Trump busca imposar a Ucraïna el seu "pla de pau" com va fer a Gaza
El biaix prorús de la proposta de la Casa Blanca i el preu que Kíiv pagaria per no acceptar col·loquen Zelenski entre dos mals desenllaços
La Casa Blanca els anomena plans de pau, però no són més que la imposició encoberta de les demandes d’una de les parts. Una recepta per al desastre. Primer a Gaza i ara, potser, a Ucraïna. Aquesta setmana es va filtrar l’última proposta de l’Administració de Donald Trump per aturar la guerra al país eslau, un "pla de pau" de 28 punts que a ulls dels experts obligaria Ucraïna a capitular davant les posicions maximalistes del Kremlin.
I com va passar al devastat enclavament palestí, Washington no sembla disposat a acceptar un no per resposta. L’equip del líder nord-americà ha donat Kíiv fins dijous vinent, Dia d’Acció de Gràcies als EUA, per acceptar el pla. Si no ho fa, segons The Washington Post, perdrà el suport nord-americà. Un xantatge en tota regla.
També aquesta proposta s’ha negociat a l’esquena d’una de les parts. El seu esborrany va ser redactat entre l’enviat especial nord-americà Steve Witkoff i el negociador rus Kirill Dmitriev, segons la premsa nord-americana. I no va ser fins aquest dijous, només una setmana abans del termini imposat, quan alts càrrecs del Pentàgon se la van fer arribar a Volodímir Zelenski a Kíiv.
"Decisió crucial"
"Aquest és un dels moments més difícils de la nostra història", va dir divendres el president ucraïnès. "Ucraïna podria enfrontar-se a una decisió crucial: perdre la seva dignitat o arriscar-se a perdre un soci clau".
El pla obligaria Ucraïna a renunciar a una part substancial del seu territori, incloses algunes zones que els militars russos ni tan sols controlen. Concretament, diu que Crimea, Luhansk i Donetsk (només parcialment en mans russes) passarien a ser reconegudes de facto com a territori rus, també pels EUA. A les províncies del sud de Zaporíjia i Kherson, la línia actual del front es convertiria en la nova frontera. A canvi Rússia només s’hauria de retirar de les petites bosses de territori fronterer que controla a dues províncies del nord-est.
Però n’hi ha més. L’Exèrcit ucraïnès no podria superar els 600.000 efectius, quan avui en té més de 900.000. Kíiv hauria d’incloure també en la seva Constitució que renuncia a formar part de l’OTAN. I tindria prohibit estacionar al seu territori tropes de l’Aliança o fins i tot caces europeus.
A canvi, rebria garanties de seguretat dels EUA, unes garanties que el pla no especifica i per les quals Washington cobraria "una compensació". Les sancions a Rússia s’aixecarien de forma gradual. La conclusió és que Trump torna a premiar la força bruta emprada de forma il·legal.
Solució neocolonial
Notícies relacionadesA Gaza va imposar una solució neocolonial ajustada als designis d’Israel, el país acusat de cometre un genocidi, el crim de crims. I a Ucraïna vol fer el mateix imposant les demandes de l’agressor rus, inclòs el reconeixement de les seves conquestes il·legals. La pregunta és si també aquí es podrà sortir amb la seva.
"Crec que podria aconseguir-ho si els europeus no donessin suport als ucraïnesos, però no és el cas. Aquesta és la principal diferència amb Gaza", afirma el politòleg de la Universitat Nacional de Kíiv, Taras Kuzio. Els palestins no tenien cap suport extern de pes i la seva població necessitava un alto el foc per no ser completament aniquilada. Ucraïna, en canvi, ha perdut territori, però continua presentant batalla i l’Exèrcit rus amb prou feines avança des del 2022.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dimiteix més de la meitat de la direcció d’ERC a Barcelona
- Consells pràctics Com aplicar la regla de les 24 hores per estalviar diners i evitar compres impulsives
- Portal de l’Àngel Bizarrap inaugura a Barcelona la botiga més gran de JD Sports a Europa
- Judici a l’Audiència Nacional ¿De què s’acusa Jordi Pujol i la seva família? Els arguments del fiscal i de la defensa
- El llegat d’Ernest Lluch
- L’economista Xavier Sala i Martín, sobre els salaris baixos a Espanya: “Mentre la productivitat vingui dels immigrants, no pujaran”
- Ramón Vallés, pilot de línies aèries: «Quan aterro a Barcelona m’encanta comunicar al passatge el nostre ‘skyline’: la Sagrada Família, el Tibidabo, Montserrat...»
- RES ÉS EL QUE SEMBLA Joan Laporta entra a la història del Barça
- Guanyador del 2025 El Català de l’Any, Javier Cercas: entre la veritat i la creació, per Álex Sàlmon
- El perfil més especial La Catalana de l’Any, Montserrat Fontané, vista pel seu fill Josep Roca: «Valenta, generosa, hospitalària»
