Vitorino: "S’ha de lluitar contra els populismes"

António Vitorino (Lisboa, 1957), que va ser comissari de Justícia i Interior entre els anys 1999 i 2004, precisament quan va entrar en vigor el protocol que convertia Schengen en part del patrimoni de la Unió Europea, atén EL PERIÓDICO per videoconferència des de la seva casa a Lisboa, per fer balanç dels 40 anys de la zona de lliure circulació.

Vitorino recorda com abans que Espanya i Portugal entressin a la UE, i després a l’espai Schengen, "havia de demanar una autorització especial de les autoritats militars per anar a Badajoz per anar a comprar Solanos", els famosos caramels que llavors no es venien al país. Al sol·licitar aquesta autorització, havia de garantir que tornaria al país.

"Això avui als meus fills els sembla una història de l’edat mitjana", reconeix. "La veritat és que avui, afortunadament, la llibertat de circulació, sobretot la llibertat d’anar d’aquí a Lisboa sense tenir control de passaports, és només possible per la Unió Europea, per Schengen", afegeix. Vitorino lamenta que les noves generacions no siguin conscients de la importància que té.

La llibertat de moviment a Europa "és tan natural com l’aire que es respira, i això és bo, això significa que és la nova normalitat de viure, però no es pot tenir per garantida", explica Vitorino en un perfecte castellà. "Quan avui estem veient les noves restriccions a la llibertat de circulació a l’espai Schengen, crec que és important recordar, sobretot als joves, que el món no ha sigut sempre així i que s’ha de lluitar per preservar aquesta llibertat que hem conquerit", afegeix l’excomissari.

Una revolució mental

Advocat de formació, Vitorino va ser jutge del Tribunal Constitucional a Portugal entre 1984 i 1994, quan va ser elegit membre del Parlament Europeu pel Partit Socialista, on va presidir breument la Comissió de Llibertats Civils i Interior. Abans d’arribar a la Comissió, que presidia Romano Prodi, va ser ministre al Govern de l’ara secretari general de l’ONU, António Guterres.

La seva arribada a la Comissió va coincidir amb l’entrada en vigor del Tractat d’Amsterdam, mitjançant el qual Schengen passava a ser part del cabal comunitari. "Vam passar a tenir una agenda que tenia no només l’objectiu de l’abolició de les fronteres internes, sinó també el control de les fronteres externes", explica. "Aquestes dues coses van juntes. Sense control efectiu de les fronteres exteriors, no hi ha possibilitats d’abolir les fronteres interiors", afegeix.

Vitorino insisteix, a més, que tot i que el resultat és la llibertat de moviment, "l’objectiu comú era l’abolició de les fronteres interiors per ajudar a desenvolupar el mercat únic". El procés no només permet viatjar a les persones lliurement, sinó també la circulació de mercaderies. "Hi ha una dimensió econòmica molt important en l’abolició de les fronteres interiors", assenyala.

Notícies relacionades

Schengen: el veritable cor d’Europa compleix 40 anys en plena crisi existencial

Israel obre un nou front de guerra amb el seu atac a l’Iran

La migració no és un fenomen nou i les arribades es mantenen estables, tot i que amb lleugeres variacions en algunes rutes, des de fa anys. "La pressió es manté, el que fa això molt complex és la política. És el creixement dels populistes", sentencia.

"Els partits populistes estan fent de la immigració el boc expiatori de tots els mals de la societat i utilitzen la immigració com a arma de combat polític". Ho fan, diu, aprofitant-se de la visió desvirtuada de la societat que creu que hi ha moltes més persones migrants que en la realitat, i l’utilitzen per pressionar els governs.