Trump, a punt per celebrar els 250 anys dels EUA

Poques vegades se sent Donald Trump declarar-se "content" per no haver guanyat el 2020 un segon mandat (tot i que continua sense reconèixer que va perdre davant Joe Biden). Però, si el retorn a la Casa Blanca després de la victòria el 2024 li ha donat una alegria, tot i que sigui com diu "d’una banda", és perquè li permet estar en el poder quan els Estats Units celebren el 4 de juliol el 250è aniversari de la Declaració d’Independència del país.

Trump s’ha posat a si mateix en l’epicentre de les celebracions rumb a la data marcada. Ho va fer ja el 14 de juny, quan va organitzar, el dia del seu aniversari, una desfilada militar a Washington per marcar els 250 anys del naixement de l’Exèrcit. Ho va fer dijous passat, amb un acte a Iowa que va acabar convertit en una barreja de tret de sortida oficial als fastos i míting per celebrar l’aprovació de la seva polèmica llei fiscal. I ahir va signar aquesta peça de legislació a la Casa Blanca, on va instal·lar un enorme pal de 27 metres d’alçària per fer onejar la bandera de les barres i estrelles, abans de la clàssica festa amb hamburgueses, frankfurts i focs artificials.

Onada de protestes

Altres festes al país s’anticipaven molt menys poblades. En diverses comunitats d’immigrants sacsejades per les batudes del Govern, com Los Angeles i altres àrees del sud de Califòrnia, se suspenien algunes de les tradicionals barbacoes i celebracions de carrer. Alhora, durant tot el cap de setmana hi havia organitzades prop de 300 protestes arreu del país sota l’eslògan "EUA lliure", que es preveien menys nombroses que les de "Reis, no" del 14 de juny i les que es preparen per al dia 17, però recorden al president republicà la persistència d’una oposició ciutadana en un país on l’orgull de ser nord-americà, segons una enquesta recent de Gallup, es troba en el nivell més baix des que es va començar a mesurar el 2001. Si llavors un 87% es consideraven extremadament o molt orgullosos de ser nord-americans, ara la xifra ha caigut fins al 58%. L’anterior rècord més baix, 63%, es va marcar el 2020, també quan Trump estava al Despatx Oval.

Trump no deixa que aquests números l’afectin, ni les protestes. Especialment després de les dues últimes setmanes en què ha sumat l’atac a l’Iran, una sentència del Suprem que reforça el seu poder fins i tot davant la judicatura federal i l’aprovació de la llei fiscal, ha entrat a aquest cap de setmana festiu en un estat d’eufòria patriòtica, més que apropiat per a la seva promesa de portar el país a "una nova era de grandesa" i per marcar el 250è aniversari de la independència, que arribarà el mateix estiu en què els EUA acullen el Mundial de futbol.

Com acostuma a fer, Trump vol aprofitar els fastos per exhibir el poder militar i econòmic dels EUA; ja planteja un debat sobre què és cultura; està disparant la politització i portant la comercialització a cotes inèdites i causa irritació amb la seva habitual reescriptura de la història des d’una perspectiva en què esborra els punts més foscos i problemàtics. De fet, al març va signar una ordre executiva, titulada Restaurar la veritat i el seny en la història americana, que guia el seu esforç per mirar tota aquesta història des d’un prisma exclusivament positiu, en què vol tornar a alçar estàtues de generals confederats que van lluitar en defensa de l’esclavitud o eliminar reconeixements vinculats a gènere, raça, o diversitat, equitat o inclusió.

A Iowa, als terrenys que acullen cada any la Fira Estatal, quinta essència als 50 estats del país, Trump va anunciar dijous alguns dels plans que ja estan en marxa per marcar el semiquinquennal: la meitat de la meitat del mil·lenni dels EUA. Un és la celebració de la Great American State Fair, que portaria programació a totes les fires estatals de tot el país i acabaria al Mall de Washington. Un altre, l’organització a la Casa Blanca amb "fins a 25.000 espectadors" d’un combat de la Ultimate Fighting Championship, la lliga d’arts marcials mixtes del seu amic Dana White.

Trump vol tenir llest també per al 2026 el Jardí Nacional d’Herois Americans, amb 250 estàtues la inclusió de les quals ell ha d’aprovar, amb personatges com Ronald Reagan, Milton Friedman, Jackie Robinson i Whitney Houston.

Notícies relacionades

Almenys dos morts i 50.000 evacuats pels focs a Turquia

El Govern laborista, en caiguda lliure un any després de la victòria

Darrere de tots els preparatius, per als quals s’estan desenvolupant aliances amb institucions, historiadors i influencers conservadors, hi ha dos organismes. Un és un grup de treball a la Casa Blanca, la Task Force 250, que va establir per ordre executiva una setmana després de tornar a la presidència i al front del qual s’ha posat ell personalment.

L’altre és la comissió America 250, que es va establir al Congrés el 2016 quan Barack Obama era president. Composta per vuit legisladors i 16 ciutadans, aquesta comissió ha estat sacsejada per la controvèrsia des del primer moment i ha arrossegat des d’una queixa per discriminació fins a una denúncia per difamació i crítiques d’un ambient tòxic, però amb el republicà ha anat sumant problemes de politització que l’allunyen de la idea de ser un organisme no partidista.