Trump dispara la tensió al desplegar militars en actiu a Los Angeles

Els passos fets pel mandatari han convertit Los Angeles en l’epicentre d’un dels terratrèmols que anunciava la seva presidència, un sisme que va més enllà de la ciutat de Califòrnia, la segona més gran del país. I fa endinsar-se els EUA en una crisi institucional i social, i dispara les tensions als carrers i les pors d’un descens cap a l’autoritarisme.

Una mesura "il·legal"

Ahir, abans que es conegués el desplegament de militars en actiu, el governador de Califòrnia, el demòcrata Gavin Newsom, que no havia sol·licitat el desplegament de forces federals, desafiava als tribunals una mesura que ha definit com a "il·legal". "No hi ha invasió, no hi ha rebel·lió, el president intenta fabricar caos i crisis sobre el terreny per a les seves pròpies finalitats polítiques", escrivia en un comunicat anunciant la demanda el seu fiscal general, Rob Bonta.

També l’alcaldessa de Los Angeles, Karen Bass, i activistes i experts en drets civils havien denunciat durament el pas fet pel president, definint-lo com "una escalada innecessària i perillosa" i un "abús de poder". I Bass, fins i tot reconeixent que s’havien produït alguns actes violents i vandàlics que va denunciar, defensava que la situació no era tan greu com per cridar l’Exèrcit, es limitava a unes zones molt concretes de la ciutat i hauria pogut quedar sota control només amb la policia local.

Trump, no obstant, es refermava en la seva decisió. Ahir en un missatge a Truth Social defensava que sense el desplegament de la Guàrdia Nacional la ciutat de "Los Ángeles hauria sigut destrossada". I feia el mateix en unes declaracions a la Casa Blanca als periodistes, que encara no sabien que al desplegament s’hi afegien militars en actiu. "La gent que està provocant els problemes són mala gent, són insurrectes", va dir Trump també en unes declaracions a la premsa a la Casa Blanca ahir després d’aterrar procedent d’una reunió diumenge a la nit a Camp David.

L’ús d’aquest terme no era casual. Ja l’havien estat utilitzant membres de la seva Administració en els últims dies, incloent-hi Stephen Miller, l’assessor de Trump que és un dels integrants més ultraradicals i durs amb els migrants al Govern. I per això s’estenia l’alerta que aquest sigui el raonament que Trump acabi utilitzant per invocar la llei d’insurrecció de 1807, una norma que donaria àmplia autoritat a les Forces Armades per lidiar amb protestes violentes als EUA.

De moment, Trump, que en el seu primer mandat ja va voler utilitzar l’Exèrcit contra els manifestants que protestaven contra l’assassinat de George Floyd (i a disparar-los), no ha apel·lat a aquesta llei.

Els arguments esgrimits

Al memoràndum que va firmar dissabte a la nit parlava de "nombrosos incidents de violència i desordre" i deia que "constitueixen una forma de rebel·lió contra l’autoritat del Govern". Amb aquests arguments Trump, que no va desplegar la Guàrdia Nacional quan els seus seguidors van assaltar el Capitoli, n’autoritzava el desplegament.

Ho feia invocant una poc coneguda llei del Codi dels EUA, concretament la provisió 12406 del Títol 10. I la seva proclamació executiva no citava Los Angeles específicament. Autoritzava el desplegament de la Guàrdia Nacional "on es produeixen protestes o és probable que passin".

Notícies relacionades

Trump redobla el seu atac a la independència de la Fed i acomiada la governadora de la Reserva Federal Lisa Cook

Els països islàmics acusen l’Estat hebreu de "genocidi"

Tot i que el memoràndum establia que han de ser com a mínim 2.000 efectius de la Guàrdia Nacional, deixava en mans del secretari de Defensa "utilitzar qualsevol altre membre de les Forces Armades com sigui necessari", i ja dissabte Pete Hegseth, el cap del Pentàgon, va suggerir que podria desplegar marines. El memoràndum, a més, permet a Defensa superar en el desplegament el termini previst d’almenys 60 dies.

En més d’una dotzena de ciutats, especialment en grans urbs de govern demòcrata com ara Nova York, Chicago i Boston, proliferaven protestes no només contra les batudes i les deportacions de migrants, sinó també contra el desplegament de la Guàrdia Nacional a Los Angeles i en solidaritat pels arrestos en les manifestacions californianes, més de 200 segons indiquen les autoritats.