Fordow, la fortalesa secreta nuclear iraniana

Una, no obstant, tot i que també ha sigut objectiu de Tel-Aviv, continua activa i immaculada: la de Fordow, al nord del país persa. Hi ha diversos motius que ho expliquen. La seva existència, revelada el setembre del 2009, no va ser anunciada per les autoritats de l’Iran, sinó en una roda de premsa a tres: els presidents nord-americà i francès, Barack Obama i Nicolas Sarkozy, juntament amb el primer ministre britànic, Gordon Brown, van assegurar llavors al món que la República Islàmica estava construint una enorme planta d’enriquiment d’urani soterrada, en una regió muntanyosa a prop de la ciutat de Qom, a uns 95 quilòmetres al sud-oest de Teheran. "La mida i la configuració d’aquesta instal·lació són inconsistents amb un programa pacífic", va dir Obama.

Dies abans de la revelació, després de detectar que l’espionatge occidental coneixia l’existència de Fordow, Teheran va comunicar a l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA), l’agència nuclear de l’ONU, el seu desig de construir un nou complex d’enriquiment d’urani. Però segons la CNN en aquell moment els treballs a Fordow feia anys que havien començat. Imatges via satèl·lit del 2004 ja mostren estructures on avui s’ubiquen els túnels d’entrada.

Dins hi ha grans túnels construïts a fins a gairebé 100 metres de profunditat. En aquests, s’estima –segons documents robats per Israel– que l’Iran té avui 2.700 centrifugadores. El règim hauria estat enriquint urani des del 2018, quan Trump va trencar l’acord firmat per Obama amb Teheran el 2015. Fordow ha estat, en aquest temps, a l’epicentre del programa nuclear iranià, gràcies a la seva naturalesa i discreció: la central va ser construïda sota una muntanya per protegir-la d’un possible atac i bombardeig exterior. Fins ara, l’estratègia ha funcionat. I les instal·lacions estan protegides per sistemes de míssils terra-aire.

Des de divendres, Tel-Aviv ha danyat greument –i presumiblement inutilitzat temporalment– les altres grans plantes nuclears iranianes. Però Fordow i la seva cuirassa terrestre han resistit. Segons experts militars, només hi ha dues maneres de poder danyar aquesta estructura. Totes dues són perilloses i complicades, tant per als atacants com per al món.

Soldats sobre el terreny

Notícies relacionades

El Rei apel·la a la necessitat del desenvolupament sostenible

Sánchez s’afegeix a Macron en favor d’una ecotaxa als bitllets d’avió

La primera és una operació militar amb soldats sobre el terreny, que penetrarien al lloc i plantarien explosius en les profunditats del complex. Fins avui, Israel s’ha limitat a bombardejos aeris. La segona opció per atacar Fordow seria per l’aire, amb un bombarder armat amb la GBU-57A/B MOP, una bomba de 13.000 quilos i 6,6 metres de llarg amb una carcassa d’acer reforçat molt gruixut que només posseeixen els Estats Units i és coneguda com la "destructora de búnquers". Pot penetrar fins a 61 metres sota terra abans d’explotar i només pot ser transportada i llançada des de bombarders B-2 nord-americans. A més, segons un informe del Royal United Services Institute (RUSI), serien necessaris "múltiples impactes en el mateix punt per tenir bones possibilitats de penetrar la instal·lació". Washington no ha entrat –encara– en el conflicte, i es desconeix si Trump està considerant atacar juntament amb Israel l’Iran. Un atac d’aquest tipus contra Fordow, segons l’AIEA, suposaria greus riscos de fugues i contaminació radioactives a tota la regió.

L’Iran sempre ha negat que el seu objectiu sigui desenvolupar una bomba nuclear pròpia. Segons els experts, només buscava utilitzar la seva capacitat d’enriquiment com a eina en les negociacions amb els EUA per a un nou acord nuclear. Però s’han trencat amb l’atac israelià que va començar, segons Israel, davant el suposat risc imminent que l’Iran estava molt a prop de crear la seva pròpia arma.