Moscou i Pequín eviten oferir suport militar directe al règim de Teheran

Aquest conflicte, com qualsevol que desvia l’atenció de Washington, no desagrada a la Xina, que va viure tranquil·la mentre els EUA es deixaven les dents a l’Iraq i a l’Afganistan. Però a llarg termini l’inquieta l’incendi descontrolat a la zona que nodreix les seves reserves energètiques, la seguretat de les inversions i infraestructures de la seva nova ruta de la seda i la caiguda d’un fidel aliat contra els EUA.

Per descartar l’auxili militar xinès a l’Iran serveixen els arguments esgrimits quan Washington alertava tossudament d’una imminent participació a Ucraïna que mai va arribar. La Xina no ha participat en cap guerra en quasi mig segle i no trencarà la ratxa en un conflicte llunyà que l’enfrontaria als EUA i a Europa. Per ara ha centrat els seus esforços a evacuar 1.600 nacionals del Pròxim Orient, demanar mesura a tots, defensar el diàleg com a única sortida i proposar-se com a mediadora, una missió complicada perquè Israel no la percep com a neutral ni sembla gaire interessada en la pau.

Quasi res substancial va sorgir del viatge que va portar a terme el ministre d’Exteriors de l’Iran a Moscou, Abbas Araghchi, on es va reunir, entre d’altres, amb el president Putin. Com era d’esperar, van poder escoltar-se declaracions de solidaritat mútua que en cap cas es van veure acompanyades de compromisos de defensa. El més rellevant de la visita va ser la creença de la part russa que és només qüestió de temps que l’Iran recuperi el "potencial militar perdut" en l’atac nord-americà del cap de setmana.

Accions de força

Notícies relacionades

Zelenski vol per a Ucraïna el 0,25% del PIB dels països europeus

Trump afirma que Espanya és un "problema" per a l’Aliança Atlàntica

"Si existeix voluntat i fermesa, tot el potencial que s’intenta destruir pot ser restablert", va declarar el viceministre d’Exteriors rus, Serguei Riabkov, a la premsa. Segons la seva anàlisi, els bombardejos "mai podran eliminar el coneixement" adquirit, i això el fa estar a favor de la negociació. "No hi ha alternativa a la solució política dels problemes de seguretat; les accions de força no enforteixen la seguretat de ningú", va remarcar. Així mateix, Riabkov no va voler especificar si la part iraniana havia demanat ajuda militar, i es va limitar a assegurar que l’associació estratègica entre els dos països era "infrangible".

Va intervenir l’expresident rus Dmitri Medvédev, avui ariet de les propostes més radicals del Kremlin. En un post a X, l’actual vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia va prevenir que, després del bombardeig dels EUA, "un bon nombre de països estan fent cua" per entregar les seves armes nuclears a l’Iran, tot i que no en va especificar quins.