El conflicte del Pròxim Orient

El bombardeig israelià busca debilitar Teheran en plena negociació nuclear

La sisena ronda de converses entre els enviats de Trump i dels aiatol·làs està prevista per demà a Oman 

El diàleg es va iniciar a l’abril

Un dels alts càrrecs iranians atacats és un conseller clau en el diàleg amb Washington

El bombardeig israelià busca debilitar Teheran en plena negociació nuclear
4
Es llegeix en minuts
Mario Saavedra
Mario Saavedra

Especialista en Internacional, política exterior, Estats Units, Xina, Ucraïna i Orient Pròxim

ver +

La força de les armes se superposa a la via diplomàtica un cop més al Pròxim Orient. L’atac per sorpresa d’Israel contra l’Iran va arribar a menys de 72 hores de la celebració de la sisena ronda de negociacions entre els enviats del règim dels aiatol·làs i els de Donald Trump, prevista per demà a Masqat, la capital d’Oman. L’objectiu tant de les bombes israelianes com dels emissaris del president dels Estats Units és el mateix: fer descarrilar el programa nuclear iranià.

Israel ha assassinat diversos líders de la cúpula militar israeliana i científics nuclears. Entre ells hi ha Ali Shamkhani, un dels principals consellers del líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei. Ha resultat greument ferit; algunes fonts el donen per mort.

Shamkhani és l’home que xiuxiuejava a l’orella de Khamenei l’estratègia a seguir durant les negociacions amb els EUA sobre el programa nuclear, rellançades per Trump el 12 d’abril. Dies abans que comencessin aquests atacs, va advertir que el seu país podria expulsar els inspectors nuclears internacionals i deixar de cooperar amb l’Organització Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) si se l’atacava. És una figura diplomàtica clau, amb molts contactes fora del país. Va ser precursor de l’acostament de l’Iran a l’Aràbia Saudita propiciat per la Xina.

"Aquest ha sigut l’atac d’un país, l’Iran, que ha firmat el tractat de no proliferació nuclear per part d’un altre, Israel, que no ho ha fet i que probablement té armes nuclears", valora Haizam Amirah Fernández, director executiu del nou Centre d’Estudis Àrabs Contemporanis (CEARC).

Per l’analista, el bombardeig pretén debilitar l’Iran en plenes negociacions nuclears i forçar-lo a una "rendició humiliant" sobre el seu programa nuclear. Creu que Trump "probablement" n’ha estat al corrent, fins i tot hi ha participat amb intel·ligència o míssils antibúnquer. Adverteix que pressionar massa Teheran pot derivar en inestabilitat o fins i tot canvi de règim. "Salvant les distàncies, Trump sembla que pretén que el líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, emuli l’emperador del Japó Hirohito, que el 1945 va acceptar la rendició incondicional del seu país. Si no li surt bé aquesta perillosa jugada, tothom pagarà un preu potencialment elevat". La possibilitat que l’Iran aconsegueixi armes nuclears ha sigut anatema tant per a Israel com per als Estats Units des de fa dècades. En les eleccions nord-americanes del 2008, el candidat republicà John McCain va aparèixer en campanya cantant "¡bombardeja, bombardeja, bombardeja l’Iran!". Des d’aleshores, totes les administracions han tingut en el punt de mira al règim de Teheran, per la via diplomàtica o per la de les armes.

Trump va ordenar durant el seu primer mandat el pitjor atac contra el país persa fins aleshores: el gener del 2020, míssils nord-americans van assassinar el comandant de la Força Quds dels Guardians de la Revolució iraniana, Qasem Soleimani. Es tractava de "parar una guerra", va assenyalar llavors Trump.

Dos anys abans, havia abandonat l’acord firmat pels EUA i diverses potències internacionals amb l’Iran per limitar el seu programa nuclear a canvi de relaxar les sancions financeres i petroleres contra el país. "Qualsevol país que ajudi l’Iran també podria ser sancionat", va advertir llavors. El seu raonament era que el text havia sigut "tan mal negociat" pel seu predecessor, Barack Obama, que el règim ja estava "a punt d’aconseguir armes nuclears en un curt període de temps".

Però, en el seu nou mandat, Trump ha donat senyals de voler desescalar la tensió a la regió. Després dels atacs de Hamàs contra Israel del 7 d’octubre del 2023, Israel ha atacat gairebé tots els seus veïns de la regió (Gaza i Cisjordània, el Líban, Iemen, Síria i el mateix Iran) i ha deixat una reguera de desenes de milers de morts i xocs inèdits fins a la data que han amenaçat de provocar una guerra regional total.

Canvi de to de Trump

Públicament, els EUA estaven insistint en la via diplomàtica. Dijous, Trump encara advertia que un eventual atac d’Israel a l’Iran podria arruïnar la negociació pacífica d’un acord nuclear, que era "bastant a prop". Hores després, Israel va bombardejar amb més de 200 avions de combat desenes d’objectius militars i civils iranians.

Notícies relacionades

Trump ha canviat el to després del bombardeig. Ha advertit des de la seva xarxa social Truth a les autoritats iranianes que Israel llançarà nous atacs "encara més brutals" si l’Iran no firma l’acord sobre el seu programa nuclear, però que "potser tenen una segona oportunitat". L’Iran no accepta l’oferta nord-americana, que considera "inacceptable", i pretenia presentar una contraproposta aquest diumenge.

El Pentàgon assegura que no ha participat en la missió, tot i que la coneixien. Dies abans, els EUA van ordenar el trasllat del personal no essencial de diverses ambaixades i bases militars al Pròxim Orient, juntament amb les seves famílies.