La Xina es consolida com a primera potència mundial en energies verdes

La fi dels incentius fiscals als Estats Units a les energies renovables no decidirà el partit, només augmentarà la golejada. Ja no admet rival la Xina, antic epítom de la calamitat mediambiental, en la carrera per les indústries del present i el futur. Atrafegat combatent la primacia a Pequín en tots els fronts, Donald Trump ja va imposar en aquest l’excepció durant el seu primer mandat: "Els Estats Units no sabotejaran les seves pròpies indústries mentre la Xina contamina amb impunitat". En el segon gasta més desimboltura.

La Xina és, efectivament, el principal emissor de gasos hivernacle del món. Ho és per raons lògiques. Quadruplica la població nord-americana i, amb una de similar a l’Índia, la desborda en industrialització i urbanització. Però la Xina també inverteix més en energies verdes que la suma dels Estats Units i la Unió Europea: 680.000 milions de dòlars l’any passat, segons l’Agència Internacional d’Energia. Mitiga la seva addicció al carbó, que dues dècades enrere suposava el 70% del seu còctel energètic, i compleix els seus compromisos globals. Enguany ha assolit la producció d’energia neta promesa per al 2030, assolirà el pic d’emissions el 2030 i la neutralitat de carboni el 2060.

La Xina lidera la fabricació de plaques solars, turbines eòliques, cotxes elèctrics i bateries, per fer la llista curta. Amb una cinquena part de la població global ja produeix més energia solar i eòlica que la resta del món. I eixampla la distància de forma clara. Al maig va sumar 93 GW més d’energia solar, a raó de 100 plaques instal·lades per segon, equivalents a la demanda elèctrica de Polònia o Suècia. Un mes després va inaugurar a Ürümchi la planta solar més gran del món. Les 10 que la segueixen també són xineses i en planeja d’altres encara de més grans.

Les marques nacionals monopolitzen el llistat global de fabricants de cotxes elèctrics i aquests han superat en vendes els de combustibles fòssils a la Xina. El constructor BYD va arrabassar mesos enrere el lideratge a Tesla i està aixecant dues fàbriques que, per separat, produiran més unitats que la de Volkswagen a Alemanya, avui la més gran del món.

Guerra a la contaminació

El camí ha sigut més curt del que s’esperava. Només dues dècades enrere, els ecologistes eren mirats amb interès antropològic i les fàbriques fumejants simbolitzaven el progrés. La Xina comptava amb el 75% de les ciutats més contaminades del món i el cel ordenava la vida. Els pequinesos consultaven el nivell de contaminació al mòbil quan es despertaven i decidien si bici o taxi, si gimnàs o sofà, si oficina o casa... I no era gens estrany que es protegissin durant dies a les seves llars amb els purificadors anant a tot drap. La puixant classe mitjana, quan va tenir les seves necessitats bàsiques cobertes, no va reclamar les llibertats que Occident presagiava, sinó un ecosistema menys hostil. El Govern va declarar la guerra a la contaminació el 2014 i va aprovar una bateria de mesures per arreglar la destrossa. La contaminació va caure un 42,3% entre 2013 i 2021, segons l’Institut de Polítiques Energètiques de la Universitat de Chicago, que va identificar l’empenta xinesa com l’única causa de la retallada en els nivells globals.

Les energies verdes van resoldre el sudoku mediambiental, social i econòmic. Van rebaixar la dependència dels combustibles fòssils importats, una inquietud que la guerra a l’Iran ha remarcat. I van permetre l’assalt tecnològic perquè en aquest sector, a diferència d’altres de monopolitzats per les patents occidentals, encara anava en bolquers. Pequín va identificar 13 camps estratègics o "noves energies", que incloïen cotxes elèctrics, bateries i plaques solars, i hi va posar fil a l’agulla. El clixé encara atribueix el seu èxit al robatori tecnològic, els salaris misèrrims i els subsidis. Va ser molt més que això. El Govern va agafar el timó perquè aquí no es confia en la infal·libilitat del mercat i planar amb llums llargues no li han anat malament a la Xina. Va animar les empreses amb crèdits tous, subvencions i incentius fiscals que desdramatitzaven les pèrdues inicials, va invertir en universitats i parcs tecnològics per formar enginyers i va fomentar sinergies i clústers. Només a la Xina s’ajunten en desenes de quilòmetres el fabricant, les matèries primeres i l’institut d’investigació.

700.000 patents

La Xina arrasa en quantitat i en qualitat. Així, suma 700.000 patents en energies netes, més que la resta del món combinat. Els gegants BYD i CATL han presentat un vehicle elèctric que cobreix 500 quilòmetres amb una càrrega de cinc minuts quan els últims models de Tesla requereixen 15 minuts per a 300 quilòmetres. Va ser simptomàtic que Giorgia Meloni, la primera ministra del país de Ferrari o Lamborghini, demanés a Pequín que obrís alguna fàbrica a Itàlia perquè poguessin aprendre’n. Els cotxes elèctrics xinesos són tan imbatibles que Europa i els Estats Units només poden defensar-se’n amb aranzels.

Notícies relacionades

Polònia extrema el control fronterer, esquitxat per patrulles ultres

Almenys 29 morts a Texas per les crescudes del riu Guadalupe

Per a Trump el sector verd fa la traveta a l’economia; per a la Xina és un èmbol. L’any passat ja va contribuir al 10% del seu PIB, segons el Centre per a la Investigació d’Energia. Proporciona llocs de treball i inversions i engreixa les exportacions. Des del 2023 les seves empreses han anunciat inversions a l’estranger de 168.000 milions de dòlars. El 2035 arribaran als 340.000 milions de dòlars, tants com aconsegueixen ara l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units amb el petroli. Els preus són imbatibles per a tothom i especialment per al sud global, tan necessitat d’energia com escàs de fons. Però també a Europa i els Estats Units la revolució verda serà amb la Xina o no serà, insisteix Pequín quan li plouen aranzels als seus cotxes elèctrics, bateries i plaques.

Trump reununcia a aquesta batalla amb la seva "llei gran i bonica". No ha servit amb safata la victòria a la Xina, ja de sobres consolidada, però remarca el missatge que els Estats Units caminen en sentit contrari al món.