Ori Goldberg, acadèmic i expert israelià en l’Iran: "L’atac d’Israel és una distracció per tapar el que passa a Gaza"

Feia més de 30 anys que Netanyahu llançava advertències sobre el programa nuclear de l’Iran i advocava per la seva destrucció. ¿Per què està tan obsessionat amb l’Iran?

És part d’una de les narratives fundacionals d’Israel. Israel sempre té un enemic que el vol destruir. No només fer-li la guerra o conquerir-lo, sinó destruir-lo. Solia ser Egipte, fins que va firmar el tractat de pau. Després van ser els palestins, i en els últims 20 anys, l’Iran. Netanyahu s’ho creu. Pensa que aquesta narrativa és essencial per al benestar d’Israel. Però també és un assumpte personal per a ell. Per poder sobreviure, Israel el necessita. I com que fa tant de temps que és primer ministre, ha pogut convertir les seves obsessions en part de l’interès nacional.

¿Per què ara l’atac?

Crec que és una distracció per tapar el que passa a Gaza. No havia canviat res substancialment sobre les ambicions nuclears iranianes. Tampoc veig un veritable compromís amb el canvi de règim. Tots aquests arguments es van presentar i després es van aparcar. Netanyahu es va adonar que l’actitud global sobre Gaza estava canviant, que ja no podria fer el que vol. Gaza està completament destruïda. El món estava abandonant Israel i Netanyahu va pensar que atacant l’Iran recuperaria el seu suport.

Hi ha qui pensa que el moment presentava un avantatge estratègic per a Israel per les pèrdues que han patit els aliats de l’Iran en els últims mesos. ¿Hi està d’acord?

L’Iran està en una situació de bastanta debilitat, però al parlar dels seus aliats, bàsicament cal referir-se a Hezbol·là al Líban. I en cap cas hauria defensat l’Iran. És cert que a Israel li va sorprendre la facilitat amb què va imposar el seu domini sobre l’espai aeri iranià, però té més a veure amb les armes iranianes i com ha plantejat el conflicte amb Israel que amb la incapacitat de Hezbol·là d’afegir-se a la guerra. De manera que no crec que hi hagués un clar avantatge estratègic. Em sembla que es tracta més aviat d’una cortina de fum sobre Gaza.

¿Com està digerint la societat israeliana les represàlies iranianes? ¿La veu mentalitzada per a una guerra llarga?

La societat israeliana té molta paciència. El que no sé és si l’economia ho podrà aguantar. Els israelians estaven molt cansats de la guerra a Gaza, però l’atac a l’Iran ha tornat a insuflar-los energia. Veuen que l’únic que poden fer els iranians és llançar alguns míssils. Així que molts diuen ara: ‘Acabem amb l’amenaça iraniana’, ‘canviem el Pròxim Orient’.

Notícies relacionades

Zelenski vol per a Ucraïna el 0,25% del PIB dels països europeus

Trump afirma que Espanya és un "problema" per a l’Aliança Atlàntica

Durant anys vostè ha argumentat que ni Israel ni Occident comprenen l’Iran i el seu règim. ¿Quins serien els principals malentesos?

La idea prevalent és que els iranians són gihadistes, fanàtics religiosos que veuen el món de forma binària –el bé contra el mal– i que són incapaços de comportar-se de manera racional. Però aquesta no és en absolut la realitat. Els iranians són molt pragmàtics i comprenen bastant bé el món al seu voltant. De fet, si estan tan sorpresos, és perquè pensaven que Israel respectaria les regles de la confrontació entre els dos països. Israel les ha ignorat amb un atac unilateral sense provocació prèvia d’enorme intensitat, que s’explica pel suport que té dels Estats Units i la Unió Europea. No és així com operen els iranians. Poden ser enemics acèrrims, però no creuen en la destrucció de l’enemic.