Els líders de l’OTAN recolzen augmentar la despesa en defensa al 5%

"Els aliats es comprometen a invertir anualment el 5% del PIB en necessitats bàsiques de defensa, així com en despeses relacionades amb la defensa i la seguretat, d’aquí al 2035, per garantir les nostres obligacions individuals i col·lectives", diu la declaració que els països membres de l’OTAN van aprovar ahir a la Haia. Aquest increment hauria de servir per "defensar-nos de manera efectiva, en cas que algú cometi l’error d’atacar-nos", va dir Rutte. "Ara hem d’arremangar-nos i fer d’aquest pla una realitat".

Els membres de l’aliança, inclosa Espanya, hauran d’incrementar la seva despesa en defensa per complir els objectius de capacitats militars que es marca l’OTAN. Uns objectius que aspiren a reforçar la defensa i dissuasió de l’organització, des dels sistemes de defensa aèria fins a la compra d’armes o munició, i que els aliats xifren en un 5% del PIB per als pròxims 10 anys. Rutte va titllar la decisió de "transformadora i històrica".

El compromís adquirit pels aliats passa per arribar al 3,5% del PIB en despesa militar pura, a la qual caldria sumar un 1,5% per a la protecció d’infraestructures crítiques i altres despeses vinculades amb la defensa. "La trajectòria i l’equilibri de la despesa d’acord amb aquest pla es revisaran el 2029, en vista de l’entorn estratègic i dels Objectius de Capacitat actualitzats", matisa la declaració. Una declaració firmada a 32, és a dir, amb el suport d’Espanya. "Estem junts en això", va assegurar Rutte.

El cas espanyol

Abans de la reunió, preguntat per la posició espanyola, Rutte va dir que entén que és una decisió política difícil. Però també que els països "han de trobar aquests diners". El president del Govern, Pedro Sánchez, va assegurar diumenge passat que Espanya havia aconseguit un acord per eximir el país de l’objectiu, comprometent-se a complir els objectius de capacitats militars invertint el 2,1% del PIB. Però a l’OTAN no li surten els comptes.

Preguntat per si creu que Espanya està compromesa amb l’objectiu, Rutte va dir que sí. "És un acord sobre el desacord", va afirmar. "Ells pensen que poden complir els objectius de capacitats amb menys, amb un 2,1%", va explicar l’holandès. "L’OTAN diu que ha de ser el 3,5%, com per a tots els aliats". Espanya haurà d’informar dels seus progressos el 2029.

El president del Govern ha assegurat en roda de premsa que "Espanya sempre és part de la solució, mai del problema", però va insistir en un camí propi per incrementar el pressupost en defensa. En cas de complir el compromís, va dir Sánchez, el país hauria de dedicar a despesa militar més de 300.000 milions d’aquí al 2035. "Seria un absolut error per a Espanya", va alertar.

Ucraïna, en un segon pla

Notícies relacionades

Triomf d’un demòcrata de l’ala progressista en les primàries de Nova York

Israel centra les seves operacions a Gaza sense un alto el foc a la vista

L’Aliança justifica el seu increment del pressupost militar en "l’amenaça a llarg termini de Rússia" per a la seguretat euroatlàntica. Els serveis d’intel·ligència de diversos aliats apunten que el Kremlin podria posar a prova l’OTAN en els pròxims cinc anys. No obstant, la declaració firmada pels líders deixa Ucraïna en un segon pla.

"Els aliats reafirmen els seus compromisos de donar suport a Ucraïna, la seguretat de la qual contribueix a la nostra", diu la declaració que també crida a recolzar la indústria de la defensa ucraïnesa. Malgrat que Rutte va reiterar que el camí d’Ucraïna per convertir-se en país membre de l’aliança és "irreversible", aquesta línia pactada pels líders en la cimera de Vílnius el 2023, no apareix en el comunicat.