Doble càstig al sud global

L’anomenat Compromís de Sevilla recull les promeses incomplertes: un dèficit anual de quatre bilions de dòlars per complir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i una creixent reticència per part del nord global a complir el seu compromís de destinar el 0,7% del seu PNB a l’ajut oficial al desenvolupament (AOD).

Les dinàmiques globals estan empenyent els països a retrocedir en aquests compromisos. El debilitament del finançament al desenvolupament es produeix en un context de replegament reaccionari per part de la principal potència mundial: els EUA. Al febrer, el seu Govern va decidir deixar inoperativa l’Agència dels EUA per al Desenvolupament Internacional (USAID), que representava el 40% de l’ajuda global. Josep Borrell, ex alt representant de la UE per a Afers Estrangers i Política de Seguretat, va declarar que aquesta va ser la "decisió més dramàtica" que havia pres Trump, i va carregar contra l’artífex del desmantellament de l’agència, Elon Musk. "L’home més ric del món ha firmat la condemna dels nens més pobres del món", va afegir.

Notícies relacionades

Els EUA aturen l’enviament de míssils a Ucraïna

El dalai-lama diu que no serà l’últim i nega la veu a la Xina en la successió

La solemnitat de la frase no està lluny de la realitat. En aquest sentit, molts països dependents d’aquesta ajuda –com és el cas del Sudan, la República Democràtica del Congo i Haití– afronten algunes de les pitjors crisis humanitàries. Les retallades en els programes de vacunació infantil i salut materna han multiplicat els riscos de malalties prevenibles en contextos marcats per desplaçaments, conflictes i desastres. A llarg termini, les esperances dipositades en projectes d’educació, seguretat alimentària i protecció davant la violència contra dones i nenes s’esvaeixen.

Segons dades de l’OCDE, l’ajuda global ha caigut un 7% aquest any. Excloent-ne l’ajuda i el finançament concessional, des del 2022 els països en desenvolupament presenten fluxos nets negatius: paguen més en concepte de deute del que reben en préstecs. Més de 3.300 milions de persones –i més de la meitat dels països africans– gasten més en deute que en sanitat. I 29 països de renda baixa destinen més del 20% dels seus ingressos al pagament de deutes amb creditors estrangers. Això es deu, entre altres raons, al fet que el cost mitjà dels interessos per a aquests països s’ha duplicat des del 2014. Els països del nord global, juntament amb bancs i fons d’inversió, són els principals creditors i, com a tals, els grans beneficiats d’aquest sobreendeutament. En el sistema financer internacional, el deute s’ha convertit en una font estructural d’ingressos. Les solucions, no obstant, existeixen: des d’una reestructuració profunda de les relacions financeres entre països, passant per la suspensió de pagaments en condicions extremes, fins a la utilització efectiva dels drets especials de gir de l’FMI, actualment infrautilitzats com a eina de desenvolupament.