Socis o vassalls

Per ara, només dos països han tancat acords amb els EUA des que el president va anunciar en aquella pissarra analògica, tan vella com inconsistent, que trencaria les normes del comerç mundial. ¿Arribarà Europa a un acord en els aranzels? Dimecres està marcat al calendari com l’últim dia per tancar un pacte.

Alguns detalls han començat a emergir, com mantenir la taxa elevada a l’acer i pujar les dels automòbils i la indústria alimentària. Les negociacions s’intensifiquen a última hora i és previsible que entre avui i demà comencem a poder intuir si el càstig és menor o si realment quedarem sotmesos, com va passar amb l’augment en la despesa en defensa per contribuir a una OTAN que precisament Donald Trump ha buidat de valor.

Notícies relacionades

Una unitat militar busca justificacions per atacar els periodistes

La societat israeliana exigeix al carrer un alto el foc que alliberi els ostatges

En qualsevol cas, Europa, una vegada més, té por. Acostumats a la mà acollidora del germà gran, l’abisme al qual ens ha portat Trump, produeix vertigen. Alguns països de la UE volen pensar que aquest és un episodi passatger que s’acabarà i que, per tant, no s’han d’estripar les cartes. Però de moment la guerra d’aranzels, que està molt lluny d’acabar-se, ja ha trencat la cadena de producció i aprovisionament. Els aranzels fan difícil que les empreses, incloses les americanes, puguin planificar compres i enviaments a llarg termini, de les quals s’obté un benefici marginal important.

Els aranzels poden perseguir dos objectius. El primer és recaptar més impostos per al govern que els imposa, impostos que, a més, venen de fora. La segona és industrialitzar i mantenir llocs de treball al país evitant els productes de fora. El problema és que són objectius autoexcloents: l’efecte d’un anul·la la possibilitat de l’altre i, de moment, les plantes de producció no tornen amb tanta imprevisió, però els EUA estan recaptant molts diners en les tarifes que està aplicant i serà difícil que en aquest ambient Europa aconsegueixi res més que un mal menor. El dilema és saber si Trump ens tractarà com a socis o si definitivament ens considera vassalls.