Rutte, adulador de Trump en l’OTAN

L’octubre del 2024, després d’abandonar la política nacional, Rutte es va convertir en secretari general de l’OTAN. Un mes després Trump va guanyar les eleccions als Estats Units i es va convertir en el 47è president del país. La relació de Rutte i Trump ha sigut una de les qüestions que més titulars ha generat aquesta setmana. Per a alguns és una estratègia diplomàtica del neerlandès i un reflex de la seva capacitat per aguantar el tipus en qualsevol circumstància. Per a d’altres, un reflex del servilisme de l’OTAN als Estats Units portat a l’extrem. Revisant l’hemeroteca, el que ha passat aquesta setmana no hauria de sorprendre gaire.

Va dir "papi" a Trump

Després de la cimera de l’OTAN, la Casa Blanca va publicar un vídeo resum del pas de Trump per la Haia. La banda sonora és la cançó Hey, Daddy, d’Usher. No és casualitat. En una compareixença davant la premsa, el president dels Estats Units va descriure la guerra entre l’Iran i Israel com una picabaralla entre nens. I el secretari general va respondre fent broma: "Papi, de vegades ha d’utilitzar un llenguatge dur", va dir Rutte amb referència a les amenaces dels Estats Units contra tots dos.

Trump, sobre aquesta qüestió, va ridiculitzar Rutte deixant ben clar qui manava a aquí. El president dels Estats Units va assegurar que el secretari general de l’organització havia fet el comentari de manera carinyosa. "Papi, ets el meu papi", va repetir en to de burla. "Crec que li agrado", va afegir el republicà, "si no, t’ho faré saber. Tornaré i el pegaré fort, ¿d’acord?", com si Rutte fos un nen petit.

La frase podria haver quedat en anècdota. Desafortunada, potser, ja que es tracta d’una guerra oberta entre dues potències militars que amenaça de desestabilitzar tota la regió, però, sens dubte, va ser un comentari sense més importància. No obstant, la referència a Trump com a "papi" era l’última d’una sèrie d’intervencions de Rutte, públiques i privades, que posen de manifest els infatigables esforços del neerlandès per guanyar-se el favor del president dels EUA, a costa dels interessos de la resta d’aliats.

Que la política de l’aliança gira en gran mesura entorn dels interessos dels EUA no és nou. Però l’actitud de Rutte, submisa a ulls de molts, sí que ho és. Només cal anar al 2019, durant el primer mandat de Trump. El llavors secretari general de l’organització, Jens Stoltenberg, recolzava, com Rutte, el compromís de Washington amb l’aliança i s’unia a la seva petició de compartir la càrrega de la despesa en defensa.

Però Stoltenberg defensava els aliats davant els atacs de Trump. El noruec insistia que, malgrat les diferències, "sempre hem sigut capaços d’unir-nos en de la nostra tasca fonamental de protegir-nos i defensar-nos mútuament, perquè junts som més forts". Una actitud que contrasta amb la del secretari general actual.

Rutte ha protagonitzat diversos episodis en els quals ha evitat desmarcar-se de les accions de Trump o directament les ha aplaudit. Va passar quan Trump va expressar la seva intenció de "comprar" Groenlàndia, territori danès, i Dinamarca és membre de l’OTAN. Rutte va voler treure-li importància i es va posar de perfil. "Pel que fa a Groenlàndia, si s’uneix o no als EUA, no ho debatré, perquè no vull implicar-hi l’OTAN", va afirmar a la Casa Blanca, davant de Trump.

Un altre episodi polèmic va ser la discussió televisada a la Casa Blanca entre Trump i el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, que va ser expulsat a crits, amb el nord-americà acusant-lo de desagraït i d’estar "jugant amb la tercera guerra mundial". Mentre que els presidents i primers ministres de França, Alemanya, el Regne Unit i Espanya van sortir en massa a recolzar l’ucraïnès, el secretari general de l’OTAN va qualificar de "desafortunada" la reunió en una entrevista a la BBC.

Una altra de les grans polèmiques de la setmana passada ha sigut la postura de Mark Rutte respecte als bombardejos dels Estats Units a l’Iran. Bona part dels països aliats conviden a buscar una solució diplomàtica i mirar d’evitar una possible escalada. En contraposició, Rutte va aplaudir. "El millor és que has eliminat la capacitat nuclear de l’Iran. Això és crucial", va comentar.

Sobre aquesta qüestió, la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, va arribar a qüestionar la legalitat dels atacs nord-americans i Rutte va replicar que "sempre hi haurà molts punts de vista sobre el dret internacional", però que el que havia fet els EUA estava "justificat".

Missatge polèmic

Notícies relacionades

El Rei apel·la a la necessitat del desenvolupament sostenible

Sánchez s’afegeix a Macron en favor d’una ecotaxa als bitllets d’avió

Potser el súmmum de la setmana va ser el ja famós SMS. Tot just pujar a l’Air Force One per volar fins a la Haia, Trump va publicar a la seva xarxa social una sèrie de captures de pantalla d’un missatge, suposadament del secretari general de l’OTAN, Mark Rutte. "¡Els tenim tots firmant el 5%!", deia Rutte en el missatge.

En aquell SMS, Rutte assegurava que Trump havia aconseguit una cosa que cap altre president dels Estats Units havia aconseguit abans. "Europa està pagant en gran, com haurien de fer sempre, i aquesta serà la teva victòria", afegia l’ex primer ministre dels Països Baixos. L’OTAN va confirmar poc després l’autoria dels missatges.