercial era qüestió d’hores. Amb la carta, previsiblement, aquest acord salta pels aires. "Poques economies al món igualen el nivell d’obertura de la UE i la seva adhesió a pràctiques comercials justes", va defensar la presidenta.

El primer en reaccionar a les mesures va ser el primer ministre irlandès, Michael Martin. Irlanda és un dels països amb un flux comercial més intens de la UE. "La UE i els EUA disfruten de la principal relació comercial i d’inversió del món. Quan sorgeixen problemes entre nosaltres, s’han de resoldre mitjançant un diàleg estret i respectuós", va dir Martin, posant en valor la feina de Von der Leyen i Sefcovic per mirar d’aconseguir un acord.

"La UE i els EUA han de ser socis, no rivals", va afegir l’irlandès. Quan hi ha una col·laboració real, va remarcar, "tots hi guanyen". Martin va assegurar que, tot i que "totes les opcions continuen sobre la taula", els europeus prefereixen una sortida negociada a l’escalada i espera que els contactes continuïn amb aquesta finalitat en els pròxims dies.

Suport a la negociació

També el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va reaccionar a l’anunci. "L’obertura econòmica i el comerç creen prosperitat. Els aranzels injustificats la destrueixen", va dir el socialista en una publicació a les xarxes socials. "Units, els europeus constituïm el bloc comercial més gran del món", va afegir Sánchez, "utilitzem aquesta fortalesa per arribar a un acord just".

Notícies relacionades

En la mateixa línia es va expressar el president del Consell Europeu, Antonio Costa, que va apuntar que mentre "el comerç lliure i just impulsa la prosperitat, crea ocupació i reforça les cadenes de subministrament", els aranzels "alimenten la inflació, creen incertesa i obstaculitzen el creixement econòmic". El portuguès va recolzar també la tasca de Von der Leyen "per arribar a un acord just amb els EUA".

El primer ministre suec, Ulf Kristersson, va lamentar la decisió de Trump i també va recolzar la Comissió en la seva voluntat de continuar negociant a la recerca d’un acord equilibrat. Kristersson va advertir, en qualsevol cas, que "la UE està preparada per respondre amb dures contramesures si és necessari" i, en una escalada comercial, "seran els consumidors nord-americans els que pagaran el preu més car".