L’oposició iraniana refusa un canvi de règim impulsat per la guerra

El resultat sempre ha sigut el mateix: en les més d’una desena d’ocasions en què els iranians s’han aixecat, la resposta per part del Govern, liderat per clergues, mul·làs i el líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei, ha sigut la violència, la repressió i la mort.

Així ha passat des de 1979 –quan la revolució islàmica va acabar amb el govern monàrquic absolutista de l’últim xa, Mohammad Reza Pahlavi– i així ha passat, també, en les últimes onades de protesta a l’Iran: el 2009, després d’unes eleccions vistes com a robades pels radicals en el poder; el 2019, després de la pujada del preu de la gasolina i l’enorme crisi econòmica que viu el país; i el 2022, després de la mort de la jove Mahsa Amini en mans de la policia de la moral iraniana, que va detenir la jove de 21 anys per suposadament "no portar el vel islàmic de forma correcta".

Amb l’atac aeri sense precedents del 13 de juny i la posterior guerra contra el règim dels aiatol·làs, Israel assegura buscar el final del programa nuclear iranià, i suposadament allargar, a més, la mà als perses perquè s’aixequin en contra del seu propi govern.

"La gent em pregunta que si busquem la caiguda del règim iranià. Pot ser que això sigui el resultat [dels nostres atacs], però és una cosa que depèn de la gent iraniana, de si s’aixequen per aconseguir la llibertat. La llibertat no és barata", va dir dijous el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, els bombardejos del qual contra l’Iran han matat, majoritàriament, els mateixos civils que Tel- Aviv pretén esperonar.

Exiliats

Notícies relacionades

Netanyahu demana al president d’Israel l’indult pels seus casos de corrupció

Més que droga

Fins a la data, els moviments opositors iranians –gran part dels quals viuen exiliats a l’estranger– rebutgen aquesta invitació d’Israel. "He passat 10 anys de la meva vida a la presó simplement per defensar els drets humans i la pau. Ara, enmig d’aquesta guerra, em sento atrapada entre la guerra i la pau, entre Israel i la República Islàmica", ha dit en els últims dies a les seves xarxes socials Narges Mohammadi, premi Nobel de la Pau el 2023, que es va escapar de la seva residència a Teheran dimecres, davant els constants bombardejos israelians. "El Pròxim Orient està en flames i ple de sang. Khamenei ens va portar a l’infern prometent-nos el cel. I Netanyahu està fent el mateix: ens promet llibertat i democràcia, però ens envia destrucció", va continuar Mohammadi.

Fins a la data, tots els líders, activistes i veus opositores de l’Iran –tant dins com fora del país– s’han posicionat clarament en contra dels atacs d’Israel i a favor d’un alto el foc immediat.