Els atacs d’Israel han danyatel 94% dels hospitals de Gaza

Al-Awda era l’últim dels sis hospitals del nord de Gaza, on uns dies després les forces israelianes van reduir literalment a runa l’últim centre de diàlisi que quedava a la Franja. (El 41% dels pacients amb fallida renal han mort des de l’inici d’aquesta guerra per falta de tractament, segons el Ministeri de Salut.) Cap d’aquests episodis, no obstant, és excepcional. El 94% dels hospitals de la Franja han sigut atacats en algun moment, la majoria en múltiples ocasions, o han sigut destruïts, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Només al maig hi va haver 78 atacs contra el sistema sanitari, la meitat amb armes pesades.

Dels 572 punts d’accés sanitari que hi havia a la Franja, en l’actualitat únicament el 37% es mantenen parcialment operatius, segons l’Oficina d’Assumptes Humanitaris de l’ONU (OCHA). Disset dels 36 hospitals; 7 dels 15 hospitals de campanya; 61 dels 160 centres d’atenció primària i 126 de les 359 clíniques mòbils.

Carències

Dins els hospitals parcialment operatius la situació és gairebé dantesca. No hi ha sabó per a la higiene, ni gases per curar els cremats, ni anestèsia per a les amputacions. Les reserves d’oxigen estan sota mínims perquè el gruix de les estacions han sigut destruïdes. Escassegen els antibiòtics i el banc de sang amb prou feines troba donants aptes, quan cada dia hi ha centenars de nous ferits. "Els donants estan massa desnodrits per la fam, massa deshidratats per la diarrea derivada de la ingesta d’aigua bruta i molts tenen infeccions virals hepàtiques", assegura el doctor Ghassan Abu-Sittah, rector de la Universitat de Glasgow, que va treballar a Gaza a principis de la guerra.

En les últimes setmanes, els militars israelians han agreujat els atacs contra els centres sanitaris, protegits pel dret internacional humanitari. Primer emeten ordres d’evacuació i advertències; després, ataquen el veïnat de l’hospital, generen el pànic entre pacients i professionals i obliguen molts veïns a refugiar-se a les seves instal·lacions; després llancen atacs directes contra els panells solars, magatzems de subministraments, plantes del centre, tancs d’aigua o els patis on solen refugiar-se milers de desplaçats. Si l’hospital es resisteix a tancar, llavors l’assetgen amb tancs i blindats i, finalment, l’envaeixen amb extrema brutalitat.

Els arguments israelians

Notícies relacionades

La UE i la Xina tornen a les tensions per les diferències sobre el comerç i Ucraïna

Trump amenaça la UE amb un aranzel agrícola del 17%

Més de 500 atacs després, Israel argumenta per defecte que Hamàs utilitza els hospitals com a centres de comandament, com a magatzems d’armes, com a amagatall per als seus militants o com a part de la seva xarxa de túnels subterranis, però rarament presenta alguna prova convincent. A finals de l’any passat el principal investigador del Tribunal Penal de Justícia per a Palestina va assegurar que aquestes al·legacions són "grollerament exagerades .

En el dret internacional, els atacs i incursions militars als centres sanitaris només estan permesos quan una de les parts els utilitza amb finalitats militars per cometre "un acte perjudicial per a l’enemic" i l’altra emet una advertència prèvia. Però tot i així s’ha de respectar el personal mèdic i els pacients i facilitar la restauració dels serveis després de l’atac, cosa que tampoc fa Israel. En aquests 20 mesos, 917 membres del personal sanitari han sigut assassinats i més de 300 arrestats mentre miraven de salvar vides, igual com 70 pacients, segons dades de l’OMS. Metges i infermers han sigut després torturats.